La festa del 27-O: de l'eufòria a la incertesa

Milers de persones, fins a 16.000, segons la Guàrdia Urbana, van omplir la plaça de Sant Jaume de Barcelona per celebrar la declaració d'independència al Parlament. Un any després, les sensacions dels que s'hi van sumar han canviat molt.

Van rebre una trucada de l'ANC el 27 d'octubre de l'any passat, el mateix dia que al Parlament s'aprovava la declaració d'independència. "Hem muntat un escenari a la plaça de Sant Jaume, teniu ganes de participar-hi?" I van dir que sí. Eren els Gossos. El mateix els va passar als integrants de la Companyia Elèctrica Dharma, que es van desplaçar des de les portes del Parlament "amb els instruments més atrotinats que teníem per si de cas".

Un cop enfilats a l'escenari, il·luminat amb el missatge "La festa de la República", va començar la incertesa. Així ho recorda Natxo Tarrés, de Gossos:

"És un dels concerts més estranys que hem fet a la nostra vida. Perquè, malgrat que estàvem intentant celebrar la República, hi havia una sensació de 'no sabem què passarà'. De fet, vam sortir a l'escenari i ens van dir: aneu tirant perquè no sabem si en qualsevol moment sortirà algú al balcó a dir alguna cosa, o passarà alguna cosa... no sabem res. I era una mica angoixant, tot plegat."

Sensacions semblants les que va sentir Lluís Fortuny, de la Companyia Elèctrica Dharma:

"La impressió que tenies és que estaves defensant el Palau de la Generalitat de manera pacífica. Pensàvem que anàvem a defensar la República".

El seu germà i company de grup, Joan Fortuny, afegeix:

"Baixant la Via Laietana amb els instruments, flotava la felicitat perquè tots crèiem que la república ja estava proclamada. Esperant que s'obrís el balcó. Per mi, en aquell moment, era el millor dia de la meva vida després del naixement dels meus fills. I tot va quedar en un 'pluf'!"

Amb tot, la festa es va fer entre pancartes i proclames a favor de la república catalana, exigint la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que no feien ni un mes que havien entrat a la presó, o demanant que es tragués la bandera espanyola de la façana del Palau de la Generalitat. En total, van ser 16.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, les que es van afegir a una celebració que va acabar pels volts de les 10 de la nit amb focs artificials. Lluís Fortuny recorda:

"Hi havia una noia anglesa que estava al costat de l'escenari i que ens anava dient: la bandera no la treuen... i no surt ningú al balcó. I tu anaves pensant que tenia raó. I quan ens van dir que marxéssim va ser: com? Jo pensava que m'estaria aquí dies i dies!"

Al peu de l'escenari, les sensacions dels qui omplien la plaça també han canviat molt un any després de tot plegat. El 27 d'octubre del 2017, recollíem les impressions d'algunes d'aquestes persones, avui hi hem tornat per preguntar un cop passat aquest temps.

L'Adriana Caspi, estudiant de 20 anys de Barcelona, ens deia, fa un any:

"Portem des del matí al carrer. Hem anat a la Ciutadella i ara hem vingut aquí més que res per estar presents quan parli algú", assenyalant el balcó del Palau.

I avui, afirma:

"Ho recordo amb molta emoció. Pensava que seria el començament d'alguna cosa històrica. I no. Ha sigut el començament d'exilis, d'empresonaments... com el començament de la fi. Estic molt decebuda, la veritat."

L'Elena Font, també barcelonina, explicava fa un any des de la plaça de Sant Jaume:

"Estem en un moment en què ens ho hem de començar a creure. I si considerem que som una república i un país, doncs ja està."

Al cap d'un any, fa aquesta reflexió:

"Avui, jo crec que molta gent ens ho creiem igual, perquè no hi ha marxa enrere, però no confiem tant en els polítics. Haurien d'explicar-se molt bé i molt millor."