La devastació de Raqqa, més d'un any després de la derrota d'Estat Islàmic

A Síria, la ciutat de Raqqa, que Estat Islàmic volia convertir en capital del seu califat, intenta recuperar el dia a dia més d'un any després del seu alliberament. Però la corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio Txell Feixas ha vist sobre el terreny com encara és molt difícil superar el mal físic i psicològic causat pels extremistes islàmics.

A la plaça Central de Raqqa, uns treballadors intenten esborrar qualsevol senyal que recordi la presència d'Estat Islàmic. En aquesta plaça s'executaven desenes de veïns pel sol fet, per exemple, d'haver fumat, jugat o escoltat música.

Hozsam al-Frag, un jove de 25 anys que s'ha fet soldat a les Forces Democràtiques Sirianes, arran de l'ocupació dels jihadistes, explica la seva experiència:

"Aquí al costat de la plaça hi tenien un centre multimèdia. Hi posaven cadires per reunir la gent. I davant seu, un televisor. El públic veia els càstigs i les execucions a la pantalla."

Hozsam al-Frag: "La gent té por de tot. Estan espantats que se'ls acosti un atacant o un motorista suïcida i s'immoli aquí al mig" 

Quinze mesos després de la derrota d'Estat Islàmic, l'organització terrorista fa ara atacs més puntuals i s'hi sumen cèl·lules turques i sirianes que fan de Raqqa una ciutat més perillosa. I la seva gent forma una societat molt desconfiada.

"La gent té por de tot. Estan espantats que se'ls acosti un atacant o un motorista suïcida i s'immoli aquí al mig. Aquesta por fa que evitin llocs com aquest."

La presó dels horrors dins d'un estadi

L'estadi de futbol amaga encara les gàbies on Estat Islàmic empresonava els veïns 

Un altre escenari particularment trist és l'estadi de futbol. Sembla que no hi hagi passat res, però aquí hi va haver la presó dels horrors: llits on electrocutaven presoners o gàbies per tancar-los com animals.

Mohamed Gamal té ara 18 anys. Quan era menor d'edat, el van tancar en aquesta presó.

"Vaig estar en aquesta presó durant cinc dies, amb molts més presoners. Em van torturar i em van acusar de ser infidel, de maleir Déu."

Després de parlar breument amb ell, Mohamed Gamal torna al camp per jugar a futbol. Vol anar normalitzant la seva vida. Però sense reconstrucció ni feina, Raqqa és el millor caldo de cultiu perquè l'extremisme perquè torni a arrelar fort.

L'estadi de futbol amaga encara les gàbies on Estat Islàmic empresonava els veïns 

Notícia relacionada: L'explosió de mines d'Estat Islàmic mata o fereix centenars de persones a Raqqa