La crisi climàtica ens pren cada cop més hores de son, sobretot a les dones i gent gran

L'emergència climàtica no només té efectes a gran escala; també impacta en activitats fonamentals i quotidianes, com ara el moment d'anar a dormir.

És una evidència que, amb nits més càlides, sol ser més difícil agafar el son. Ara, un equip de científics hi ha posat xifres i ho ha estudiat en profunditat, amb conclusions que ja no són tan òbvies.

L'estudi més extens que s'ha fet fins ara sobre la qüestió conclou, amb resultats empírics, que durant les nits càlides els adults s'adormen més tard, es desperten més d'hora i dormen menys i pitjor. 

Les dades, publicades a la revista científica One Earth, demostren també que les persones a qui els costa més dormir quan puja el termòmetre són especialment les dones, les persones grans i els habitants de països empobrits. I els impactes sobre la salut, asseguren els autors, poden ser greus.

El mètode utilitzat per fer el seguiment del son van ser unes polseres, en una mostra de 47.000 persones de 68 països durant tres anys, uns 7 milions de nits.

44 hores menys cada any

La mitjana de l'anàlisi revela que, amb el ritme actual, cada any que passa les hores de son es redueixen en 44 hores com a mitjana global.

Segons els càlculs dels científics, cap al tombant de segle, el 2099, cada persona dormirà entre 50 i 58 hores menys a l'any per culpa de la calor.

L'estudi recull que els individus de la mostra dormen unes 7,1 hores de mitjana, i amb la calor cada vegada augmenten més les nits en què no poden fer-ho. Els especialistes alerten que són precisament aquestes 7 hores de son les que es consideren el punt de referència saludable en els adults.

Dones, gent gran i persones amb pocs recursos

Dormir bé és fonamental per a la salut, però l'empitjorament de l'escalfament global no afecta tothom de manera equitativa. Té un impacte de gairebé un 25% més en les dones. Es dobla en el cas de la població més gran de 65 anys i es pot arribar a triplicar per als habitants dels països pobres.

Els cossos de les persones s'han de refredar cada nit mentre s'adormen, però això es complica amb la calor. Les dones tenen una afectació més gran perquè tenen, de mitjana, nivells més alts de greix subcutani i això fa que el refredament corporal sigui més lent.

Pel que fa a les persones grans, s'ha comprovat que dormen menys a la nit i tenen una regulació de la temperatura corporal més pobra, cosa que pot explicar la seva susceptibilitat més alta.

I les persones dels països més pobres podrien perdre més hores son perquè tenen molt menys accés a la refrigeració que poden proporcionar les persianes, els ventiladors o l'aire condicionat.

Temperatura òptima, 18 graus

Les investigacions s'han fet sota condicions controlades que demostren que la temperatura òptima per agafar el son ronda els 18 graus. Si puja el termòmetre, el descans se'n ressent de manera cada vegada més dràstica.

Un dels fets que preocupa els investigadors és que les dades no mostren indicis que les persones es puguin adaptar a les nits més caloroses i mitigar-ne els resultats adversos, segons explica el director de la investigació, Kelton Minor, de la Universitat de Copenhaguen.

"Passem gairebé un terç de la nostra vida adormits. I cada vegada més gent a tot el món no dorm prou."

Minor constata que el son reduït per culpa de les nits més càlides ja afecta poblacions enormes. Per exemple, una nit per sobre dels 25ºC en una ciutat d'un milió de persones donaria lloc a 46.000 persones "extra", que abans no tenien problemes, i ara ja patiran un període de son més curt.

"Si ens fixem en l'onada de calor que s'està produint ara a l'Índia i al Pakistan, estem parlant de milers de milions d'individus", diu amoïnat en declaracions al diari "The Guardian".

Els investigadors han comprovat que l'impacte de les nits més càlides en el son s'observa a tots els països, tant si tenien climes naturalment més frescos com més càlids:

"Tenim proves que les persones que ja vivien en climes més càlids experimenten una major erosió del son per l'augment de temperatura; i això és preocupant. Esperàvem que serien persones més ben adaptades".

A més, segons les dades, les persones estudiades no es va posar al dia amb el son perdut i no van poder "recuperar" el descans posteriorment.

Menys descans, més risc de malalties

Estudis anteriors han demostrat que l'augment de les temperatures perjudica la salut. Pot fer créixer el risc d'atacs de cor, suïcidis i crisis de salut mental. A banda, afecta la concentració i pot fer més freqüents els accidents i lesions, a més de reduir les capacitats en l'àmbit laboral.

Amb aquest estudi, els autors diuen que un son deficient té efectes molt similars. Els investigadors afirmen que el son alterat pot ser un mecanisme clau per entendre per quin motiu la calor provoca aquests impactes sobre la salut.

Limitacions de l'estudi i crida a l'acció

L'anàlisi ha creuat dades sobre el son i el clima exterior recollides entre el 2015 i el 2017.

El director, Kelton Minor, afirma que els responsables polítics haurien de tenir en compte estudis com aquests i adaptar les ciutats, els pobles i els edificis a la calor.

Alhora reconeix que el seu treball, fet conjuntament entre Dinamarca i Alemanya, té algunes limitacions i mancances. Les dades utilitzades provenien principalment de nacions desenvolupades, encara que inclouen també algunes zones de l'Índia, la Xina, Colòmbia i Sud-àfrica.

"Les persones amb ingressos més baixos estan poc representades a les dades", ha reconegut. Els autors diuen que faltarien més investigacions, sobretot en indrets com l'Àfrica, l'Amèrica Central i l'Orient Mitjà.