La contribució d'un cigne al medi ambient: neteja de plàstics al llac on viu

RedaccióActualitzat

Enmig d'una gran preocupació pels efectes del canvi climàtic i prenent consciència del mal que estan fent els plàstics en el medi ambient s'han fet virals les imatges d'un cigne negre recollint deixalles, plàstics i altres restes d'un llac, les treu de l'aigua i les deixa al voral.

Segons l'ONU, al voltant de vuit milions de tones de plàstic acaben al mar en tot el món, cosa que suposa un perill mortal per a aus i mamífers marins. A més a més, el plàstic es descompon en residus microscòpics que també entren a la cadena alimentària.

Aquest cigne sembla tenir consciència del dany que provoquen els plàstics als seu llac:

 

El vídeo es va enregistrar al parc de l'Oest de Màlaga. El cigne negre és originari d'Austràlia i Tasmània.

Més d'un milió d'animals marins, inclosos mamífers, peixos, taurons, tortugues i ocells, moren cada any a conseqüència dels milions de tones de plàstic que hi ha als oceans de tot el món.

 

El dany dels plàstics

El passat mes d'octubre, l'associació de protecció dels animals Gumbo Limbo de Florida va compartir a través de les xarxes socials la troballa d'una tortuga babaua amb 104 peces de plàstic als budells.

 

La tortuga, que cabia dins del palmell d'una mà, encara era viva quan la van trobar a prop de la costa de Boca Raton, i va acabar morint a causa de la gran quantitat de plàstic ingerida.

Els científics fa temps que adverteixen que quan el plàstic s'aboca a l'oceà es descompon en centenars de microplàstics que són devorats per les criatures marines.

Durant la temporada de nidificació, que s'estén des de l'agost fins al novembre, les tortugues marines joves van a terra a excavar els nius i hi ponen els ous. Aquesta acció fa vulnerables les tortugues als perills addicionals de la contaminació.

 

A l'abril, una balena embarassada va aparèixer morta a Sardenya amb 22 quilos de plàstic a l'estómac com sacs de detergent per a la rentadora, fragments de tub corrugat, bosses d'escombraries, plats de plàstic, cables, xarxes de pescar i altres objectes que no s'han pogut identificar.

En total, els plàstics ocupaven dues terceres parts de l'estómac del catxalot, un volum que hauria impedit que l'animal pogués assimilar els aliments que ingeria.

ARXIVAT A:
Crisi climàticaMedi ambientViral
Anar al contingut