El text fet públic aquest dilluns tenia un reguitzell de faltes i frases mal construïdes (Europa Press)

La disculpa del TSJC pel centenar de faltes en la interlocutòria del 25% de castellà

Hi ha més de 130 errades ortogràfiques i gramaticals, i el departament de Justícia ha recordat que els jutges podien demanar suport al Servei Lingüístic

RedaccióActualitzat

El president de la sala contenciosa del TSJC ha demanat "sinceres disculpes" pel text ple d'errades en què ordena aplicar el 25% de castellà a totes les aules catalanes.

Segons les disculpes, les més de 130 errades ortogràfiques i gramaticals que hi ha en les 15 pàgines de la resolució són "conseqüència d'un molt desafortunat error humà en l'intercanvi d'esborranys de treball".

Una de les més repetides és "mides", en comptes de "mesures", però també n'hi ha d'altres com "dos llengües", i no "dues llengües", o escriure la conjunció "i" amb i grega com en castellà i no amb i llatina, com és en català.

Uns errors que, en alguns casos, s'haurien pogut evitar passant el corrector automàtic. També n'hi ha d'altres que tenen a veure amb l'accentuació, els apòstrofs o fórmules traduïdes literalment del castellà i que, en català, no tenen sentit.


La Generalitat ofereix el servei lingüístic al TSJC

El Departament de Justícia ha recordat que tots els jutjats de Catalunya tenen a la seva disposició el Servei Lingüístic de la Secretaria per a l'Administració de Justícia, que atén les peticions de traducció i correcció de documents, entre d'altres.

En una nota, el departament fa referència a les faltes del text publicat aquest dilluns i recorda que el personal dels jutjats pot adreçar-se als dinamitzadors lingüístics d'aquest servei sempre que necessitin que se'ls corregeixi o tradueixi un document, "ja sigui concret, com és el cas d'una sentència, o un model de document que pot servir per a diferents procediments".

Pel que fa a la interlocutòria que s'ha fet pública, al departament no li consta que la secció 5a de la sala contenciosa administrativa del TSJC s'hagi adreçat al Servei Lingüístic per sol·licitar suport per redactar-la, traduir-la o corregir-la.

"A més de l'atenció personalitzada que tenen els jutjats a través dels dinamitzadors lingüístics, també compten amb eines de traducció automàtica, programes de correcció de documents i programes en línia que avui dia es poden trobar a la xarxa, com ara diccionaris i diferents eines de consulta", apunta la conselleria.

El departament liderat per Lourdes Ciuró ha recordat que aquest servei s'ofereix per aconseguir que el personal judicial "tingui la competència suficient per treballar en català de manera autònoma, com també facilitar i promoure l'ús del català en les actuacions judicials".


Carme Junyent, molt crítica

La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no superaria un examen de llengua, segons Carme Junyent, presidenta del Consell Assessor Lingüístic de la Generalitat. I no només per les faltes que hi ha, sinó també pel seu redactat, que, diu, no s'entén.

"Crec que això ho ha fet un traductor automàtic. Si no, aquesta persona és la demostració de per què cal potenciar l'ús del català. Hi ha moltes coses incomprensibles."

El grup liderat per Junyent serà l'encarregat de fer una nova proposta perquè Educació respongui l'embat judicial contra la immersió. De moment, el conseller ha anunciat que pensen recórrer la resolució publicada aquest dilluns.


Quina és la realitat del català en escoles i instituts?

Un informe del Consell Superior d'Avaluació ja alertava fa uns mesos que l'ús del català a l'aula que fan els joves en acabar l'etapa obligatòria ha caigut de manera pronunciada. Un exemple: el 2006, 7 de cada 10 alumnes de 4t de l'ESO feia les activitats de grup en català, i 15 anys més tard aquesta proporció s'ha reduït a 2 de cada 10.

Més recentment el síndic de greuges també alertava que entre l'alumnat de 5è de primària i 3r de l'ESO el castellà és predominant en la majoria d'àmbits: amb els amics, en l'ús de les xarxes, en el consum d'audiovisual, entre altres.

L'ús del català només és superior a l'aula i al menjador escolar --en aquest cas només a primària--. De l'informe també se'n desprèn que 17.000 alumnes, el 21% dels enquestats, no tenen cap contacte amb el català fora de l'escola.

 

ARXIVAT A:
Català TSJCImmersió lingüística
Anar al contingut