El Vaticà

La difícil tasca d'elegir el successor de Joan Pau II

El successor del papa serà un dels 118 cardenals que participen -amb dret a vot- en el conclave de la Capella Sixtina, molts dels quals han estat nomenats durant el pontificat de Joan Pau II. Els possibles candidats són molts, però segons una dita del Vaticà, al conclave que ho ha de decidir s'hi entra papable i se'n surt cardenal, o sigui que poques vegades s'encerten les apostes. Tenint en compte que la majoria de cardenals amb dret a vot van ser nomenats per Joan Pau II, el nou pontífex podria optar per una línia continuista. Per primera vegada hi podria haver un papa africà, però hi ha més candidats.

Actualitzat
En teoria, qualsevol home, catòlic i major d'edat, pot ser nomenat cap de l'església catòlica. En la pràctica, l'elegit serà un dels cardenals que participen en el conclave de la Capella Sixtina. El conclave comença tradicionalment sempre amb uns precandidats, que tenen ja l'avantatge d'un nombre significatiu de vots i representen el sector progressista, el conservador i una tercera via, que es podria situar al centre. De tota manera, aquesta divisió, vàlida fins fa uns anys, sembla haver canviat si tenim en compte que més d'un 90 per cent dels cardenals han estat nomenats per Joan Pau II. Ara hi intervenen molts altres factors, com el suport de l'aparell de la Santa Seu, l'anomenada cúria vaticana, l'edat, la procedència geogràfica o, fins i tot, les seves possibilitats mediàtiques. El pacte i el consens es fan imprescindibles sempre per aconseguir la majoria de dos terços de vots necessaris per elegir el nou cap de l'església catòlica. Si l'acord és difícil s'opta per un compromís i un papa d'edat avançada. El successor de Joan Pau II, si haguéssim de fer cas de les profecies de sant Malaquies, seria un purpurat de raça negra. Probablement es tractaria del conservador Bernardin Gantin, natural de Benín, un dels millors amics del papa Wojtyla i president del col·legi cardenalici. Un altre candidat africà amb possibilitats seria el també conservador nigerià Francis Arinze, auspiciat, segons alguns observadors, per l'Opus Dei. I, finalment, no es descarten el camerunès Christian Tumi o l'arquebisbe de Dakar, Hyacinthe Thiandoum. De tota manera, si l'Església no es decideix a fer el pas històric d'elegir un papa de raça negra, però fa una aposta per un candidat no europeu, tenen possibilitats l'arquebisbe de l'Havana, Jaime Ortega; el jesuïta argentí Jorge Bergoglio; l'hondureny Óscar Rodríguez Madariaga; els colombians Darío Castrillón i Alfonso López Trujillo i el brasiler Cláudio Hummes. De tota manera hi ha qui pensa que són els candidats italians els més papables. Són els preferits per l'aparell vaticà. Un cop pràcticament descartat, per la seva retirada, l'etern candidat progressista, el jesuïta Carlo Maria Martini, el seu successor al capdavant de l'arquebisbat de Milà, el conservador Dionigi Tettamanzi, és el candidat més ben situat. Tettamanzi procura sempre donar satisfacció a les diverses faccions ideològiques i és ara per ara no només el candidat italià favorit, sinó el papable més citat per tots els experts. La continuïtat conservadora també quedaria assegurada pels anomenats "curials", representats per l'actual secretari d'estat del Vaticà, Angelo Sodano, el número 2 de la Santa Seu durant una bona part del pontificat de Joan Pau II; l'actual president de la Conferència Episcopal Italiana, el centrista Camillo Ruini, i el prefecte de la Congregació dels Bisbes, Giovanni Battista Re, tots conservadors i amb molts contactes. Finalment, si es vol un altre papa no italià, però europeu, opten a l'elecció l'espanyol arquebisbe de Madrid i expresident de la Conferència Episcopal Espanyola, Antonio María Rouco Varela; el francès Jean-Marie Lustiger; el belga Godfried Danneels i l'arquebisbe de Viena, Christoph Schönborn. Tots tenen possibilitats, per minses que siguin, però s'ha d'advertir que, recentment, només en el cas de Pau VI, les especulacions dels "vaticanòlegs" i experts ho van encertar. Una dita molt estesa i comentada aquests dies és que "Qui entra al conclave com a papable en surt cardenal". Ni Joan XXIII, ni Joan Pau I comptaven gaire abans de l'elecció. La sorpresa més espectacular té, però, un nom: el del papa ara mort, Karol Wojtyla, Joan Pau II.
Anar al contingut