Façana de la Ciutat de la Justícia
La Ciutat de la Justícia en una imatge d'arxiu (Europa Press)
L'Hospitalet de Llobregat

La família del nen assassinat pel pare: "L'hem hagut d'enterrar amb el cognom patern"

Com que l'infant és mort, l'administració no els deixa fer el procediment de canvi de nom per la via d'urgència

RedaccióActualitzat

La mare del nen assassinat en un hotel de Barcelona pel seu pare, que posteriorment es va suïcidar, lluita ara perquè l'infant no hagi de portar el cognom de la persona que el va matar.

La família del menor assassinat l'agost passat denuncia les complicacions legals de les gestions posteriors en casos com el seu, del que es coneix com a violència vicària.

"Hem hagut de fer els funerals amb el cognom patern", ha explicat l'advocada de la mare, Marta Ariste, en una roda de premsa a les portes de la Ciutat de la Justícia, juntament amb la també lletrada de la dona, Carla Vall.
 

No els hi han deixat fer per la via urgent

Un cop tancat el procés penal, per la confirmació que l'home es va suicïdar després de matar l'infant, canviar el nom del fill és ara un tema "prioritari" per a la progenitora; té un gran "importància emocional".

La família reclama que en casos com el seu el tràmit es pugui fer d'urgència i no per la via ordinària.

Les advocades Marta Ariste i Carla Vall, en l'atenció als mitjans
Les advocades Marta Ariste i Carla Vall, en l'atenció als mitjans ( ACN/Eli Don)

Les advocades han explicat que, malgrat la modificació de la llei del registre civil l'abril passat, que preveu un canvi en els cognoms per la via d'urgència en els casos de violència masclista, i la comprensió i empatia de les administracions i del personal del registre, no han pogut materialitzar el canvi de nom amb l'argument que aquesta variació era postmortem, per la qual cosa l'administració entén que "no hi ha motiu".

"Ens hem trobat amb un buit legal, que volem des d'aquí denunciar públicament, perquè no se'ns ha permès utilitzar aquest tràmit d'urgència."

Ara tot queda en mans de les administracions, que hauran de donar resposta a la sol·licitud. I aquest tràmit pot ser "llarg i pesat". "Entenem que no és un tema menor, sinó que ha de tenir rellevància i s'ha de poder analitzar", han remarcat.

Més de 40 menors víctimes de violència vicària des del 2013

Segons la defensa de la dona, cal donar resposta a aquesta situació, més enllà del seu cas. Des del 2013 s'han comptabilitzat 42 casos de menors assassinats en casos de violència vicària.

"És molt important que seguim treballant per fer front a la violència vicària, a les violències que pateixen els infants en el marc de la violència de gènere", ha destacat Vall.
 

Reclamen més ajudes per a la mare

Un altre front que tenen obert és la falta d'ajudes econòmiques en aquests casos. ​"Malgrat el tràgic desenllaç, és l'hereva de l'assassí del seu fill i li toca tramitar una part econòmica i patrimonial", ha especificat Ariste.

"De cop, per una desgràcia absolutament horrorosa, ha de fer front als pagaments de tot, per una situació no volguda", ha lamentat. La mare demana ajuda per pagar les despeses funeràries o d'hipoteca sobrevingudes en aquestes circumstàncies.

La dona ha rebut alguna ajuda econòmica dels serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona, una compensació que les advocades entenen que és insuficient després d'haver patit violència masclista en el seu vessant "més extrem", com és la vicària.

La mare, que es manté en l'anonimat, ha fet pública una carta a través de les advocades en què agraeix el suport rebut des que va desparèixer el nen, el 24 d'agost, tant a la ciutadania, com als escortes, policies o el mateix Ajuntament de Barcelona, per l'empatia que li han transmès.

 

ARXIVAT A:
Violència masclistaMenors
Anar al contingut