La connexió catalana del projecte Castor

En el projecte de magatzem de gas Castor, que el govern espanyol va decidir tancar fa gairebé un mes, hi han participat directament o indirecta unes quantes personalitats i empreses catalanes des que va començar a caminar, ara fa divuit anys. Aquesta setmana, el programa "Valor afegit" explica en un reportatge quina és ara la situació del projecte Castor.

Les instal·lacions del magatzem es troben totes al País Valencià i la seu de l'empresa operadora, Escal UGS, és a Madrid. Tot i així diferents polítics i empresaris catalans han intervingut en l'impuls i la tramitació del projecte, com Josep Piqué, ministre d'Indústria del primer govern Aznar, que el setembre de 1996 va donar el primer permís d'investigació d'hidrocarburs per estudiar l'aprofitament de l'antic jaciment petrolier Amposta. Com explica el periodista Jordi Marsal al llibre "Castor: la bombolla sísmica", l'empresa que va obtenir el permís va ser una societat canadenca, embrió de la futura Escal UGS, constituïda el 1998.

Posteriorment, per impuls de Rodrigo Rato, el govern espanyol va incorporar el jaciment Amposta al pla estratègic d'instal·lacions gasistes  el 2002, ja com a futur magatzem de gas soterrani. Després, els ministres catalans José Montilla i Joan Clos, en l'etapa del primer govern Zapatero, van mantenir el magatzem soterrani tant en l'actualització com en la nova versió del pla, els anys 2005 i 2008, respectivament. Persona clau d'aquest període va ser el secretari general d'Energia, Ignasi Nieto, que durant el seu mandat (2006-2008) es va implicar força en l'impuls del magatzem de gas.

A suggeriment del govern de Madrid, Escal UGS va incorporar un soci espanyol: la constructora ACS, de l'empresari Florentino Pérez, que va adquirir un 66% del capital de l'operadora. Es dóna la circumstància que els catalans Miquel Roca, advocat, i Joan-David Grimà, empresari, formen part del consell d'administració d'ACS com a consellers independents des del 2003.

El 2008, el govern espanyol autoritzava el projecte Castor promogut per Escal UGS. L'empresa Enagas, presidida pel català Antoni Llardén i participada pel govern espanyol, havia de fer la supervisió tècnica del projecte. A més a més, quan el Castor ja estigués en marxa, Enagas compraria a ACS la meitat de la participació d'ACS a Escal UGS i s'incorporaria al capital de l'operadora amb una participació del 33%. Aquestes previsions ja no es compliran mai.

Una de les empreses catalanes que ha tingut més relació amb el projecte Castor és La Caixa, que ha pres part en diferents operacions de finançament del projecte els darrers anys. Fins i tot ara, quan el govern espanyol ja ha decidit hibernar el projecte Castor i prohibir el funcionament del magatzem, La Caixa participa en un emprèstit que servirà per pagar una multimilionària indemnització a Escal UGS, després que l'operadora ha renunciat a continuar el projecte.

A més a més de La Caixa (30%), participen en l'emprèstit el Banc Santander (60%) i Bankia (10%). Tot i que no s'han publicat tots els detalls de l'operació, la indemnització que rebrà Escal UGS en un sol pagament puja a 1.350 milions d'euros. Les tres entitats financeres recuperaran el capital durant els pròxims 30 anys i percebran un interès anual del 4,267%. El sistema gasista, és a dir, totes les empreses del sector i els seus clients, es faran càrrec del pagament. El govern espanyol no ha volgut carregar els costos de l'operació als pressupostos públics per no incrementar el dèficit de l'Estat.