Les activitats del CNI són informació classificada
Les activitats del CNI són informació classificada

La dificultat d'aclarir el Catalangate: El CNI només respon a la Comissió de Secrets Oficials

La Comissió de Secrets Oficials fa tres anys que no es reuneix i aquesta legislatura encara no s'ha constituït pel veto de PP, Vox i Ciutadans als grups independentistes

RedaccióActualitzat

Cada cop són més els grups que estan disposats a investigar el cas de l'espionatge a l'independentisme al Congrés dels Diputats. Ara bé, per vies diferents. Els partits espiats i Podem volen una comissió d'investigació, mentre que el Partit Popular demana que es convoqui la Comissió de Secrets Oficials, una opció, d'entrada, amb força entrebancs:


Què és la Comissió de Secrets Oficials?

Aquesta comissió té la tasca de controlar les activitats del Centre Nacional d'Intel·ligència i l'ús de fons reservats. De fet, el CNI només està obligat a donar informació de les seves activitats a aquesta comissió.

No es reuneix des de fa tres anys i encara no s'ha constituït en aquesta legislatura. El motiu és que el PP, Vox i Ciutadans hi veten la presència dels grups independentistes.

Al fet que la Comissió de Secrets Oficials no estigui constituïda s'hi afegeix que la dificultat per accedir a la informació del CNI és màxima, ja que els seus expedients són secrets i, a més, estan protegits per la llei franquista, del 1968, de secrets oficials.

Paz Esteban és la directora del CNI
Paz Esteban és la directora del CNI (Europa Press/Eduardo Parra)

Una llei que no s'ha reformat, tot i alguns intents com els del PNB, i que, a diferència d'altres països, no estableix un termini de temps màxim per desclassificar els documents. Només el govern espanyol té aquesta potestat.

En concret, l'article 5 d'aquesta norma diu que "les activitats del Centre Nacional d'Intel·ligència, així com la seva organització i estructura interna, mitjans i procediments, personal, instal·lacions, bases i centres de dades, fonts d'informació i les informacions o dades que puguin conduir al coneixement de les matèries anteriors constitueixen informació classificada".

Cal l'autorització prèvia de la justícia

Així doncs, la legislació actual dificulta investigar si el CNI va ordenar espiar els líders independentistes. En tot cas, si ho va fer, hauria necessitat autorització judicial.

Així ho estableix la llei del 2002, que determina que aquest organisme necessita permís previ d'un magistrat del Tribunal Suprem per adoptar mesures que afectin tant la inviolabilitat del domicili com el secret de les comunicacions. Dos drets fonamentals recollits en la Constitució.

En la sol·licitud, cal especificar quines mesures es demanen, justificar-ne els motius, identificar les persones afectades i determinar-ne la durada. Però aquí acaba la tutela del jutge. La llei no estableix que la informació se li hagi de remetre.

En canvi, el CNI està obligat per llei a facilitar els informes obtinguts al president del govern espanyol. Informacions, anàlisis o propostes que permetin evitar qualsevol amenaça contra la integritat territorial d'Espanya i les seves institucions.

Així s'estableix a l'article 1 d'aquesta norma:

El Centre Nacional d'Intel·ligència és l'organisme públic responsable de facilitar al president del govern i al govern de la nació les informacions, anàlisis, estudis o propostes que permetin prevenir i evitar qualsevol perill, amenaça o agressió contra la independència o integritat territorial d'Espanya, els interessos nacionals i l'estabilitat de l'estat de dret i les seves institucions.

Una llei que va convertir l'antic Cesid en l'actual CNI després del cas d'escoltes massives a polítics, empresaris i periodistes.


La via de la comissió d'investigació

Unides Podem i els socis habituals de l'executiu de Sánchez han demanat que es creï una comissió d'investigació al Congrés. Precisament, aquest divendres, diversos grups com ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP i Més País han registrat peticions perquè Pedro Sánchez comparegui a la cambra i doni explicacions sobre el Catalangate.

També demanen la compareixença del ministre de l'Interior, Grande-Marlaska, de la de Defensa, Margarita Robles, i altres càrrecs com la directora del CNI.

Mentrestant, el PSOE no es posiciona, però per primera vegada ha reconegut que els afectats tenen motius per estar molestos per les escoltes i aquest divendres ha demanat calma a Esquerra, davant les amenaces de deixar caure el govern espanyol. Ho ha fet la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero.

 

ARXIVAT A:
Procés catalàEspionatgeCatalangate
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut