La descoberta de dos presidents de la Generalitat medieval no en canvia la numeració
L'historiador del dret Pere Ripoll, considera els regents Pere Vicenç i Bernat Bussot, els 5è i 6è presidents de la Generalitat medieval
La descoberta de dos presidents de la Generalitat medieval no en canvia la numeració

La descoberta de dos presidents de la Generalitat medieval no en canvia la numeració

L'historiador del dret Pere Ripoll, considera els regents Pere Vicenç i Bernat Bussot, els 5è i 6è presidents de la Generalitat medieval

Judith Casaprima Sagués / Antoni d'Armengol Actualitzat
TEMA:
Generalitat de Catalunya
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

L'últim president de la Generalitat, Quim Torra, seguirà sent el 131è i no el 133è president de la Generalitat, ni tampoc els seus antecessors hauran de canviar la numeració. El recent descobriment de dos nous presidents de la Generalitat medieval, arran de la investigació de l'historiador del dret Pere Ripoll, no farà canviar la numeració dels mandataris catalans.

El govern mantindrà l'actual llistat de presidents seguint les recomanacions del Museu d'Història i el Departament de Cultura, després que es revisés l'any 2003.

Primer president de la Generalitat recollit en la història de la Generalitat publicada el 2003

Pere Ripoll ha descobert dos nous presidents de la institució catalana durant el període medieval, Pere Vicenç i Bernat Bussot, en una recerca que ha publicat a la Revista de Estudios Histórico-Jurídicos.

Document signat pel regent Pere Vicenç

Fins ara la historiografia havia considerat aquests dos personatges com a simples gestors o tecnòcrates de la institució. L'investigador de la UPF ha fet aquesta troballa dins el "Llibre de vuit senyals", un manuscrit que va descobrir a l'Arxiu de la Corona d'Aragó mentre feia la seva tesi doctoral, en el qual es demostra que la Generalitat s'havia fundat l'any 1359, abans del que es creia.
 

Pujol, del 115è al 126è president

Jordi Pujol es proclamava com a 115è president de Catalunya. I així va ser durant molts anys. Fins que es va encarregar una obra específica sobre la història de la institució en què els més rellevants medievalistes van establir el llistat de tots aquells que es poden considerar presidents de la Generalitat. La immensa majoria, diputats del braç eclesiàstic com Pau Claris, que ja el van citar com a president en el dietari de 1641.

Així, a partir de l'any 2003, any de la publicació dels tres volums de la història, Jordi Pujol va passar de ser el 115 a ser el 126è president.

 
 

Pere Vicenç i Bernat Bussot

La llista s'inicia el 1359 amb Berenguer de Cruïlles però Pere Vicenç i Bernat Bussot que van ser regents entre 1367 i 1375 no s'hi van incloure. Però amb la nova documentació aportada amb el "Llibre de vuit senyals", Pere Ripoll creu que haurien d'ocupar el 5è i el 6è lloc de president respectivament, "perquè exerceixen el més proper al que és una presidència entesa actualment".

"Amb la localització del "Llibre dels vuit senyals" hem tingut accés al règim jurídic del regent i el seu nomenament. Ens el presenta com un funcionari superior de la Generalitat, la institució centralitzada a Barcelona i compta amb una mena de consell de govern que són els oïdors de comptes, que són la representació plural dels estaments dins la institució."

Per Ripoll, el més important és que és la Cort, representació dels estaments, i per tant del poble, qui els nomena. 

El regent és nomenat per la Cort. Potser no serà membre d'un dels estaments, però els estaments reunits en la Cort, que són la institucionalització del 'populus' català, decideix que els representi."

Pere Ripoll, doctor d'Història del Dret a la UPF (CCMA)

I també pel fet que exercien el mateix poder i van fer créixer la institució donant continuïtat a la gestió d'aquest període. Els regents van ser nomenats per substituir la presidència col·legiada de la Diputació del General, -o Generalitat-, que exercien 3 diputats, dels tres estaments. La decisió de substituir-la per una representació única i laica, es va prendre per una mala gestió en el cobrament de tributs.

Es va confiar a les figures de Vicenç i Bussot "el nomenament de representants de la Generalitat arreu del territori, col·lectors dels tributs, ordenar l'execució de béns i capció de persones que no volen pagar i la institució es convertirà en la màxima instància que jutja els fraus dels tributs de la Generalitat" i, per tant, tenien els mateixos poders que tenia la institució cessada. 

La primera plana del Llibre de Vuit Senyals que documenta el nomenament i el règim dels regents

Representativitat des del segle XIV

Pel catedràtic d'Història Medieval de la UdL, Flocel Sabaté, incloure els regents Vicenç i Bussot en el llistat de presidents té la seva coherència, però considera que només és una qüestió del criteri que s'apliqui en el moment de fer el llistat ja que "les institucions seculars tenen moments que canvien de nom o de funcionament". Creu que també s'ha de tenir en compte que tot plegat passa en l'inici de la institució i "s'està assajant com regir-la" però que aquest fet no és el més important.

"És un convencionalisme perquè els pots posar a la llista perquè fan la mateixa feina o no els poses perquè en l'administració catalana medieval regent és el que ocupa un càrrec sense ser-ne titular. Crec que el més important és subratllar que vol dir que hi ha una institució que assumeix la representativitat de la terra des del segle XIV."

La polèmica sobre el nombre exacte dels que es poden considerar, en llenguatge modern, presidents de la Generalitat, serveix per demostrar una continuïtat històrica que pocs medievalistes discuteixen.

Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval de la UdL (CCMA)

Continuïtat històrica

Hi ha autors que no veuen un lligam entre la Generalitat medieval i moderna, amb la institució contemporània restituïda el 1931, i compten des de Francesc Macià, com el primer president de la Generalitat.

"Estem parlant d'institucions que tindran competències diferents i que viuen moments històrics diferents. El 'populus' català quan es va poder institucionalitzar ho va fer, a l'edat mitjana i moderna, a través de les Corts i la Generalitat. El 1714 les institucions van desaparèixer però el 'populus' va continuar. I quan aquest 'populus' va poder recuperar les institucions el 1931, com que no era un estat independent, només podia recuperar la Generalitat."

Sabaté assegura que aquest continuïtat es pot justificar fins i tot més en el cas de la Generalitat que en el de la monarquia.

"Tots assumim que la monarquia té una continuïtat i el rei actual seguirà la numeració dels seus antecessors medievals. Ara bé, la monarquia ha hagut de canviar la seva justificació: un rei a l'edat mitjana era molt diferent al d'ara, que ha de ser parlamentari. A la Generalitat ha passat el mateix, en el sentit que ara és democràtica i llavors era estamental. Ara, la Generalitat a l'edat mitjana apareix com la representació de la terra enfront del rei i el punt clau de la seva existència és la representativitat, que no és social i democràtica i no l'assumiríem com avui en dia, però hi ha una assimilació en la representativitat més gran de la que ens pensem."

 

El Palau de la Generalitat
El Palau de la Generalitat

Dos presidents carlins

La llista de presidents, de fet, es podria ampliar encara una mica més, ja que durant una de les diverses guerres civils del segle XIX, els carlins van recuperar la institució de la Generalitat i van nomenar dos presidents, els generals de l'exèrcit carlí Savall i Tristany, que, tot i reconeguts, no es compten en la relació oficial.

En el seu cas, no els va nomenar les Corts sinó el rei carlí, i sembla que la seva capacitat executiva i el seu govern no es podria equiparar, però que segons Sabaté "representen una aportació carlina a la identitat catalana molt poc estudiada i molt poc coneguda."

El general Tristany, nomenat el president de la Generalitat pel rei dels carlins
ARXIVAT A:
Generalitat de Catalunya Memòria històrica

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut