L'Audiència Nacional estudia si és competent per jutjar Trapero i l'excúpula d'Interior
La fiscalia demana 11 anys de presó per rebel·lió per a Trapero, Soler i Puig, i 4 anys per sedició per a Laplana

La fiscalia acusa Trapero i la cúpula d'Interior de rebel·lió i els demana 11 anys de presó

RedaccióActualitzat

Avui, la Fiscalia de l'Audiència Nacional també ha fet públiques les acusacions contra el major Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els dos exmembres de la cúpula d'Interior Cèsar Puig i Pere Soler.

Si fins ara havien estat investigats per sedició i pertinença a organització criminal, la Fiscalia hi veu un delicte de rebel·lió per al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per al que va ser director general de la policia poc abans de l'1 d'octubre, Pere Soler, i també per a Cèsar Puig.

La fiscalia demana per a tots tres 11 anys de presó i una inhabilitació també d'11 onze anys. Per a la intendent dels Mossos Teresa Laplana la fiscalia demana 4 anys de presó per sedició i 5 anys d'inhabilitació com a mossa.

La fiscalia no n'acusa a cap de pertinença a organització criminal, un delicte que sí que hi veia la instructora de la causa, la magistrada Carmen Lamela.

 

 

Lamela va tancar al maig la instrucció del cas i va enviar a judici el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i tres membres més de l'excúpula policial i d'Interior: l'exdirector, Pere Soler, l'exsecretari d'Interior, Cèsar Puig, i la intendent dels Mossos, Teresa Laplana.

 

El 23 d'abril, Lamela ja havia confirmat el processament de Trapero, Soler i Puig per sedició i pertinença a organització criminal, i el de Laplana per sedició, després de rebutjar els recursos que tots quatre havien presentat.

La interlocutòria de la jutge Lamela atribuïa a Trapero i als seus caps polítics la responsabilitat de la "total inactivitat" dels Mossos durant la concentració davant la Conselleria d'Economia el 20 de setembre i durant l'1-O. La jutge considerava "insuficients" tots els arguments esgrimits per les defenses dels processats i assegurava que no se'ls havia causat "cap indefensió" durant el procediment.

 

ARXIVAT A:
Referèndum 1-OJudici procésMossos d'EsquadraGovern empresonatProcés català
Anar al contingut