La Covid-19 dispara l'estigmatització del col·lectiu LGTBI al Pròxim Orient

Durant l'últim any han augmentat les denúncies per delictes d'homofòbia, però en molts llocs l'estigma i la discriminació del col·lectiu s'ha incrementat arran del coronavirus. A països com Turquia o Israel, els membres d'aquesta comunitat han hagut de sentir, fins i tot, que són els culpables i propagadors de la malaltia.

Ajda Ender és coneguda com a activista transsexual de Turquia. La pandèmia s'ha convertit en un malson també a casa seva, on li deien que havia de confinar-se.

Però no ho ha pogut fer perquè els veïns han accentuat el mòbing per fer-la fora de l'edifici. A banda d'assetjar-la i amenaçar-la, li han tallat la connexió a internet i la de l'aigua. La consideren propagadora del virus per la seva condició sexual.

Ajda Ender, activista transsexual:

"Em castiguen torturant-me a nivell social, econòmic, psicològic, físic i sexual. Em turmenten. Em volen humiliar davant la societat. No em deixen entrar a casa. M'han causat danys materials, però també immaterials. Estan danyant la meva reputació, calumniant-me i acusant-me de tenir coronavirus"

El brot de coronavirus ha agreujat, doncs, el grau d'homofòbia a Turquia, on ser homosexual no està prohibit, però sí perseguit. I no és casual.

El director d'Afers Religiosos acusava les persones LGTBI de transmetre la malaltia. I el president Erdogan no només no el va desmentir, sinó que li va donar suport.

Levent Piskin, advocat de l'associació Kaos GL:

"Degut a la falta de qualsevol protecció legal, l'accés al sistema sanitari en condició d'igualtat és gairebé impossible. I ara estem en un risc encara més elevat de ser els primers a qui ens facin fora de les nostres feines"

Israel també culpa el col·lectiu LGTBI de la pandèmia

Una incitació a l'odi que també s'ha donat a Israel. Malgrat ser un país pioner, a la zona, en drets d'aquesta comunitat, un prominent rabí ha culpat les desfilades de l'Orgull Gai de la pandèmia. És el càstig per unes festes que diu són contra natura.

 A països àrabs com el Líban, les hores de convivència pel confinament han acabat sovint amb violència domèstica contra el col·lectiu o el seu abandonament de la llar. I el tancament dels espais segurs tampoc ha ajudat.

Rasha Younes, investigadora de programes LGTBI a HRW:

"Aquestes organitzacions de suport són una línia de salvació per a les persones LGTBI. Per la falta de recursos i la ignorància sobre aquestes identitats, molts comencen aquí el seu procés d'acceptació"

Una sensació d'aïllament que només han pogut alleugerir serveis d'ajuda telefònica, amb una demanda disparada d'assessorament psicològic.

Durant dècades, el col·lectiu LGTBI s'ha convertit en un boc expiatori, en el culpable, per alguns sectors, d'huracans i terratrèmols. Ara, també del coronavirus.

Fins i tot les Nacions Unides han hagut d'exigir que s'aturi aquest tipus de desinformació que genera un gran patiment gairebé sempre invisible.