Edificis enfonsats a Turquia per les inundacions
Efectes de les inundacions a Turquia aquest estiu (Reuters/Mehmet Emin Caliskan)

La factura letal de la crisi climàtica: 2 milions de morts per desastres naturals en 50 anys

L'Atles de l'Organització Meteorològica Mundial, l'estudi més ampli fet fins ara, assenyala que els desastres lligats al temps, el clima o l'aigua s'han multiplicat per cinc en 50 anys i han provocat pèrdues econòmiques per valor de 3,64 billons de dòlars

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

El nombre de desastres provocats per l'escalfament global s'ha multiplicat per cinc en l'últim mig segle. En aquest temps, ha causat la mort de més de dos milions de persones i ha provocat pèrdues per valor de 3,64 bilions de dòlars.

Són xifres que apareixen a l'Atles de mortalitat i pèrdues econòmiques per fenòmens extrems meteorològics, d'aigua i climàtics, que acaba de publicar l'Organització Meteorològica Mundial (WMO).   

Segons aquest organisme de l'ONU, es tracta de l'informe més ampli i complet que mai s'ha publicat sobre aquest tema. Analitza uns 11.000 desastres produïts entre 1979 i 2019.

Segons la base de dades internacional de desastres (EM-DAT), entre 1970 i 2019 aquests desastres relacionats amb el temps, l'aigua o el clima han significat el 50% del total --incloent-hi els desastres tecnològics- i han provocat el 45% de les morts i el 74% de les pèrdues econòmiques per aquests esdeveniments.

Al llarg d'aquest mig segle s'ha produït, de mitjana, un desastre diari, que ha provocat, també de mitjana, 115 morts i 202 milions de dòlars en pèrdues.

Però el ritme s'ha accelerat i això es deu, segons la WMO, tant a l'escalfament global com a que ha millorat el sistema de registre de catàstrofes i dels seus efectes.

Els costos econòmics també han augmentat i han passat del 175.400 milions als anys 70 a 1,38 bilions a la dècada del 2010. Les morts han disminuït i si als 70 n'hi havia més de 50.000 anuals, a la dècada del 2010 n'hi ha hagut 18.000. Això suggereix una millor planificació, segons la WMO.


Grans diferències entre països

Tot i així, l'Atles mostra grans diferències entre països. Més del 91% dels 2,06 milions de morts s'han produït en països en desenvolupament. Només la meitat dels 193 membres de l'organització tenen sistemes d'alerta precoç de desastres.

La diferència també es veu clarament en els efectes. Si prenem les cinc primeres catàstrofes pel nombre de morts veiem que la sequera d'Etiòpia del 1983 se situa en primer lloc, amb 300.000, el mateix nombre que la tempesta Bhola, a Bangladesh, el 1970.

A continuació hi ha una sequera al Sudan el 1983, amb 150.000 morts, la tempesta Gorky, a Bangladesh, el 1991, amb 138.866 i una altra tempesta, en aquest cas la Nargis, a Birmània, el 2008, amb 138.366 morts.

En canvi, per pèrdues econòmiques els sis primers llocs els ocupen catàstrofes produïdes als Estats Units. El 2005, el Katrina va produir pèrdues de 163.610 milions de dòlars. I el segueixen cinc huracans més: el Harvey, el 2017, amb 96.940 milions, el María, el 2017, amb 69.390, l'Irma, el 2017, amb 58.160, el Sandy, el 2012, amb 54.470, i l'Andrew, el 1992, amb 48.270.

L'Atles assenyala que tres d'aquests huracans, el Harvey, el María i l'Irma, van significar el 35% de les pèrdues econòmiques totals del deu principals desastres produïts entre 1970 i 2019.

 

ARXIVAT A:
Medi ambient Crisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut