Un cavallet de mar captat a les platges de Barcelona
Un cavallet de mar captat a les platges de Barcelona

La costa de Barcelona, sorprenent refugi de cavallets de mar i altres espècies protegides

Un cens de peixos liderat per l'Institut de Ciències del Mar descobreix més de 100 espècies diferents del litoral de la ciutat

Cori CaleroActualitzat

Que davant de platges com la de Sant Sebastià, la Mar Bella o el Bogatell hi ha cavallets de mar, un animal marí protegit i molt escàs, pot semblar increïble, però ho demostra un cens fet per centenars de ciutadans voluntaris i coordinats per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona.

Són observacions documentades amb fotografies i vídeos en la plataforma de ciència ciutadana MINKA. Càmera en mà, han trobat més de 100 espècies diferents, entre les quals hi ha el cavallet de mar de cresta, el mero, el reig o el tallahams.

La troballa és sorprenent, sobretot tenint en compte que és una de les zones de costa més pressionades per les activitats humanes que tenim a Catalunya. Concretament, diversos estudis posen en el punt de mira algunes platges de Barcelona per denunciar-ne, precisament, els alts nivells de contaminació.

Com l'Informe SILMAR, que posava de manifest que a la platja de la Mar Bella de Barcelona hi ha 1.779 residus per m2 inferiors a 1 mil·límetre de gruix. La majoria són microfragments de vidre, però també hi ha un gran volum de microplàstics, compostos de substàncies contaminants.

Barcelona no és l'hàbitat idíl·lic per als cavallets de mar, però se n'han trobat a les platges (Andrea Comaposada/Platges de Barcelona)
Barcelona no és l'hàbitat idíl·lic per als cavallets de mar, però se n'han trobat a les platges (Andrea Comaposada/Platges de Barcelona)

L'estudi en qüestió, en el qual col·laborava la Universitat de Barcelona, havia detectat 260 espècies marines, i destacava la gran capacitat de l'ecosistema marí, segons deia Miquel Ventura, director de l'Informe SILMAR, "per restablir el seu equilibri ecològic malgrat els grans impactes ecològics a què els sotmetem, amenaces que directament o indirectament ens afecten i condicionen la qualitat de les nostres vides".

Els investigadors de SILMAR també van trobar-hi cavallets de mar. I és precisament el cas d'aquesta espècie un dels que més sorprèn, perquè les seves poblacions han disminuït força a tot el món en els darrers anys degut, sobretot, a la sobrepesca i, atenció, a la contaminació.

Un banc de sorelles del sud fotografiades a les platges de Barcelona
Un banc de sorelles del sud fotografiades a les platges de Barcelona (Josep de Gea/Platges de Barcelona)

Podríem pensar que, precisament, Barcelona no seria l'hàbitat idíl·lic per a aquest animal, però tant l'informe Silmar com aquest estudi de ciència ciutadana que ha presentat l'Institut de Ciències del Mar han detectat fins i tot més d'una espècie diferent de cavallet de mar.


Les espècies marines s'afegeixen a l'Atles de la Biodiversitat

El llistat complet es recull a l'Atles de Biodiversitat de l'Ajuntament de Barcelona, una guia virtual on es recullen les espècies animals i vegetals detectades a la ciutat, publicada en línia ara fa poc més d'un any.

Fins ara només recollia espècies vegetals i animals terrestres: 1.500 espècies d'arbres i plantes i més de 500 animals que, sí, podem trobar repartits en els 73 barris de la ciutat. I a partir d'ara també hi aplega les espècies marines. S'hi pot consultar, platja per platja, quines espècies s'hi han documentat i inclou imatges i informació de cadascuna.

Gràcies a aquest cens, també s'hi ha detectat alguna espècie invasora, com la Sorella del Sud (Caranx crysos) provinent de les costes de l'Atlàntic oriental (des del Senegal fins a Angola) i de l'Atlàntic occidental (des de Nova Escòcia fins al Brasil, incloent-hi el Golf de Mèxic i el Carib).

Així que està clar que aquesta és una eina bàsica que demostra la importància de protegir el nostre litoral. També pot servir per engegar polítiques de protecció de la biodiversitat, en un indret on cal tant i on les infraestructures (ports, dics...), les activitats de lleure, embarcacions, pesca... el posen cada dia al límit.

És el que més valora d'aquest estudi Jaume Piera, investigador de l' ICM-CSIC, "aquestes dades podran utilitzar-se per qualsevol recerca de l'ecosistema marí i per millorar les polítiques de gestió d'algunes espècies, així com per continuar alimentant la capa de peixos de l'Atles de Biodiversitat de l'Ajuntament de Barcelona".

 

ARXIVAT A:
Medi ambient
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut