Preservar o construir? El conflicte que la Costa Brava té un any per decidir

És possible salvar la Costa Brava de l'explotació urbanística del paisatge? "30 minuts" aborda el conflicte entre preservació i construcció
Preservar o construir? El conflicte que la Costa Brava té un any per decidir

Preservar o construir? El conflicte que la Costa Brava té un any per decidir

És possible salvar la Costa Brava de l'explotació urbanística del paisatge? "30 minuts" aborda el conflicte entre preservació i construcció
Actualitzat
TEMA:
Medi ambient
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La tendència creixent de projectes urbanístics a la Costa Brava s'ha topat amb l'oposició dels veïns i les entitats ecologistes, que es van organitzar l'agost passat amb SOS Costa Brava. Les visions de com afrontar el conflicte han portat a un debat de fons: prevalen els drets particulars dels que edifiquen o l'interès general i la preservació del territori? "30 minuts" aborda el conflicte urbanístic a la Costa Brava.

Amb l'arribada de capital estrager, i el que sembla ser el final de la crisi, el sector immobiliàri s'ha reactivat a primera línia de mar de la Costa Brava. Projectes urbanístics és col·loquen a tocar del mar, d'espais naturals o de zones boscoques.

Els veïns remarquen que moltes de les edificacions són segones residències

 

Això passa perquè els plans urbanístics que es van aprovar als anys 80, i que en molts municipis no han estat actualitzats, qualifiquen de sòl urbà zones boscoses o parcel·les a primera línia damunt de penya-segats.


Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava, considera que "no hi ha prou paissatge per seguir destruint".

Els veïns demanen que es preservin els espais naturals davant una planificació urbànistica que posa en perill el paissatge de la Costa Brava. Denuncien una mala gestió per part de l'administració que s'ha traduit en casos com el de la tala de més de 700 abres, per part d'una promotora, sense permís de l'Ajuntament.

 

El preu de la desclassificació

Els alcades consideren que no poden aturar els projectes amb permisos davant l'amenaça d'indemnitzacions milionàries. Les entitats ecologistes, però, exigeixen valentia per preservar el que conisderen espais d'alt interès natural i que s'assumeixin els riscos de les indemnitzacions.

Des de SOS Costa Brava alerten de la percepció que començen a reaparèixer grues a la costa

 

Begur és una de les poblacions que concentra més activitat relacionada amb la construcció. Es tracta d'un poble amb 4.000 persones empadronades però l'envolten 50 urbanitzacions que fan que a l'estiu el nombre d'habitants pugui arribar a 20.000. Joan Manel Loureiro, el seu alcalde, creu que s'han de "minimitzar al màxim els efectes":

"Jo crec que és bastant millor intentar preservar els territoris que encara són verges, ja que aquí la legiscació ens permet o permetrà a la Generalitat entrar-hi. En els què el pla ja està molt consolidat, el que hem de fer és negociar i minimintzar al màxim els efectes possibles.

Quin preu té, per tant, salvaguardar aquests passatges naturals? Les indemnitzacions són centrals en el debat, ja que en alguns casos les requalificacions de terrenys no han tingut cost.  


Les entitats ecologistes afirmen que en cas que s'hagues d'indemnitzar els preus no serien tant elevats com diuen els ajuntaments. Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava, qualifica de mentides els arguments que es donen des de l'administració per no aturar els projectes.

"És mentida que un pla que s'aprova és definitiu i ja dona dret a edificar aquell sostre previst en el pla. Si no es compleixen els deures, si no es fan les càrregues urbanístiques, si no es cedeixen els espais lliures i zones verdes i si no s'executa el servei urbanístic ningú guanya el dret a sostre. Per tant, som a temps de canviar moltes coses.

 

Un nou pla de la Generalitat

Per Joan Nogué, director de l'Observatori del Paisatge del 2005 al 2017, fa falta una figura autònoma i independent que pugui estudiar quin és l'impacte dels projectes urbanístics.

"Mentre no hi hagi algú delegat per l'Observatori del Paisatge o un ens independent d'aquest tipus que fiscalitzi l'impacte paisatgístic dels projectes que es presenten, ho tindrem complicat".

Posar solució a la problemàtica està ara en mans de la Generalitat, que està treballant en un pla que prioritzarà desclassificar els sòls on no s'hagi de pagar pràctiament res. A principis d'any va aprovar una moratòria d'un any de llicències als primers 500 metres de litoral a la Costa Brava.

A la Platja de Sa Riera s'hi estan construint 50 xalets amb el diners d'un fons d'inversió suïs

 

Caldra esperar, però, fins que acabi l'estiu per saber quins terrenys es salvaran de l'urbanització.

ARXIVAT A:
Habitatge Medi ambient

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS