La fi del banc dels acusats? L'efecte legitimador del que passa al Suprem

En la interlocutòria de l'11 d'abril per la qual es va desestimar la llibertat dels candidats presos, el tribunal del procés va fer valer una de les "concessions" que ha fet en aquesta causa. Diu que no ni ha cap vulneració de les garanties de defensa, ans al contrari: "a tots els acusats, privats o no de llibertat, se'ls ha ofert la possibilitat de seure a l'estrada, amb els seus advocats, i garantir així una comunicació fluida i permanent durant tot el seu desenvolupament (del judici oral)".

El cert és que una de les imatges habituals del judici del procés és la de molts dels processats asseguts al darrere dels seus advocats, en comptes de fer-ho al banc dels acusats. La petició la va fer abans que comencés el judici l'advocat Andreu van den Eynde, defensor de Oriol Junqueras i Raul Romeva. Va afirmar que es tracta del model de procediment penal "més modern i evolucionat pel que fa a la garantia de defensa i igualtat d'armes", que permet una comunicació directa i immediata entre advocat i client.

El tribunal va contestar que no hi havia "cap objecció per part de la sala perquè la distribució d'espais tingui en compte el desig de proximitat i contacte físic entre el lletrat i els processats".

No és el més habitual, perquè, en l'ordenament jurídic espanyol la situació de l'acusat al costat del defensor es preveu amb caràcter general només per als judicis amb jurat. Però, en el judici del procés, els processats només van haver de seure al centre de la sala per a la seva declaració.

Des de llavors s'han pogut situar quan han volgut al darrere dels seus lletrats. Aquesta segona filera ha estat especialment plena els dies en què els processats han volgut tenir un punt de vista millor del testimoni cridat a declarar, com va passar, per exemple, amb l'interrogatori al tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, instructor dels atestats en què es va fonamentar bona part de l'acusació.

Ja sigui per veure millor el testimoni, per poder parlar amb els seus advocats o per poder estudiar documents o fer altres gestions, molts processats se seuen habitualment al darrere dels advocats. Oriol Junqueras hi és pràcticament en totes les sessions. En canvi, Jordi Cuixart no hi ha volgut seure mai. Des de la seva defensa expliquen que en aquest cas prefereix seure al banc dels acusats justament perquè no vol blanquejar las seva imatge d'acusat.

El que passa a les sessions d'un judici televisat i amb tanta audiència com el del procés és que arriba arreu i, així, el 28 de març, el lletrat José María Calero Martínez, del despatx sevillà que porta el mateix nom, publica aquesta piulada a Twitter: "L'Audiència Provincial (de Màlaga) accepta la meva sol·licitud perquè el meu defensat s'assegui al meu darrere. El procés posa fi al "banquillo" i així canvia l'escenografia tradicional del judici oral".

La Audiencia Provincial acepta mi solicitud de que mi defendido se siente detrás de mí. El Procés pone fin al "banquillo" y así cambia la escenografía tradicional del juicio oral.

— Calero Martinez (@Calero_abogado) 28 de marzo de 2019

Una piulada que genera reaccions a Twitter d'altres advocats. La majoria defensen que el client segui al costat del lletrat.

Preguntem a alguns advocats del procés què en pensen, del vaticini que fa el lletrat José María Calero. Recorden que és una previsió que fa la llei del jurat i que ja s'ha fet en altres judicis sense jurat en què s'ha demanat i s'ha acordat. I apunten que, per exemple, a la secció quarta de l'Audiència de Tarragona es fa per sistema, tot i que també és cert que hi ha altres tribunals on no sempre es concedeix.

Interactiu relacionat: les claus del judici del procés

Però tothom reconeix que el que fa el Suprem., òbviament, té molt més impacte que qualsevol altre tribunal. Si el Suprem deixa que l'acusat segui al costat del lletrat, apunta un dels advocats, això "passa a ser una pràctica vinculant i té un efecte legitimador".

És la cúpula del sistema judicial espanyol i el que passa al saló de plens, televisat arreu, segurament tindrà molt més impacte del que fins i tot ara som capaços de preveure.

Dijous 11 d'abril, el judici del procés va arribar a la sessió número 30, i encara li queden almenys dos o tres mesos per córrer. En el millor dels casos, el tribunal calcula que acabarà el mes de juny.