La contaminació danya zones cerebrals vinculades a l'Alzheimer en persones de mitjana edat

Investigadors catalans demostren l'impacte d'òxids de nitrogen i de partícules en persones sense problemes cognitius
La contaminació danya zones cerebrals vinculades a l'Alzheimer en persones de mitjana edat

La contaminació danya zones cerebrals vinculades a l'Alzheimer en persones de mitjana edat

Investigadors catalans demostren l'impacte d'òxids de nitrogen i de partícules en persones sense problemes cognitius
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Alzheimer
La contaminació danya zones cerebrals vinculades a l'Alzheimer en persones de mitjana edat
El trànsit és el principal focus de contaminació a les ciutats

La contaminació de l'aire provoca danys en zones cerebrals vinculades a l'Alzheimer en persones de mitjana edat sense problemes cognitius. Així ho demostra, per primera vegada, un estudi d'investigadors catalans publicat a la revista Environment International.

L'estudi l'han fet investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, liderats per José Luis Molinuevo, en col·laboració amb ISGlobal.

La recerca s'ha basat en 958 participants cognitivament sans, residents durant almenys tres anys al mateix domicili a la ciutat de Barcelona. Bàsicament s'han mesura l'exposició a diòxid de nitrogen i a partícules en suspensió amb menys de 10 micròmetres de diàmetre (PM10) –mil·lèsimes de mil·límetre.

Per calcular el nivell d'exposició dels participants als gasos i partícules contaminants, es van creuar dades de Barcelona recollides durant tres estacions diferents de l'any amb les adreces dels participants.

Al mateix temps, gràcies a les extenses proves que el BBRC ha fet en participants de l'Estudi Alfa, es van poder analitzar les àrees cerebrals més afectades en la malaltia d'Alzheimer i les van comparar amb l'exposició a la contaminació ambiental.

Menys guix de l'escorça i més atròfia cerebral

Els resultats indicaven que els barcelonins més exposats a la pol·lució de l'aire presentaven un menor gruix de l'escorça cerebral inferior i una major atròfia cerebral respecte als participants menys exposats.

En canvi, els participants més exposats a zones verdes tenien més gruix a l'escorça de determinades àrees cerebrals i això els proporcionava major resiliència a la malaltia d'Alzheimer.

Els investigadors apunten que no es tracta d'un benefici directe dels espais verds, sinó que aquests redueixen l'exposició a la pol·lució.

Marta Crous-Bou, primera autora de l'estudi i col·laboradora científica del BBRC, valora així els resultats:

"El nostre estudi aporta per primera vegada evidència sobre l'impacte negatiu que la pol·lució de l'aire pot tenir en zones del cervell estretament vinculades a la malaltia d'Alzheimer en persones de mitjana edat sense problemes cognitius."

Per al doctor José Luis Molinuevo, director del Programa de Prevenció de l'Alzheimer del BBRC i coautor de l'estudi, la conclusió és clara:

"La contaminació és un factor més de risc de l'Alzheimer, ja que la seva exposició sostinguda en el temps pot fer el cervell més vulnerable facilitant el desenvolupament del deteriorament cognitiu associat a la malaltia."

I això ha de comportar canvis, perquè ja no es pot mantenir més temps aquest model de ciutat on predomina el vehicle contaminant, afirma Mark Nieuwenhuijsen, cap de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal:

"Cal incrementar el transport públic i actiu, apostar per les energies renovables, per l'electrificació del transport motoritzat i dels sistemes de calefacció i reduir les emissions del port i de la indústria."

Segons la doctora Crous-Bou, aquests resultats "van en línia amb els estudis científics recents que demostren que la contaminació de l'aire té un impacte nociu al cervell i està relacionada amb la incidència de demències".

 

El lligam entre contaminació i demència

Cada vegada hi ha evidències més consistents sobre això, tot i que establir una relació directa no és gens fàcil, perquè l'exposició a la contaminació s'ha de produir durant un temps i no sempre es recullen dades que precedeixin, uns quants anys, als primers símptomes de malaltia neurodegenerativa.

En un article publicat a Alzforum, un portal especialitzat dirigit a la comunitat científica, s'han revisat diversos estudis sobre aquest tema.

Entre d'altres, a més de citar el que acaben de publicar els investigadors del BBRC, també n'esmenten un de liderat per Erin Kulick, de la Universitat Brown,  publicat a finals d'abril a la revista Neurology.

Es basa en dos grups de residents al nord de Manhattan. En el primer, de 5.330 persones, van observar uns rendiments pitjors en els tests cognitius i un declivi més ràpid en els residents, des d'anys abans, a zones amb nivells més elevats de diòxid de nitrogen o de partícules.

En canvi, no es van trobar diferències en un altre grup de 1.093 persones residents als mateixos barris. Les raons poden ser que el grup era menor, que els participants eren, de mitjana, cinc anys més joves, que pocs tenien malalties cardiovasculars i que hi havia una composició ètnica diferent.

Tot això demostra les dificultats de comparar resultats d'estudis diferents si no es tenen en compte tots els factors.

En tot cas, la relació entre contaminació i demència és cada vegada més evident, segons declara en el mateix article Caleb Finch, de la Universitat del Sud de Califòrnia.

Explica que la pol·lució accelera l'envelliment, afebleix els vasos sanguinis del cervell i promou la producció de proteïna amiloide, implicada en l'Alzheimer:

"L'argument que la contaminació de l'aire és un factor de risc en demència és doblement fort, perquè també accelera l'aterosclerosi, que és un factor de risc independent de qualsevol altre."

Per això, opina que si continuem cremant combustibles fòssils "estem promovent un perill per a la salut mundial".

ARXIVAT A:
Alzheimer Contaminació Salut Medi ambient
Anar al contingut