La Covid torna a esclatar a Europa amb més de 81.000 casos diaris nous

Una clienta paga amb bitllets a Ronda, Màlaga (Reuters/Jon Nazca)

La Covid torna a esclatar a Europa amb més de 81.000 casos diaris nous

La xifra la situa en primer lloc del món i està només per darrere dels Estats Units en casos diaris nous per 100.000 habitants
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Coronavirus

Europa s'ha situat al primer lloc del món en casos diaris nous de Covid, amb més de 81.000 casos diaris nous.

Sumant els 27 estats que formen la Unió Europea, els quatre de l'EFTA i el Regne Unit, es registren uns 15 casos diaris nous per cada 100.000 habitants.

Si bé en termes absoluts Europa se situa en primer lloc –prenent països o regions de grans poblacions-, en proporció, els Estats Units està per sobre, amb 16 casos diaris nous per 100,000 habitants. En tercer lloc se situa el Brasil, amb 13 casos diaris nous per 100.000 habitants.

Són dades que s'acaben de publicar en l'últim informe del Grup de Recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC i Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya, de l'Institut de Recerca en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol. Es pot accedir a la web general des del Portal del Coneixement de la UPC.   

Per països, la República Txeca s'ha situat en primer lloc en incidència, amb una taxa de 490 en casos acumulats per 100.000 habitants els últims 14 dies.

L'evolució del nombre reproductiu, Rt, mostra un augment des de mitjans de juliol i ara és el més elevat dels útlims mesos.

Això fa afirmar als autors que "potser no hem de parlar d'una segona onada sinó d'una segona explosió".


Augment més que exponencial

Si Rt fos constant i superior a 1, el nombre de casos augmentaria de forma exponencial. Però Rt també augmenta i el nombre de casos puja encara més que si ho fes de forma exponencial. Per això, petites variacions en aquesta taxa acaben produint grans variacions en el nombre total.

L'informe destaca la necessitat de rebaixar aquesta expansió del virus:

"És urgent alentir aquesta expansió, és a dir, és urgent fer baixar Rt per sota d'1. Si acceptem que necessitem conviure amb la pandèmia, hem de ser capaços de fer-ho a nivells d'incidència que ens permeti fer el seguiment mitjançant estudis de contactes."

Hi ha onze països en què la incidència acumulada els últims 14 dies se situa entre 100 i 200 casos per 100.000 habitants, cosa que significa risc elevat. I en set està per sobre de 200 –risc epidemiològic molt alt. Aquests set països tenen conjuntament una població d'uns 220 milions de persones, que significa el 42% del total de la UE, l'EFTA i el Regne Unit.

Hi ha tres països que tenen el nivell dels 300 casos acumulats per 100.000 habitants en els últims 14 dies: Txèquia, amb 490, Bèlgica, amb 393, i Holanda, amb 367.
 

Gent bevent al carrer després del tancament dels pubs a Praga (Reuters-David W. Cerny)


Només dos països amb Rt menor d'1

Tots tres tenen un Rt superior a 1,3: 1,6, 1,3 i 1,4, respectivament. Els dos valors combinats fan que l'índex de risc de rebrot (EPG) en tots tres superi els 400, molt per sobre dels 200, que és el llindar de risc molt alt.

Les dades de Catalunya anunciades aquest dimarts donen un risc de 338 i un Rt de 1,33.

Però hi ha força països amb Rt superior a 1,3: França, Islàndia, el Regne Unit, Eslovàquia, Malta, Romania, Luxemburg i Eslovènia.

Només hi ha dos països amb Rt inferior a 1: Dinamarca i Estònia.

El més alt és a Liechtenstein, amb 2,77. Però si deixem de banda els països petits, l'Rt més elevat es troba al Regne Unit, amb 2,0. Això significa que cada persona amb el virus n'infecta dues més.


Vigilància epidemiològica, la clau

Els autors de l'informe també assenyalen que Alemanya i, més recentment, Itàlia, són els dos països que han pogut mantenir uns nivells més alts de vigilància epidemiològica en escenaris de baixa incidència. Això ha afavorit un endarreriment en el creixement de l'epidèmia en aquests dos països.

A la diversitat de dinàmiques observades entre els països, s'hi sumen, a part del nivell de vigilància epidemiològica, factors socioeconòmics, factors d'adherència i seguiment de les mesures de control i factors relacionats amb la freqüència d'esdeveniments de supercontagis.

Però també destaquen la importància de les petites diferències en la incidència en el moment de la reobertura, i sobretot quan es produeix un augment exponencial, com el que estem vivint.

Si bé França, Espanya, el Regne Unit, Alemanya i Itàlia han tingut des de l'1 de juliol fins al 4 d'octubre un Rt superior a 1, en els dos útlims el creixement ha estat menor.

Tot i així, els casos a Alemanya i Itàlia també estan augmentant i ara es troben tal com estava Espanya a finals de juliol. Si no aconsegueixen reduir el nombre reproductiu, la seva trajectòria seria semblant a la dels altres tres països.

En canvi, la disminució del nombre reproductiu a Espanya i França les útlimes setmanes pot ser una raó per a l'optimisme, afirmen.

 

Mesures restrictives a diferents països

Aquesta situació ha dut a imposar mesures més restrictives a diferents països i ciutats.

A Brussel·les, a partir d'ara i almenys durant un mes, els bars no podran obrir i es prohibeixen les reunions de més de quatre persones.

Al Regne Unit, Boris Johnson ha anunciat mesures més restrictives. I a Liverpool i tota la regió de Marseyside es tancaran els pubs, els bars, els gimnasos i els casinos.

La República Txeca ha tancat escoles, bars i restaurants fins al 3 de novembre.

ARXIVAT A:
Coronavirus Salut

El més llegit

AVUI ÉS NOTÍCIA

Anar al contingut