La crisi de la premsa a Catalunya s'agreuja pel descens de lectors i la saturació del mercat

Un estudi elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona conclou que la situació de la premsa a Catalunya passa per un mal moment i pateix una crisi que s'agreuja cada any per l'estancament de les vendes, l'aparició dels diaris gratuïts, la saturació del mercat, la competència de la ràdio i la televisió i la consolidació d'internet. L'Informe de la Comunicació a Catalunya 2003-2004 ha assenyalat que tot i que les empreses dels sectors aconsegueixen bons resultats empresarials per un creixement de la inversió publicitària, el nombre de lectors i les vendes s'han estancat. Segons l'informe bianual de l'Institut de la Comunicació (InCOm) de la UAB, la premsa tradicional s'ha de resituar en un context marcat per l'oferta informativa audiovisual, l'oferta formativa electrònica i, sobretot, la premsa gratuïta, l'última a implantar-se i consolidar-se. Durant aquests dos anys, només la premsa comarcal i local ha augmentat la seva difusió, mentre que la premsa d'àmbit estatal i català, així com l'econòmica, l'esportiva i les revistes, han perdut lectors. Això, tot i ser un període de llançament de noves ofertes, sobretot en català. A més, els autors de l'estudi asseguren que l'estratègia comercial agressiva basada en les promocions i regals s'ha mostrat poc efectiva per guanyar compradors fixos. A més, a l'informe s'ha alertat que aquesta pràctica no acabi convertint la premsa en un canal comercial més "que desfigura la cara d'aquesta indústria". Ràdio Al mateix estudi s'explica que la ràdio ha augmentat el seu espai radiolèctric, fet que s'ha traduït en una ampliació de l'oferta, sobretot de la ràdio musical. També aquí s'ha identificat un estancament pel que fa a nombre d'oients que porta a un mercat cada cop més saturat en el qual la viabilitat de les emissores privades es complica. Internet Catalunya, en el mes nou dels àmbits de comunicació, internet, ha tingut un increment de les pàgines web en català, encara que va perdre el 2003 el lideratge en el nombre de navegants de l'Estat. Cinema català De tots els sectors, però, on hi ha una perspectiva més pessimista és al cinema, ja que el nombre d'espectadors a Catalunya ha disminuït un 4,4%, a l'hora que s'ha incrementat el consum domèstic de pel·lícules i productes derivats de les grans superproduccions, com videojocs o bandes sonores. Així, tot i que en els últims dos anys Catalunya hagi estat la segona comunitat productora de béns culturals, només per sota de Madrid, la xifra d'espectadors de cinema en català només ha aconseguit una penetració màxima del 3,6%.