La consellera Irene Rigau a l'Escola Enxaneta de Viladecans, aquest divendres.
La consellera Irene Rigau a l'Escola Enxaneta de Viladecans, aquest divendres. (Foto: ACN)
Barcelona

La crisi no justifica l'abast de les retallades en ensenyament, segons un informe de la Fundació Bofill

La Fundació Jaume Bofill denuncia que les retallades en educació que ha fet el govern van més enllà del que exigeix la situació econòmica per la crisi. És la conclusió d'un estudi de la Fundació que analitza la gestió del Departament d'Ensenyament els últims 3 anys.

RedaccióActualitzat

Les retallades que ha fet el govern de la Generalitat en educació superen les exigències provocades per la crisi econòmica. Aquesta és la conclusió d'un informe de la Fundació Jaume Bofill presentat a Barcelona, on s'analitzen les decisions preses pel Departament de la consellera Irene Rigau entre el 2011 i el 2013.

Segons l'estudi, els condicionants de l'economia i la política catalanes no expliquen la magnitud de la reducció de recursos en educació els últims anys, que ha suposat una disminució d'un 17,5% de la despesa pública per estudiant, passant de 4.085 euros de 2010 a 3.370 el 2012. Aquesta dada figura a l'informe de la Fundació Bofill, elaborat pels sociòlegs Xavier Bonal i Antoni Verger, "L'agenda de la política educativa a Catalunya".

Una de les crítiques que inclou l'estudi és que la política educativa dels últims tres anys impulsada per la consellera Irene Rigau, contra el fracàs escolar, s'ha centrat a les aules, però ha ignorat l'entorn social dels alumnes i no desenvolupa mesures de corresponsabilitat amb les famílies.

Les escoles en pitjors condicions socials són les que més han patit les conseqüències d'aquestes retallades, malgrat que la Conselleria ha pres mesures, com mantenir la sisena hora en determinats centres amb entorns socioeconòmics difícils, per mitigar l'impacte de la crisi, però no han estat suficients, indiquen els autors del document. A més, l'informe afegeix que el govern ha fet un desplegament de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) clarament selectiu, com el reforç de l'autonomia dels centres o el finançament públic de l'educació postobligatòria (Batxillerat) a les escoles concertades (el pes de la despesa pública en la concertada va passar del 18,5 % el 2010 al 20,8 % el 2011).

Encara que els autors de l'estudi indiquen que el Pla de lluita contra el fracàs escolar impulsat pel govern d'Artur Mas té "indubtables virtuts", la política educativa desenvolupada fins ara no contempla explícitament intervencions en altres àmbits que no siguin l'escola i l'aula: "Les experiències amb més èxit a escala internacional -s'assegura a l'estudi- destaquen la importància d'una intervenció individualitzada que té en compte tot l'entorn familiar i social de l'alumne".

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anar al contingut