La cort d'Oslo encarrega un nou informe psiquiàtric de l'ultradretà Anders Behring Breivik
La cort d'Oslo ha decidit encarregar un nou informe psiquiàtric de l'ultradretà Anders Behring Breivik, autor confès del doble atemptat del 22 de juliol a Noruega, en què van morir 77 persones. L'informe anterior, fet públic fa dos mesos, concloïa que Breivik tenia "esquizofrènia paranoide", cosa que, segons les lleis noruegues, impediria una pena de presó, que seria substituïda per una hipotètica condemna a tractament psiquiàtric forçat.
RedaccióActualitzat
Les fortes reaccions provocades per aquest informe i l'opinió discordant dels empleats de la presó d'Illa, on està tancat a la presó preventiva Breivik, van ser els motius esgrimits per la jutge Wenche Elizabeth Arntzen per justificar que s'hagi encarregat un nou informe a dos psiquiatres.
"Els empleats d'Ila no han observat cap signe que sigui psicòtic. També hi ha hagut crítiques públiques contra l'informe dels experts. La cort no pot valorar la crítica, però aquestes circumstàncies parlen a favor d'una nova investigació sobre l'estat mental de l'acusat", va dir Arntzen en roda de premsa.
Arntzen va assenyalar que la cort d'Oslo estima a més que "les característiques especials del cas fan que la qüestió dels experts hagi de ser examinada amb més detall".
Agnar Aspa i Terje Tørrisen, dels hospitals de Tønsberg i Hamar, seran els psiquiatres encarregats de reemplaçar Synne Sørheim i Torgeir Husby, que van elaborar el polèmic estudi inicial.
L'informe, de 243 pàgines fruit de 13 entrevistes d'un total de 36 hores amb Breivik, concloïa que ha desenvolupat una esquizofrènia paranoide durant un llarg període "que l'ha convertit en la persona que és ara" i que viu "en el seu univers propi de deliris de grandesa".
Gairebé un mes després que es va fer públic, la Comissió de Medicina Forense noruega abona l'estudi inicial, mentre que el psiquiatre que el va examinar a la presó i un altre grup d'especialistes van concloure en canvi que no hi havia cap signe de malaltia mental en l'ultradretà.
Tant la Fiscalia com la defensa de Breivik van rebutjar demanar un nou informe, cosa que sí que van fer en alguns dels representants dels supervivents i de familiars de les víctimes, la reclamació ha atès avui la cort d'Oslo.
Breivik havia fet saber a través dels seus advocats fa uns dies que tot i que no estava d'acord amb el diagnòstic de l'informe inicial, es negaria a sotmetre's a nous exàmens, encara que els psiquiatres poden sol·licitar a la cort el seu ingrés forçós.
Breivik va fer esclatar el 22 de juliol un cotxe bomba al complex governamental d'Oslo, on van morir vuit persones, i immediatament després es va traslladar a l'illa d'Utøya, a 45 quilòmetres de la capital, on va disparar de forma indiscriminada i va matar 69 persones més.
"Els empleats d'Ila no han observat cap signe que sigui psicòtic. També hi ha hagut crítiques públiques contra l'informe dels experts. La cort no pot valorar la crítica, però aquestes circumstàncies parlen a favor d'una nova investigació sobre l'estat mental de l'acusat", va dir Arntzen en roda de premsa.
Arntzen va assenyalar que la cort d'Oslo estima a més que "les característiques especials del cas fan que la qüestió dels experts hagi de ser examinada amb més detall".
Agnar Aspa i Terje Tørrisen, dels hospitals de Tønsberg i Hamar, seran els psiquiatres encarregats de reemplaçar Synne Sørheim i Torgeir Husby, que van elaborar el polèmic estudi inicial.
L'informe, de 243 pàgines fruit de 13 entrevistes d'un total de 36 hores amb Breivik, concloïa que ha desenvolupat una esquizofrènia paranoide durant un llarg període "que l'ha convertit en la persona que és ara" i que viu "en el seu univers propi de deliris de grandesa".
Gairebé un mes després que es va fer públic, la Comissió de Medicina Forense noruega abona l'estudi inicial, mentre que el psiquiatre que el va examinar a la presó i un altre grup d'especialistes van concloure en canvi que no hi havia cap signe de malaltia mental en l'ultradretà.
Tant la Fiscalia com la defensa de Breivik van rebutjar demanar un nou informe, cosa que sí que van fer en alguns dels representants dels supervivents i de familiars de les víctimes, la reclamació ha atès avui la cort d'Oslo.
Breivik havia fet saber a través dels seus advocats fa uns dies que tot i que no estava d'acord amb el diagnòstic de l'informe inicial, es negaria a sotmetre's a nous exàmens, encara que els psiquiatres poden sol·licitar a la cort el seu ingrés forçós.
Breivik va fer esclatar el 22 de juliol un cotxe bomba al complex governamental d'Oslo, on van morir vuit persones, i immediatament després es va traslladar a l'illa d'Utøya, a 45 quilòmetres de la capital, on va disparar de forma indiscriminada i va matar 69 persones més.
