Barcelona

"La dama de piques", de Txaikovski, última estrena de la temporada del Liceu

Aquest dissabte a la nit s'ha estrenat al Liceu l'òpera "La dama de piques", de Txaikovski. El repartiment ha inclòs el jove tenor ucraïnès Misha Didyk, que a última hora ha hagut de substituir Ben Heppner.

Actualitzat
L'òpera narra la tragèdia del protagonista, Hermann, un home obsessionat per la seva passió pel joc a qui un destí ineludible porta al desamor, al crim i a la mort. A més dels elements sobrenaturals i fantàstics de l'obra, "La dama de piques" reconstrueix escenes ambientals de la vida de la ciutat i la cort imperial de Sant Petersburg a final del segle XVIII, amb referències evidents a la música de l'època i també a la música popular i religiosa russes.

Tal com ha explicat el director musical, Michael Boder, Txaikovski descriu dos mons contraposats a través de dos tractaments radicalment diferents de l'orquestració, segons que es refereixi a un o altre. "D'una banda, tenim el món 'real', el carrer, la cort, els jardins i els palaus imperials, encarnats en les intervencions del cor, en el ballet, en les pinzellades de costumisme i les paròdies de danses d'altres èpoques; i, de l'altra, tenim el món al·lucinogen d'Hermann", ha apuntat Boder.

Els principals papers de l'obra han estat interpretats pel tenor ucraïnès Misha Didyk (Hermann), que ha debutat al Liceu; Ewa Podlés (la comtessa); Emily Magee (Lisa, la seva néta); Lado Ataneli (comte Tomski), i Ludovic Tézier (príncep Yeletski).

"La dama de piques" és una obra en tres actes basada en un relat de Puixkin que es va estrenar al Teatre Mariinski de Sant Petersburg l'any 1890 i a Espanya es va estrenar al Liceu el 1922. La versió que ara s'ha reposat al Liceu és la mateixa que s'hi va representar la temporada 2002-2003, molt respectuosa amb la idea original, grandiosa en les escenes de conjunt i sòbria en les intimistes.


VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut