La destrucció d'espècies amenaça la seguretat, l'economia i la subsistència humana
Més del 40% de les espècies d'amfibis estan amenaçades (Wikipedia)

La destrucció d'espècies amenaça la seguretat, l'economia i la subsistència humana

Es presenta el resum de l'informe mundial sobre diversitat i servis dels ecosistemes

Xavier DuranActualitzat

La destrucció d'espècies s'està produint a una velocitat mai vista durant la història humana i això amenaça la seguretat, l'economia i la subsistència de tothom. Aquesta seria el resum bàsic de l'informe que aquest dilluns ha fet públic l'IPBES, acrònim en anglès de la Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes).

Segons el resum executiu de l'informe, al voltant d'un milió d'espècies estan amenaçades d'extinció. I això té relació directa amb els serveis que els ecosistemes proporcionen, des de depuració d'aigua i aire a protecció contra catàstrofes naturals passant per la productivitat dels conreus o de les comunitats de peixos.

I aquesta és una de les coses que es destaca en l'informe de l'IPBES, que va més enllà que altres iniciatives internacionals, com la Convenció de la Diversitat Biològica (CBD), que se centraven en el valor intrínsec de les espècies. Així ho explica Lluís Brotons, investigador del CSIC a la unitat mixta InForest, integrada pel CTFC (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals),  que ha assistit com observador a la plenària de l'IPBES:

"L'informe de l'IPBES, per bé que inclou aquests valors intrínsecs, va molt més enllà per incloure també totes les contribucions que la natura fa a les societats, i que van des dels valors productius dels ecosistemes -com la fusta o molts productes alimentaris-, però també els valors reguladors dels sistemes -mitigació del canvi climàtic, pol·linització, regulació de desastres naturals…- que estan darrera de moltes activitats amb importància econòmica directa, fins als valors menys materials -espirituals, estètics, etc."

Això és el que afirma també Robert Watson, president de l'IPBES, després de dir que l'informe presenta unes perspectives nefastes:

"La salut dels ecosistemes dels quals depenem la nostra espècie i la resta s'està deteriorant més de pressa que mai. Estem erosionant els fonaments reals de les nostres economies, subsistència, seguretat alimentària, salut i qualitat de vida a tot el món".

El resum executiu, destinat a gestors polítics, té 44 pàgines. L'informe total en té 1.800. Ha estat elaborat durant tres anys per 145 experts de 50 països, que també han fet servir contribucions de 310 autors més.
 

Borinot pol·linitzant la flor d'una tomaquera (Pixabay)

 

Un sistema insostenible

El document avalua els canvis produïts durant les darreres cinc dècades. Constata que el problema actual es basa en un sistema i un ritme de producció insostenibles. Es produeixen més aliments, energia i materials que mai, però això és en part possible degut a una erosió creixent dels sistemes i a costa de comprometre seriosament aquests serveis materials en un futur. També es fa a costa de les funcions reguladores i no materials dels ecosistemes, com la regulació del clima o la protecció contra onades o tempestes.

Així, el valor de la producció agrícola ha augmentat un 300% des del 1970, l'obtenció de fusta ha augmentat un 45% i, en conjunt, cada any s'extreuen unes 60.000 tones de recursos renovables i no renovables. Això significa que gairebé s'ha doblat des del 1980.

Però, al mateix temps, la productivitat del sòl, degut a aquesta explotació, s'ha reduït. La pèrdua de pol·linitzadors, com les abelles, posa en risc uns 577.000 milions de dòlars en conreus i entre 100 i 300 milions de persones pateixen un risc mes elevat d'inundacions i huracans degut a la pèrdua de protecció dels hàbitats costaners.
 

Cinc causes principals

Els experts detallen les causes principals que han dut a aquesta situació. En ordre decreixent d'importància, són aquestes: els canvis en els usos del sòl i del mar, l'explotació directa dels organismes, el canvi climàtic, la pol·lució i l'impacte de les espècies invasores.

Aquests processos tenen unes causes indirectes, impulsades pels increments de població i de consum per càpita o els canvis en governança. En aquesta darrera s'hi inclou haver traslladat els llocs on els bens es produeixen. Això ha contribuït a generar oportunitats per al desenvolupament econòmic, però també ha incrementat les desigualtats existents.

Si bé el canvi clmàtic es troba en tercera posició, l'informe assenyala que el seu impacte anirà augmentant les properes dècades i en alguns casos superarà el que tenen els canvis d'usos del sòl. I destaquen que tant el canvi climàtic com la pèrdua de patrimoni natural són igualment importants, "no només per al medi, sinó també per al desenvolupament i l'economia".
 

 


Bosc de manglars a Cambodja (Leon Petrosyan-Wikimedia Commons)

 

La mitjana d'abundància d'espècies autòctones en la majoria d'hàbitats terrestres ha disminuït almenys un 20% des del 1900. Ara estan amenaçades més del 40% de les espècies d'amfibis, un 33% de les que formen les barreres de coral i més d'un terç de tots els mamífers marins. Més enllà de les espècies, més del 9% de totes les varietats de mamífers utilitzats per alimentació i per a l'agricultura s'havien extingit el 2016. Ara hi ha unes mil varietats amenaçades.
 

Catalunya: situació preocupant

A Catalunya, la situació és preocupant, segons Brotons:

"Malgrat la recuperació d'algunes espècies degut a mesures de conservació molt específiques i a la protecció dels seus hàbitats -per exemple, espècies de zones humides, carnívors i ungulats-, seguim veient una degradació global de la biodiversitat. Aquesta erosió es va traduint en una homogeneïtzació i simplificació progressiva dels sistemes amb pèrdues d'aquells més especialitzats i rars".

Brotons afegeix que des de les actuacions que duem a terme tenen un impacte negatiu a altres llocs:

"No som encara prou conscients de l'impacte que les activitats a casa nostra i a tots els països més desenvolupats tenen en l'erosió de la biodiversitat i d'aquests sistemes ecològics en altres llocs del món."

L'IPBES considera que els objectius establerts internacionalment per protegir la natura i aconseguir sostenibilitat no es poden assolir amb els plantejaments actuals. I creu que encara no és tard per actuar, amb la condició que es comenci ara mateix, des del nivell local fins al global. Una cosa que pot trobar oposició, segons Robert Watson:

"Podem esperar que els canvis transformadors generin l'oposició dels que tenen un interès particular a mantenir l'statu quo, però també creiem que això pot ser superat pel bé públic".

Per tot això, caldran canvis fonamentals en els paradigmes, objectius i valors predominants en les societats actuals. La situació la descriu molt gràficament l'argentina Sandra Díaz, codirectora de l'informe:

"Les contribucions de la biodiversitat i la natura a la gent són el nostre patrimoni comú i la xarxa de seguretat més important per donar suport a la vida. Però la nostra xarxa de seguretat  està tensada gairebé fins al punt de trencament".

L'IPBES és descrit sovint com "l'IPCC de la biodiversitat", en referència al panel internacional del canvi climàtic. És un organisme independent dels governs que té 130 membres i que va ser creat el 2012. La seva funció és proporcionar als gestors polítics avaluació científica objectiva sobre l'estat del coneixement en biodiversitat i dels ecosistemes en les contribucions que fan a la vida de la gent i les eines i mètodes per protegir-los.

ARXIVAT A:
Crisi climàticaCiènciaEcologiaMedi ambient
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut