La Covid agreuja la desforestació i això augmenta el risc de noves pandèmies

Les mesures per minimitzar l'impacte de la Covid-19 sobre la salut humana han doblat la desforestació en països tropicals respecte al 2019. Així ho assenyala un estudi en què s'han comparat imatges de satèl·lit durant un període de quatre setmanes del 2020 amb les del període corresponent del 2019.

L'estudi l'ha fet un equip internacional amb experts de vuit països, entre ells investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).

L'estudi s'ha publicat a la revista "Perspectives in ecology and conservation". Ha estat liderat per la Universitat de Sao Paulo (Brasil) i, a part dels investigadors catalans i brasilers, n'hi han participat dels Estats Units, Austràlia, el Regne Unit, França, Itàlia i la Costa d'Ivori.

El període de quatre setmanes es va triar tenint en compte que passés un temps després que cadascun dels 118 països estudiats haguessin aplicat una sèrie de mesures de resposta a la Covid, com la prohibició de viatges o el tancament de llocs de treball.
 

Les restriccions han afectat el control

Els resultats mostren que, durant el primer mes després de l'aplicació de mesures de confinament, es van detectar alertes de desforestació a 9.583 quilòmetres quadrats, gairebé el doble que en el mateix període de 2019, quan afectaven 4.732 quilòmetres quadrats. I això genera aquesta conclusió dels autors:

"Considerem que aquestes restriccions podrien potencialment afectar la capacitat dels governs per controlar la desforestació il·legal, que sovint es basa en operacions de camp en llocs remots que impliquen diversos agents de l'ordre."

La desforestació afavorida per la Covid crea un cercle viciós, perquè la pèrdua de bosc augmenta el risc de zoonosi, la transmissió de malalties dels animals als humans, com explica un dels autors, Sergio de Miguel, investigador de la Joint Research Unit CTFC-Agrotecnio i cap del Hub Global Forest Biodiversity Initiative (GFBI) a la UdL:

"Veiem que es tracta d'un problema que s'està retroalimentant a si mateix, i si no redrecem les conseqüències a curt, mitjà i llarg termini de les mesures que prenem com a societat global, podem endinsar-nos encara més en aquest cercle viciós de desforestació i zoonosi"

Segons apunta De Miguel, "la reducció en emissions de carboni i gasos d'efecte hivernacle, principals causants del canvi climàtic, va ser relativament marginal". I afegeix que "a les zones tropicals aquesta contaminació per partícules associades a la desforestació i als incendis possiblement es va incrementar".
 

Més activitats clandestines

Sobre el fet que la reducció dels controls hagi afavorit la desforestació, opina el mateix Juan Carlos Guix, coordinador del Projecte Neopangea i investigador col·laborador de la Universitat de Barcelona:

"Els investigadors ja intuíem que els confinaments o la reducció de la mobilitat humana a diversos països donaria als explotadors dels recursos naturals sense escrúpols oportunitats de portar a terme actuacions il·legals i moralment deplorables. Amb la progressió de la pandèmia de la Covid-19, les tasques de fiscalització al medi ambient en alguns països es va reduir molt i, en alguns casos, es van aturar del tot. Això ha propiciat que grups clandestins i terratinents hagin considerat que era el moment idoni per dur a terme encara més desforestacions massives, envair reserves naturals i terres indígenes, etc."

A aquesta explotació forestal, Guix hi afegeix una altra activitat:

"En situacions d'incertesa als mercats financers, es tendeix a invertir més capital en "bens de refugi" com és el cas de l'or. Això ha fet que el preu de l'or hagi pujat als mercats internacionals -i, sobretot, l'expectativa de grans beneficis futurs basats en l'especulació de la incertesa i la por- la qual cosa ha fet també que la mineria clandestina d'aquest metall -com és el cas dels "garimpos" a l'Amazònia- hagi augmentat molt."

Guix va formar part de l'equip de més de dos-cents científics que el 2012 ja va alertar de la desforestació en un article a la revista "Nature".

Segons els autors, moltes de les àrees tropicals protegides d'arreu del planeta ja estaven en risc de perdre bona part de la biodiversitat. Els autors van analitzar els canvis produïts en 20 o 30 anys en la biodiversitat a 60 àrees protegides tropicals i van remarcar això:

"Les nostres anàlisis revelen una gran variabilitat en la "salut" de les reserves: al voltant de la meitat de les reserves eren efectives o tenien un rendiment passable, però la resta estaven experimentant erosió de biodiversitat que sovint estava estesa de forma alarmant en grups taxonòmics i funcionals."

Guix considera que la pandèmia ha servit d'excusa també per a molts governs "per fer cada vegada menys pel medi ambient, aturar operacions de gestió i fiscalització del medi natural i reduir encara més els pressupostos destinats a la recerca científica".

Més risc de transmissió de malalties d'animals a humans

El mes de juliol, la UNEP, el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient, va publicar un informe titulat "Prevenir la pròxima pandèmia–Zoonosi: com trencar la cadena de transmissió".

L'informe explicava que cada vegada sorgeixen més malalties d'origen animal:

"Es calcula que al voltant del 60% de les infeccions humanes tenen un origen animal. Al voltant del 75% de totes les malalties infeccioses humanes noves i emergents es transmeten entre espècies d'animals i arriben a les persones. La majoria de les zoonosis descrites es produeixen de forma indirecta; per exemple, a través del sistema alimentari."

Per això, demanaven més avaluacions científiques per estudiar el context ambiental i zoonòtic de l'actual pandèmia i el risc de futurs brots. Sobre les causes, no en tenen dubte:

"Pandèmies com l'ocasionada pel brot de la Covid-19 són un resultat previsible i pronosticat de la forma en què l'ésser humà obté i conrea aliments, comercia amb animals i en consumeix, i altera el medi ambient."

Entre els diversos factors, en destaca alguns que, amb molta probabilitat, estan fomentant l'aparició de zoonosis: més demanda de proteïnes animals, intensificació insostenible de l'agricultura, augment de l'ús i l'explotació de les espècies silvestres, utilització insostenible dels recursos naturals -accelerada per la urbanització, els canvis en els usos del sòl i la indústria extractiva-, augment dels desplaçaments i el transport, alteracions en el subministrament d'aliments i, finalment, el canvi climàtic.
 

Per això proposen diverses mesures, com ara garantir el càlcul dels costos financers totals vinculats amb les conseqüències socials de les malalties, millorar el seguiment i la regulació dels sistemes alimentaris mitjançant enfocaments basats en el risc, i enfortir les capacitats dels actors del sector sanitari per integrar la dimensió ambiental de la salut.

Però sobretot recomanen l'enfocament "Una sola salut", que implica unir els coneixements de metges, veterinaris i ecòlegs per aconseguir una salut perdurable "per a les persones, els animals i el medi ambient per igual".