La crisi per la llei dels lloguers fa caure el govern progressista a Suècia
Per primera vegada s'ha aprovat una moció de censura, arran d'un projecte de reforma que liberalitza el lloguer dels pisos de nova construcció
La crisi per la llei dels lloguers fa caure el govern progressista a Suècia
Stefan Löfven en la roda de premsa després de perdre la moció de censura
Stefan Löfven és el primer ministre suec que perd una moció de censura
Estocolm

La crisi per la llei dels lloguers fa caure el govern progressista a Suècia

Per primera vegada s'ha aprovat una moció de censura, arran d'un projecte de reforma que liberalitza el lloguer dels pisos de nova construcció

RedaccióActualitzat
TEMA:
Habitatge

Suècia ha quedat immersa aquest dilluns en una crisi política de sortida encara incerta. Per primera vegada, el Parlament ha tombat el govern mitjançant una moció de censura.

El rerefons de la votació és un projecte de reforma de la llei dels lloguers, que implicaria que els arrendaments de pisos de nova construcció deixés d'estar regulat i s'hagués d'acordar segons el valor de mercat. És a dir, que obre la porta a la liberalització dels lloguers.

El primer ministre socialdemòcrata, Stefan Löfven, ha perdut la votació de la moció de censura pel suport que ha tingut dels partits de la dreta i extrema dreta, també del Partit de l'Esquerra. En total, la moció ha rebut elsuport de 181 dels 349 diputats, sis més del mínim requerit, que és la meitat de la cambra.

Els excomunistes havien donat un ultimàtum de 48 hores a l'executiu perquè retirés o modifiqués el projecte de reforma de la llei dels lloguers si volia continuar comptant amb un suport que ha estat decisiu per tirar endavant el govern. A diferència d'altres ultimàtums, aquesta vegada l'avís s'ha consumat.

Els socialdemòcrates i el seus aliats centristes havien fet el gest d'oferir marge fins a l'1 de setembre perquè les diferents parts del sector immobiliari debatessin la reforma. L'oferta era que, si hi havia acord, es retiraria el projecte de reforma. Si no, tiraria endavant.

La líder del Partit de l'Esquerra, Nooshi Dadgostar, compareix després de la votació
La líder de l'Esquerra, Nooshi Dadgostar, defensa Löfven com a primer ministre però "sense les lleis de mercat" (Reuters / TT News Agency / Nils Petter Nilsson)

Tant el Partit l'Esquerra com l'Associació Nacional d'Inquilins ho han rebutjat perquè consideren que seria negociar sota una amenaça.

Pels socialdemòcrates, la reforma només afectaria un percentatge mínim dels lloguers, però tant l'Esquerra com l'associació de llogaters la veuen com el primer pas a la liberalització total del sector.


El paper de l'extrema dreta en la crisi a Suècia

Davant les discrepàncies, qui s'ha afanyat a presentar la moció de censura ha estat el partit d'extrema dreta Demòcrates de Suècia.

Conservadors i democristians hi han votat a favor per desbancar el govern de socialdemòcrates i verds, tot i estar d'acord amb la reforma dels lloguers.

L'extrema dreta va quedar tercera a les eleccions del 2018 i fins ara el cordó que li han fet els altres partits l'han deixat en l'aïllament polític. És una singularitat als països nòrdics, on els partits d'extrema dreta han governat o han donat suport a executius tant a Dinamarca com a Noruega i Finlàndia. De tota manera, la situació s'està començant a capgirar, perquè els dos partits de dreta que han avalat la moció de censura ja no tenen inconvenient a negociar-hi i governar amb el seu suport.

El primer ministre ha considerat que la moció ha tingut una "majoria accidental" de quatre partits, que no tenen cap projecte comú més enllà d'aquesta votació.

El cas és que l'Esquerra continua referint-se a Löfven com a primer ministre i no es pot descartar que les negociacions que s'esperen acabin amb ell un altre cop al capdavant del govern.

"Parlarem amb els nostres aliats i reflexionarem sobre quin camí prendre", ha afirmat Löfven en una roda de premsa. El primer ministre té set dies per decidir si convoca eleccions anticipades a l'estiu o bé dimiteix.

Si ho fa, la presidència del Parlament obrirà converses per buscar primer ministre, que podria ser el mateix Löfven. "Sigui quina sigui la decisió, el partit i jo estarem disponibles per assumir la responsabilitat de dirigir el país", ha afirmat.

Stefan Löfven, un soldador i supervivent polític

Quatre mesos després de les eleccions del 2018, Löfven va aconseguir formar un govern de coalició amb els ecologistes i el suport parlamentari del centredreta i els liberals i també del Partit de l'Esquerra. Mai fins aleshores havia costat tant configurar un govern a Suècia.

Stefan Löfven arribant al Parlament per la votació de la moció de censura
Soldador de professió i exdirigents sindicalista, Stefan Löfven és al poder des del 2014 (Reuters / TT News Agency / Nils Petter Nilsson)

Löfven es va matricular de jove a l'Escola Superior d'Administració Pública, però la va deixar al cap d'un any i mig i se'n va anar a treballar a correus i a una serradora, fins que va entrar com a soldador en una fàbrica de material militar.

Va arribar a la direcció del partit el 2012 sense experiència parlamentària ni ministerial, però amb una llarga trajectòria al moviment sindical, fins al punt de presidir el poderós sindicat IF Metall, vinculat a la socialdemocràcia. Ha estat una experiència que, juntament amb el pragmatisme, li han permès fer-se un lloc en la política d'alt nivell.

Al poder des del 2014, Löfven va repetir mandat fa tres anys i fins ara havia sobreviscut a diverses crisis polítiques i al gir a la dreta en qüestions com la immigració, trencant la tradicional generositat de Suècia en l'acollida de refugiats.

 

ARXIVAT A:
Habitatge
Anar al contingut