La digitalització de les aules encara no canvia el model educatiu però esperona docents i alumnes
L'Institut Infanta Isabel de Barcelona és un dels més de 600 centres que s'han adherit aquest curs al programa Educat1x1 que va començar l'abril de l'any passat. Els seus cursos de 1r i 2on d'ESO ja es troben del tot incorporats a aquest procés de digitalització de les aules i el 3cat24 ha volgut veure-ho de primera mà.
Cada centre que s'ha adherit al programa ha triat una de les diverses modalitats que des del departament s'ofereixen als instituts i escoles. En aquest cas, van optar per un sistema de pantalla digital molt peculiar perquè es basa en la projecció damunt d'una pissarra blanca des d'un canó situat al capdamunt. És una mica més car però els professors creuen que té avantatges com ara que no hi ha ombres i que pot actuar com a pissarra digital i també com a pissarra de les d'abans, tot i que s'hi escriu amb retoladors adequats i no amb aquells trossos de guix blanc.
El professor connecta el seu ordinador a aquest projector i escriu amb un llapis que reconeix aquest espai com si fos una pantalla tàctil. Per tant, pot obrir i tancar programes i aplicacions, connectar-se a internet i rebre i enviar materials als alumnes, que tenen tots el seu petit ordinador portàtil damunt del pupitre, allà on abans solia haver-hi la llibreta de paper quadriculat i on encara més abans s'hi tenia sempre a punt el tinter per sucar-hi el plomí.
Millorar els llibres
Això sí, hi ha uns quants conceptes que no han canviat gaire, per no dir gens. Així, els alumnes encara tenen un manual, un llibre on se suposa que hi ha tota la informació necessària per seguir el curs. Com explica Víctor Mondejar, professor de Tecnologia i un dels impulsors del procés d'adopció a l'Infanta Isabel, "la majoria dels manuals digitals només són versions dels mateixos llibres impresos d'abans però en format PDF".
El curs anterior tenien uns altres manuals que eren de debò concebuts com a producte digital. "Eren molt millor", apunta Helena March, que és la cap d'estudis d'aquest centre educatiu, "però en canvi els continguts eren massa fluixos i hi hem hagut de renunciar".
Tant l'un com l'altre creuen que és qüestió de tenir paciència perquè es tracta d'un procés que com qui diu acaba de començar. Farà falta una transició una mica llarga abans que la digitalització aporti continguts renovats amb facilitat i el sistema pugui donar el millor, però de moment els alumnes ho reben amb l'entusiasme de les novetats i sense cap dificultat d'adaptació.
Nascuts entre bits
Els alumnes d'aquestes edats solen tenir prou habilitat amb aquestes eines i estan prou acostumats a navegar per la xarxa i cercar la informació que requereixen. I no els espanten els continguts digitals. Així ho creuen els professors consultats.
L'Infanta Isabel es troba a l'esquifida plaça Angeleta Ferrer, que du el nom d'aquesta mestra renovadora, filla de la també pedagoga Rosa Sensat, a la cantonada dels carrers de Selva de Mar i Concili de Trento. És un barri del districte de Sant Martí de Provençals amb una gran quantitat d'enormes blocs de pisos molt ben connectat gràcies a la línia 2 del metro.
Un percentatge important de l'alumnat prové d'altres països, sobretot de l'Amèrica del Sud. Però aquest origen no és cap impediment, ben al contrari, ja que la majoria estan habituats a fer servir l'ordinador i la connexió domèstica per mantenir el contacte amb la família i els amics que són a l'altre costat de l'Atlàntic.
L'ofici de copiar i enganxar
Si de cas, March troba que "tiren massa de Viquipèdia", posant així de relleu el mal costum de copiar i enganxar que els continguts digitals faciliten. Potser els pot tranquil·litzar una mica saber que hi ha oficis, com ara el periodisme, en què el domini del "copy-paste" acaba sent una habilitat bàsica... no sempre a favor de la qualitat.
Mondejar assegura que si bé els alumnes d'aquestes edats saben fer anar les eines sense cap dificultat, encara han d'aprendre a valorar les fonts, per saber quines mereixen més credibilitat i quines s'haurien de descartar. Per això valora el paper del professor com el d'una mena de guia que ajuda aquests joves en l'exploració de l'aprenentatge.
Eines noves, model antic
Aquest és un element clau del programa. En realitat, el procés de digitalització s'incrusta per ara en un model que no ha canviat. Com ho explica March, "diposem d'eines del segle XXI però les fem servir en un model del segle XIX". Una visita a les aules confirma de seguida aquesta valoració. Tot i les noves pissarres i els ordinadors portàtils, l'aula encara està concebuda com un espai per a les lliçons magistrals, amb un entarimat perquè el professor sigui vist des de qualsevol posició des de la seva taula, el lloc apte per exercir l'autoritat i vetllar per la disciplina.
És a dir, que encara es posa l'accent en l'acte d'ensenyar en comptes d'enfocar-ho al revés, com un moment d'aprenentatge compartit. Això es deu en bona mesura a les dificultats perquè aquesta gran transformació s'ajusti a poc a poc amb l'estil que ha imperat durant dècades.
"A mi no m'hi poseu"
Per això els dos interlocutors reconeixen que hi ha hagut professors que han demanat expressament quedar fora dels primers dos cursos d'ESO, per estalviar-se la seva participació en aquesta experiència. "És natural", apunta un d'ells, "després de tot equival a fer servir unes eines que els alumnes tot sovint dominen millor que els professors i és lògic que hi hagi alguna reticència". En tot cas, molts altres mestres se senten molt més que compromesos amb aquest canvi.
Tot i que encara hi ha pendent la connexió wi-fi a les aules de segon, perquè l'empresa que proporciona el servei no ha pogut atendre a temps totes les demandes, tant Helena March com Víctor Mondejar es mostren optimistes. Saben que es troben tot just a l'inici d'una etapa nova i tenen clar que a mesura que el sistema s'estengui es farà més comprensible per a tothom. D'aquí a dos anys ja tindran tot l'ESO digitalitzat i només faltarà incorporar-hi el Batxillerat. Tot un repte que ja tenen ganes d'assumir.
El professor connecta el seu ordinador a aquest projector i escriu amb un llapis que reconeix aquest espai com si fos una pantalla tàctil. Per tant, pot obrir i tancar programes i aplicacions, connectar-se a internet i rebre i enviar materials als alumnes, que tenen tots el seu petit ordinador portàtil damunt del pupitre, allà on abans solia haver-hi la llibreta de paper quadriculat i on encara més abans s'hi tenia sempre a punt el tinter per sucar-hi el plomí.
Millorar els llibres
Això sí, hi ha uns quants conceptes que no han canviat gaire, per no dir gens. Així, els alumnes encara tenen un manual, un llibre on se suposa que hi ha tota la informació necessària per seguir el curs. Com explica Víctor Mondejar, professor de Tecnologia i un dels impulsors del procés d'adopció a l'Infanta Isabel, "la majoria dels manuals digitals només són versions dels mateixos llibres impresos d'abans però en format PDF".
El curs anterior tenien uns altres manuals que eren de debò concebuts com a producte digital. "Eren molt millor", apunta Helena March, que és la cap d'estudis d'aquest centre educatiu, "però en canvi els continguts eren massa fluixos i hi hem hagut de renunciar".
Tant l'un com l'altre creuen que és qüestió de tenir paciència perquè es tracta d'un procés que com qui diu acaba de començar. Farà falta una transició una mica llarga abans que la digitalització aporti continguts renovats amb facilitat i el sistema pugui donar el millor, però de moment els alumnes ho reben amb l'entusiasme de les novetats i sense cap dificultat d'adaptació.
Nascuts entre bits
Els alumnes d'aquestes edats solen tenir prou habilitat amb aquestes eines i estan prou acostumats a navegar per la xarxa i cercar la informació que requereixen. I no els espanten els continguts digitals. Així ho creuen els professors consultats.
L'Infanta Isabel es troba a l'esquifida plaça Angeleta Ferrer, que du el nom d'aquesta mestra renovadora, filla de la també pedagoga Rosa Sensat, a la cantonada dels carrers de Selva de Mar i Concili de Trento. És un barri del districte de Sant Martí de Provençals amb una gran quantitat d'enormes blocs de pisos molt ben connectat gràcies a la línia 2 del metro.
Un percentatge important de l'alumnat prové d'altres països, sobretot de l'Amèrica del Sud. Però aquest origen no és cap impediment, ben al contrari, ja que la majoria estan habituats a fer servir l'ordinador i la connexió domèstica per mantenir el contacte amb la família i els amics que són a l'altre costat de l'Atlàntic.
L'ofici de copiar i enganxar
Si de cas, March troba que "tiren massa de Viquipèdia", posant així de relleu el mal costum de copiar i enganxar que els continguts digitals faciliten. Potser els pot tranquil·litzar una mica saber que hi ha oficis, com ara el periodisme, en què el domini del "copy-paste" acaba sent una habilitat bàsica... no sempre a favor de la qualitat.
Mondejar assegura que si bé els alumnes d'aquestes edats saben fer anar les eines sense cap dificultat, encara han d'aprendre a valorar les fonts, per saber quines mereixen més credibilitat i quines s'haurien de descartar. Per això valora el paper del professor com el d'una mena de guia que ajuda aquests joves en l'exploració de l'aprenentatge.
Eines noves, model antic
Aquest és un element clau del programa. En realitat, el procés de digitalització s'incrusta per ara en un model que no ha canviat. Com ho explica March, "diposem d'eines del segle XXI però les fem servir en un model del segle XIX". Una visita a les aules confirma de seguida aquesta valoració. Tot i les noves pissarres i els ordinadors portàtils, l'aula encara està concebuda com un espai per a les lliçons magistrals, amb un entarimat perquè el professor sigui vist des de qualsevol posició des de la seva taula, el lloc apte per exercir l'autoritat i vetllar per la disciplina.
És a dir, que encara es posa l'accent en l'acte d'ensenyar en comptes d'enfocar-ho al revés, com un moment d'aprenentatge compartit. Això es deu en bona mesura a les dificultats perquè aquesta gran transformació s'ajusti a poc a poc amb l'estil que ha imperat durant dècades.
"A mi no m'hi poseu"
Per això els dos interlocutors reconeixen que hi ha hagut professors que han demanat expressament quedar fora dels primers dos cursos d'ESO, per estalviar-se la seva participació en aquesta experiència. "És natural", apunta un d'ells, "després de tot equival a fer servir unes eines que els alumnes tot sovint dominen millor que els professors i és lògic que hi hagi alguna reticència". En tot cas, molts altres mestres se senten molt més que compromesos amb aquest canvi.
Tot i que encara hi ha pendent la connexió wi-fi a les aules de segon, perquè l'empresa que proporciona el servei no ha pogut atendre a temps totes les demandes, tant Helena March com Víctor Mondejar es mostren optimistes. Saben que es troben tot just a l'inici d'una etapa nova i tenen clar que a mesura que el sistema s'estengui es farà més comprensible per a tothom. D'aquí a dos anys ja tindran tot l'ESO digitalitzat i només faltarà incorporar-hi el Batxillerat. Tot un repte que ja tenen ganes d'assumir.
