Barcelona

La crisi dispara un 19% els casos de depressió a Espanya

Homes i dones afronten d'una manera diferent la situació actual: mentre que elles reaccionen més amb quadres depressius, ells augmenten el consum d'alcohol. Els professionals proposen potenciar els grups d'ajuda mútua i treballar conjuntament amb les plataformes ciutadanes.

RedaccióActualitzat
La crisi ha disparat un 19% els casos de depressió detectats a Espanya a la xarxa d'atenció primària de salut i ha fet augmentar prop d'un 9% els casos d'ansietat, segons un estudi que s'ha donat a conèixer durant el 5è Congrés Català de Salut Mental. A més, els problemes d'alcoholisme també s'han incrementat prop d'un 5% respecte a les dades d'abans de l'inici de la crisi econòmica.

Dades

Les dades extretes de l'estudi "Els riscos per a la salut mental de la crisi econòmica a Espanya: evidència en població atesa a centres d'atenció primària entre 2006 i 2010", publicat a l"European Journal of Public Health", constaten que l'any 2006 el 28,9% dels atesos presentaven depressió, mentre que aquesta prevalença l'any 2010 havia augmentat fins al 47,5%. En el cas de la dependència a l'alcohol la incidència va passar de l'1,4 al 6,2% durant el mateix període.

Per què?

L'estudi indica que el treball precari, els canvis del sistema de treball, propis del neoliberalisme, l'atur, els desnonaments, l'endeutament, la inestabilitat a la llar i la pobresa han incidit directament en la salut mental de les persones.

Moltes de les persones que actualment es dirigeixen als serveis socials d'atenció primària i que ho fan per causes directament relacionades amb la crisi manifesten tenir sensacions de pèrdua de control sobre la pròpia vida, sentiment d'inutilitat i idees de mort, no tant de voler suïcidar-se, sinó que alguna malaltia posi fi a la seva vida.

Les persones afectades per la crisi econòmica mostren, predominantment, símptomes de desesperança, de culpa i d'irritabilitat, però tots aquests símptomes remetrien si les condicions externes es modifiquessin, adverteix el director de l'Observatori de Salut Mental de Catalunya, Josep Moya.

Homes i dones ho afronten diferent

Els homes i les dones s'enfronten a la situació de diferent manera. "Les dones reaccionen més amb quadres depressius i amb somatització, mentre que els homes, segurament pels condicionaments culturals, actuen agreujant el consum de certes substàncies, sobretot beuen més alcohol", ha explicat el membre del comitè organitzador del congrés i director dels serveis de Salut Mental del Benito Menni de l'Hospitalet, Lluís Albaiges.

A Catalunya, el 2011, el nombre de persones amb risc de problemes en salut mental és del 14,1% i ha crescut un 21,7% els darrers cinc anys, especialment en els homes, segons dades de l'Informe de Salut de Catalunya 2011 que s'inclouen en el document "Quina crisi estem patint, com afecta la salut i com ens en sortirem?", elaborat amb motiu del congrés.

En el capítol de l'autocrítica, l'estudi assenyala l'excés de prescripció de psicofàrmacs. En aquest sentit, s'apunta que, abans de la crisi, a un 26% dels pacients sense trastorns mentals se'ls van receptar psicofàrmacs -sumant el 9% als quals se'ls van prescriure antidepressius i el 17% ansiolítics. Alhora, es revela que Espanya és un dels líders mundials en consum d'aquests medicaments.

Però amb les retallades, la situació tampoc no ha millorat ja que amb la minva de pressupost sanitari i social "s'han anat escapçant els programes més preventius, i es medicalitza aquest tema", segons ha dit el psiquiatre Lluís Isern, integrant d'un dels grups de treball del congrés.

Propostes

Per afrontar aquesta situació, els professionals proposen potenciar la creació de grups específics d'ajuda mútua, per exemple per a persones en situació d'atur de llarga durada o de desnonament, en els centres de salut, i també els programes de seguiments individualitzats, que ajuden a vincular la persona amb un problema de salut mental amb la xarxa de salut mental i a garantir l'adherència al tractament.

Una altra de les propostes que es posen sobre la taula, en el marc d'aquest congrés, és que els professionals treballin conjuntament amb les plataformes ciutadanes que s'han creat per ajudar-se en casos de desnonaments o retallades en el sistema de salut. Aquest és el cas de la Plataforma d'Afectats per a la Hipoteca, Dempeus per la Salut Pública o els "iaioflautes". Són organitzacions d'ajuda mútua que ajuden els afectats, també en el seu estat de salut, ja que els ajuden a sortir de l'aïllament, a sentir-se útils, a compartir experiències i a disminuir el sentiment de culpabilitat, per exemple en el cas dels desnonaments, intentant buscar solucions.

"Aquelles persones que s'agrupen per lluitar col·lectivament per la seva situació, com els de la PAH o els "iaioflautes", expliquen com això els genera una millora en el seu estat general: els "iaioflautes" parlen de millora de la seva salut i de reducció del consum de medicació, de sentiment de sentir-se útils, acompanyats i d'establir lligams que els ajuden en el dia a dia", ha conclòs la treballadora social Anna Carrió.
Anar al contingut