La Constitució espanyola compleix 25 anys
La mort del general Franco el 1975 acabava amb 40 anys de dictadura i obria un període polític marcat per la progressiva recuperació de la democràcia. Al carrer es vivia una època de reivindicacions no sempre tolerades per una administració encara poc democràtica. La manifestació més massiva d'aquell període va reunir un milió de persones a Barcelona el 1977 a favor de l'Estatut d'autonomia. Després de les primeres eleccions d'aquell mateix any va començar-se la redacció de la Constitució.
Se n'encarregava una comissió integrada per set ponents: l'exministre franquista i diputat d'Alianza Popular, Fraga Iribarne; els centristes Miguel Herrero i Rodríguez de Miñon; Gabriel Cisneros i José Pedro Pérez; el socialista Gregorio Peces Barba, i els catalans Jordi Solé Tura, comunista, i Miquel Roca Junyent, de Minoria Catalana. De les seves negociacions, en va sortir un redactat que recollia quin havia de ser el model d'organització territorial d'Espanya, el paper de la monarquia i la instauració dels tres poders de l'Estat: l'executiu, el legislatiu i el judicial.
El reconeixement de les nacionalitats que donaria lloc a l'Estat de les autonomies va ser un dels punts més delicats de la negociació. La Constitució va ser aprovada per referèndum el 6 de desembre de 1978 pel 88 per cent dels vots a tot Espanya, tret del País Basc i Galícia, on no va assolir el 50 per cent. Ara, 25 anys després, la Constitució torna a centrar el debat polític. Algunes veus reclamen la necessitat de reformar-la per dotar de més autogovern el País Basc i Catalunya.
