La cronologia de la mediació d'Urkullu, recollida als papers de Poblet

Tota la documentació que el lehendakari Urkullu va acumular durant el 2017 en el seu paper de mediador surt ara a la llum. Els "papers Urkullu", més de 300 documents, notes personals, correus electrònics i cartes, d'un gruix total de 600 informacions si afegim els articles de premsa, havien estat dipositats just el dia abans d'anar a declarar com a testimoni davant el Suprem, el 27 de febrer del 2019, a tres institucions: la fundació Sabino Arana, l'arxiu històric d'Euskadi i el Monestir de Santa Maria de Poblet. Són exclusivament còpies, ja que els originals els guarda el lehendakari.

Aquesta és la cronologia de la mediació que relata Urkullu:

19 de juny del 2017: 30 aniversari de l'atemptat d'Hipercor. Falten poc més de tres mesos perquè se celebri l'1 d'octubre. Segons els papers d'Urkullu, després de l'acte d'homenatge a les víctimes, el lehendakari és requerit pel president Puigdemont i mantenen una reunió a Palau. Dura 4 hores. Allà, segons el lehendakari, se li demana que faci el que pugui per desencallar el bloqueig i ajudi en la interlocució amb Rajoy. Afegeix que el mateix Rajoy i altres personalitats també el sol·liciten com a mediador.

Al llibre de Puigdemont, aquest passatge està relatat en un fragment de la conversa. Quan Urkullu li diu a Puigdemont que cal dialogar, aquest respon que no hi ha marxa enrere i li demana que faci el que pugui per aconseguir que Rajoy es mogui. El lehendakari li respon que ho intentarà perquè el preocupa molt el que està passant.

Un mes després, el lehendakari es reuneix amb Rajoy a La Moncloa i amb Pedro Sánchez a la Lehendakaritza. En totes dues trobades aborda la qüestió catalana i verbalitza el temor d'una fractura social o un camí sense retorn. 

Durant l'octubre, Urkullu relata que parla amb molta gent: ministres, empresaris i, fins i tot, amb els abats dels monestirs de Montserrat i Poblet. També apareix una trucada amb el rei Felip VI arran de la seu discurs del 3 d'octubre, però no hi ha detalls de la conversa. En públic diu això:

"El discurs, basat en el compliment de la legalitat i el respecte a l'ordenament jurídic, no es veu complementat amb el realisme del reconeixement de l'existència d'aspiracions legítimes."

El 9 d'octubre, un dia abans del ple, subratlla que Puigdemont, amb testimonis, li assegura que no vol procedir a la DUI. Andoni Ortuzar, del PNB, com a emissari d'Urkullu, li demana que no declari la independència i que desconvoqui el ple. Però Puigdemont diu que no pot ni vol desconvocar el ple i que el que vol Rajoy és que es rendeixi. L'endemà, el 10-O, Puigdemont proposa que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d'independència.

Durant l'octubre, Urkullu fa diverses crides a desescalar. I el 26 d'octubre escriu una carta a Rajoy, perplex i preocupat per com s'està arribant a l'enfrontament civil i dient que s'ha de parar tot abans. La carta acaba dient "per favor" al president espanyol. 

Davant l'aplicació de l'article 155, Urkullu diu obertament, i també a Rajoy, que n'és totalment contrari.

A finals d'octubre, Urkullu fa una doble proposta als governs de la Generalitat i d'Espanya per reconduir la situació que Puigdemont també recull al seu llibre.

Els papers d'Urkullu van ser dipositats als arxius just el dia abans d'acudir com a testimoni al Suprem. En el judici del procés, el lehendakari va explicar el seu rol de mediador.

En els papers, Urkullu no amaga que és contrari a la via unilateral, tot i que coincideix amb el diagnòstic que es fa des de Catalunya. No obstant, no coincideix ni amb Puigdemont ni amb les receptes de Rajoy. "Em trobo amb dues vies unilaterals", diu en una nota, però reitera que s'ha d'obrir un nou cicle polític per abordar el model d'estat, l'encaix en la plurinacionalitat i la celebració d'un referèndum.