Khadijetou Sow, víctima d'ablació, entre els doctors del Clínic Mariona Rius i Francesc Carmona (ACN)
Barcelona

Una víctima d'ablació que s'ha reconstruït el clítoris: "No s'ha de tenir por"

Moltes de les 18.000 dones a Catalunya que han patit mutilació genital no saben que tenen l'opció de fer-se una reconstrucció quirúrgica

Josep Maria Camps ColletActualitzat

Es calcula que hi ha unes 18.000 dones a Catalunya que han patit mutilació genital, MGF, però només 135 han optat per fer-se una reconstrucció quirúrgica del clítoris.

Això malgrat que és una operació força senzilla que, en la majoria de casos, permet recuperar la sensibilitat d'aquest òrgan sexual.

Operació de reconstrucció de clítoris a l'Hospital Clínic (Foto: Francisco Àvia, Hospital Clínic)

Per això des la sanitat pública s'ha aprofitat el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, que se celebra aquest dijous, per divulgar-ho.


Des del 2007

Aquest tipus de reconstrucció les va començar a fer a Espanya la Fundació Dexeus Dona el 2007, que en 13 anys ha operat 105 dones.

Des del 2015 l'Hospital Clínic de Barcelona és centre de referència en la sanitat pública, i han fet 30 intervencions, 19 de les quals el 2019.

En aquest hospital asseguren que l'operació dura poc més de mitja hora, que gairebé no requereix hospitalització i que en el 75% dels casos té resultats òptims.

La Unicef calcula que 200 milions de nenes i dones han patit mutilació genital (Wikimedia/Monusco)

Joves d'origen africà

El perfil de dona que s'ha fet la reconstrucció és el d'una jove d'origen africà d'uns 30 anys que ha nascut a Catalunya o a països com el Senegal, Gàmbia o Mauritània.

És el cas de Khadijetou Sow, que va saber que es podia fer l'operació quan els serveis socials van posar dificultats perquè viatgés a Mauritània amb la seva filla.

Quan va comprendre que temien que la nena també patís una mutilació, va sorprendre's:

"Jo no faria això a la meva filla. Jo soc una d'elles, a mi m'han fet això, jo soc la víctima."

A Sow li va costar prendre la decisió, que va ser "dura" i "difícil" perquè tenia "molta por", però està feliç d'haver-ho fet:

"Estic bé. A les altres dones com jo que són víctimes, els diria que no tinguin por, perquè el problema té una solució."

 

Reticències culturals

Precisament els responsables del programa de reconstrucció de clítoris afirmen que el més difícil és que la informació arribi a les dones afectades.

Un dels motius és la incomprensió dels entorns socials i familiars en què viuen, que són reticents que es facin la reconstrucció.

Per això algunes de les dones demanen que la documentació mèdica no especifiqui el motiu de l'ingrés, i altres no s'han arribat a presentar tot i tenir l'operació programada.

En aquest sentit, Francesc Carmona, cap del Servei de Ginecologia de l'Hospital Clínic, insisteix que cal fer arribar la informació a les afectades:

"És un problema molt greu. I volem que sàpiguen que aquí les estem esperant."

L'ablació genital femenina a

 

Egipte, el pitjor país

La mutilació genital femenina és una tradició que es practica a països d'Àfrica, Orient Mitjà i Àsia, i l'ONU calcula que hi ha entre 100 i 140 milions de dones afectades.

El país on n'hi ha més és Egipte, amb gairebé 30 milions de dones mutilades, i també és un dels països on es maltracta més les dones en general.

Molts d'aquests països són musulmans, però l'ablació és una tradició anterior a la islamització i, de fet, també hi ha països que són de majoria cristiana on es practica.

Una imatge de recurs de l'ablació
ARXIVAT A:
SalutDrets humansFeminisme8M
Anar al contingut