La contaminació provoca més de mig milió de morts prematures a l'any a Europa
L'informe anual de l'Agència Europea del Medi Ambient indica que calen mesures polítiques més potents per fer disminuir la pol·lució
A Europa hi ha cada any més de mig milió de morts prematures a causa de la contaminació. Són sis milions d'anys de vida perduts. Ho afirma l'Informe Anual sobre Qualitat de l'Aire a Europa, elaborat per l'Agència Europea del Medi Ambient i publicat el passat 23 de novembre. Tot i que les xifres corresponen al 2013, últim any amb estadístiques contrastades, l'informe assenyala que no hi ha hagut variacions significatives en els darrers anys.
Les principals causants de les morts prematures són les partícules anomenades PM2.5, provinents de les emissions dels vehicles dièsel, el diòxid de nitrogen i l'ozó.
Aquestes partícules van provocar 467.000 morts prematures a Europa i 23.940 a Espanya. El diòxid de nitrogen va generar 71.000 morts prematures a Europa i 4.280 a Espanya. Per la seva banda, l'Ozó va generar 17.000 morts prematures a Europa i 1.760 a Espanya.
Pel que fa als anys de vida perduts, se n'atribueixen 253.100 a les PM2.5, 45.300 al diòxid de nitrogen i 19.300 a l'ozó.
Quin cost econòmic té la contaminació?
Aquests efectes de la contaminació, difícils de traduir en euros, s'afegeixen als que tenen una estimació econòmica directa, com la reducció de la productivitat laboral, les despeses extres en sanitat i la disminució del rendiment de conreus i boscos.
Els costos poden significar al voltant del 2% del producte interior brut i alentir la recuperació econòmica. Només en costos relacionats amb la salut, la Comissió Europea calcula que les despeses van ser, l'any 2010, d'entre 330.000 i 940.000 milions d'euros.
Els autors de l'informe, que ofereix dades i anàlisis sobre la qualitat de l'aire a tot el continent, alerten que la concentració de partícules continua sobrepassant els límits establerts per la mateixa Unió Europea.
Les tendències indiquen que, tot i una certa disminució del nombre de països que excedeixen aquests límits, les concentracions seguiran superant-los fins a l'any 2020.
Això exigeix accions polítiques més potents per reduir les emissions. Les partícules les emeten bàsicament els vehicles de motor, sobretot els dièsels, o la crema de carbó o biomassa.
Pel que fa a l'ozó, el 96% de la població urbana estava exposada a nivells superiors als que estableix l'Organització Mundial de la Salut. L'ozó, gas que a les capes més altes ens protegeix de la radiació ultraviolada del Sol, pot produir irritació i problemes respiratoris quan es troba a la troposfera, la capa més baixa de l'atmosfera. Es genera quan hi ha una concentració elevada d'òxids de nitrogen -generats pel trànsit o les indústries- i una radiació solar intensa i persistent. Itàlia, Alemanya, França, Espanya i Polònia son els estats més afectats per aquest contaminant.
L'informe també destaca que els alts nivells de contaminació perjudiquen els ecosistemes. Això es tradueix en una disminució dels principals serveis que ofereixen, com ara filtrar contaminants i millorar la qualitat de l'aire, de l'aigua i del sòl.
