Per a qualsevol companyia, la informació sobre com funciona és vital, i no la divulga així com així. Goldcorp tenia una mina d'or que semblava esgotada. El seu equip de geòlegs no trobava cap veta, i, finalment, la direcció va decidir publicar a internet totes les dades, mapes i xifres sobre la mina. I oferia un premi per a qui trobés on hi havia or. Hi van participar mil estudiants, geòlegs, matemàtics, militars o simples aficionats de tot el món; va funcionar, i la companyia va trobar 200 tones d'or.

És un dels exemples que inclou Don Tapscott en el seu llibre sobre com internet permet a les empreses aprofitar-se del que anomena "multituds intel·ligents". Les empreses poden ara arribar a tot arreu per trobar la ment única i qualificada per fer determinades coses.

Hi ha pàgines d'internet on les multinacionals acudeixen per trobar ajuda per resoldre reptes científics que després aplicaran en els seus productes. Des de complicades fórmules fins a sistemes perquè no s'estripin les bosses de patates. Tot plegat neix de formes de col•laboració més o menys espontànies sorgides en els últims anys: Linux, YouTube o Viquipèdia.