La difícil expropiació del bloc Venus de la Mina, on molta gent viu sense escriptures

L'Antonio viu al desè pis del mastodòntic bloc Venus del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. Aparentment, com a propietari. Però no hi ha res que acrediti que l'habitatge és seu.

Quan el seu pare el va comprar, fa 35 anys, no va fer escriptures. En conseqüència, tampoc hi ha l'herència que esperava. Ara, en ple procés d'expropiació de l'edifici, que s'ha d'enderrocar, no figurar com a propietari, ens explica, és un problema:

"Potser em donen un pis de lloguer. Però jo no vull un pis de lloguer. Aquest pis és de propietat. El va pagar el meu pare, i està pagat. Va estar molts anys pagant-lo perquè fos seu. I ara em trobo amb aquest problema."

Assegura que no té mitjans per resoldre aquesta situació mentre ens ensenya el pis, molt degradat. Com tot el bloc. Fa anys que està sentenciat i s'ha anat deteriorant. Al mateix replà, sortint de l'ascensor, que s'espatlla cada dos per tres, ens trobem l'Ana María.      

"Aquí no s'hi pot viure. Estem envoltats de rates. Ens pugen les rates pels peus. Està tot ple de porqueria. Necessitem una vivenda."

Qui podrà optar i qui no a un habitatge, i en quines condicions, serà una de les qüestions que haurà de resoldre el procés d'expropiació, que ha d'acabar amb reallotjaments o indemnitzacions, en el millor dels casos.

Un procés que va arrencar després que una sentència judicial obligués a fer efectiu l'enderroc de l'edifici, previst des de fa més de 20 anys però encallat durant molt temps per falta d'acord amb els veïns.

El final està més a prop, però el camí no serà fàcil, a causa de la complexa realitat social que hi ha a l'edifici, on viuen unes 900 persones. 

Una radiografia del bloc

En algunes escales, les bústies, totalment destrossades, fan impossible intuir qui viu als pisos. Els veïns agafen, una per una, les cartes escampades a terra per veure si n'hi ha alguna per a ells.

És un exemple que il·lustra la dificultat per saber qui viu exactament al bloc Venus. Ningú ho sap amb certesa. Justament, tenir un radiografia tan precisa com sigui possible dels habitants de l'edifici és el primer objectiu de l'oficina tècnica encarregada de gestionar l'expropiació.

L'oficina va obrir a l'estiu al mateix barri. Des d'aleshores atén els veïns i treballa sobre el terreny, visitant-los pis per pis. Dels 244 habitatges, només en una vintena no han pogut contactar-hi.

Però més enllà de conèixer en quina situació habitacional es troba cada família, l'objectiu també és informar-los, acompanyar-los i assessorar-los, amb la màxima transparència. A l'equip hi ha tècnics socials, juristes i arquitectes.   

Julie Marquiset, directora de l'oficina, admet que aquesta és una expropiació excepcional, "tant pel seu volum, pel temps que porta i per les casuístiques que ens trobem, que requeriran un acompanyament molt variat. I, evidentment, totes aquelles persones que no tinguin dret a un reallotjament també les acompanyarem en la recerca d'alternatives". 

La falta de documentació

Les condicions d'expropiació encara s'estan definint. En principi, tindrien dret al reallotjament tots els llogaters o propietaris, amb documentació, que hi viuen des d'abans del 13 de desembre del 2001, data del primer projecte de remodelació urbanística que preveia l'enderroc el bloc.

I cal subratllar la paraula documentació. Perquè el que s'estan trobant els tècnics són, entre altres casos, pisos ocupats de forma il·legítima, pisos amb llogaters sense contracte o pisos amb propietaris sense títol de propietat.

Amb gent, per exemple, que no ha fet efectiva una herència al notari o que no té escriptures del pis que va comprar.

És el cas de la Remedios. Té les escriptures, però estan a nom de l'anterior propietari. Quan ella i el seu marit el van comprar, fa més de 30 anys, no les van posar al seu nom. Per tant, com l'Antonio, no figura com a propietària. Una situació que espera resoldre:

"No em donen un pis de propietat perquè l'escriptura no està al meu nom, i em donaran un pis de lloguer que mai serà meu. I això no ho acceptaré. Si han de tirar a terra l'edifici, serà amb mi a dins. Amb el meu marit i els meus fills."