La Covid-19 i el confinament impulsen la telemedicina i redueixen la saturació sanitària

Aquest dilluns, l'Institut Català de la Salut (ICS) va explicar que, per primera vegada, en un dia hi havia hagut més visites mèdiques telemàtiques que presencials. És una mostra del salt que ha fet la telemedicina aquestes setmanes, en part degut a la Covid-19, però seguint la tendència dels últims anys.

El salt s'ha observat a molts països. En un reportatge publicat a The New York Times, Benjamin Mueller, corresponsal del diari al Regne Unit, explica que abans de la pandèmia només un 1% dels 340 milions de visites d'assistència primària es feien per via telemàtica.

Ara, les empreses de telemedicina, com Push Doctor i Docly, han vist créixer la demanda entre un 70 i un 100%. El gran augment de visites, les dificultats de trasllat i la por d'encomanar-se han estat alguns dels elements que hi han contribuït.
 

Més avenços en un mes que en deu anys

El metge de família londinenc Sam Wesely comenta que "hem vist un canvi de 10 anys en una setmana". La mateixa opinió, però canviant les xifres, la té Josep Vidal Alaball, metge de família a la Catalunya central i investigador de l'ICS: "S'ha avançat més en 1 mes que en els 10 anys que fa que personalment intento que es pugui fer telemedicina de manera extensa en tot el territori català".

D'aquesta forma, s'ha reduït "dràsticament la presència d'usuaris als Centres d'Atenció Primària, en aquests moments que calia fer-ho per aturar l'expansió del virus".

Josep Vidal és l'autor principal de dos estudis recents sobre telemedicina. En un, aprovat per a publicació al Journal of Medical Internet Research, mostra els resultats del qüestionari enviat a 20 metges de família que supervisen més de 5.000 casos. Conclouen que la consulta telemàtica redueix el nombre de visites presencials entre un 55 i un 79%.

Un 35% de les visites no s'haurien fet si haguessin hagut de ser presencials. I en el 84% de les consultes telemàtiques, no es fa cap visita presencial els tres mesos següents.

L'altre article s'ha publicat en anglès a la revista Atención Primaria. Els autors detallen diversos tipus de medicina telemàtica: consultes online -per telèfon o videoconferència- perquè el pacient informi de símptomes o demani consell, monitoratge a distància, amb dispositius que recullen dades com tensió sanguínia o ritme respiratori, sensors amb rastreig per GPS, que permeten evitar llocs de risc, i chatbots o bots conversacionals, programes informàtics capaços de conversar que fan recomanacions, responen a les preguntes més freqüents o connecten pacients de risc amb un metge.
 

Menys saturació i menys risc de contagi

La Covid-19 ha augmentat la demanda de la telemedicina, que presenta molts avantatges. Així, redueix el temps requerit per a un diagnòstic i, per tant, per iniciar quarantena o tractament, permet el seguiments dels pacients a casa, cosa que redueix la sobresaturació dels serveis sanitaris, facilita la coordinació dels recursos mèdics de diferents llocs i evita el risc de contagi, especialment entre els professionals. També redueix costos en material protector.
 

Però al marge de la pandèmia, la telemedicina ja és de per si molt útil, segons el doctor Vidal:

"Estalvia costos i incomoditats, sobretot per al pacient, ja que evita desplaçaments, però també és beneficiosa per al sistema de salut perquè redueix les llistes d'espera i estalvia visites innecessàries."

És útil a tot el territori, però "s'ha vist que encara és més beneficiosa en les zones rurals, perquè normalment aquestes zones estan més allunyades dels hospitals".

El sistema ha resistit bé l'augment de demanda:

"A Catalunya fa més de 3 anys que es realitzen eConsultes de manera regular entre ciutadans i professionals d'atenció primària. Això s'ha multiplicat de manera exponencial arran de la crisi de la Covid-19 i el sistema ho ha aguantat bé. A més, molts professionals confinats han pogut treballar responent eConsultes des de casa."

Ajuda a la detecció precoç

També ha permès seguit fent consultes a metges que per circumstàncies personals havien de prendre més precaucions. Eric Topol, director de l'Institut Scripps de Recerca Translational de La Jolla, Califòrnia, explicava a la revista The Economist el seu cas. Als 65 anys, li van cancel·lar les visites presencials per l'elevat risc de contraure Covid-19 d'algun pacient:

"En comptes d'això, he fet algunes videoconsultes. El risc era que si em posava malalt, no només era perillós per mi, sinó que podia passar el virus als pacients, que el podien escampar."

Topol és un dels autors d'un article publicat a The Lancet on mostraven l'eficàcia dels smartwatches o rellotges intel·ligents per mesurar a distància el ritme cardíac en repòs, que augmenta just abans que es tingui febre, i predir així els possibles símptomes semblants als de la grip. Ara han iniciat un estudi semblant per comprovar si ajuda a identificar de manera precoç els símptomes de la Covid-19.

En un article publicat al New England Journal of Medicine, dos metges americans, Judd E. Hollander i Brendan G. Carr, expliquen que els símptomes respiratoris, indicadors precoços de la Covid-19 es poden avaluar bé amb telemedicina. I que també es pot controlar d'aquesta manera l'estat de pacients d'UCI que estiguin en hospitals diferents.
 

Telemedicina després de la Covid-19

Ara, el repte és que les visites remotes es consolidin un cop hagi passat la crisi de la Covid-19, com explica Vidal Alaball:

"Sí que és un boom originat per la Covid-19. I també és una gran oportunitat per consolidar la telemedicina a Catalunya. A la Catalunya central, tenim prou experiència per dir que una vegada la gent ha provat els avantatges de la telemedicina, no volen tornar enrere."

Entre els diversos reptes, hi ha el de no discriminar a ningú per les diferències en l'accés als mitjans tecnològics necessaris. Un problema que cada vegada es redueix més, segons Vidal Alaball:

"Les solucions de telemedicina cada vegada són més fàcils d'utilitzar i avui en dia en el nostre país quasi tothom té un telèfon mòbil (amb càmera o sense), que és l'únic que et fa falta per poder fer visites telemàtiques. Tot i així, crec que caldria una campanya formativa ciutadana explicant com es poden utilitzar aquestes eines de la millor manera i adaptada a totes les capacitats tecnològiques de la ciutadania."

Un altre tema és la privacitat i confidencialitat de les dades que viatgen pels sistemes telemàtics. La telemedicina, segons el doctor Vidal, "no hauria de posar en risc la confidencialitat i la privacitat; si no, per mi, la telemedicina no té sentit". I afegeix:

"Sobretot, penso que cal anar en compte amb la telemonitorització, ja que implica una recollida bidireccional d'informació sanitària sensible entre els proveïdors d'atenció sanitària i els pacients, que podria comportar algun risc de seguretat si, per exemple, aquestes dades sanitàries del pacient es venen per tal de cobrir les despeses de la solució de telemonitorització."

En un informe de la Comissió Europea publicat el 2018, es calculava que el mercat mundial de telemedicina superaria els 40.000 milions de dòlars el 2021. Potser la Covid-19 farà encertada la predicció o fins i tot provocarà que se superi.

Segons l'informe, la telemedicina en l'assistència primària és particularment útil en malalties cardiovasculars, malaltia pulmonar obstructiva crònica i diabetis. En el seu article, els metges catalans hi afegeixen erupcions a la pell i la transició de l'hospital a l'atenció primària.