La companyia del Teatre Nacional de l'Òpera de Pequín porta una òpera inèdita a Peralada
La companyia del Teatre Nacional de l'Òpera de Pequín ha desplaçat prop d'un centenar de persones a Catalunya. Cantants, ballarins, músics i tècnics han acabat una gira de només una setmana que també els ha dut a Astúries. Ahir, a l'escenari del Festival Castell de Peralada, van presentar "La deessa del riu Luo", un espectacle en la línia de l'òpera xinesa tradicional amb la mateixa arrel literària que un popular joc d'estratègia per a videoconsoles.
Aquest estiu, "La deessa del riu Luo" ha sortit per primer cop de la Xina, i la de Peralada era la tercera funció fora del país asiàtic. Per actuar a Europa, l'Òpera de Pequín ha necessitat l'autorització d'un alt dignatari de Cultura, perquè mostrar aquest art centenari és un dels objectius de la política de difusió cultural del govern xinès.
Superada l'etapa maoista, l'òpera xinesa torna a les arrels pel que fa als arguments i a la manera d'actuar dels artistes. Com sempre, però, el maquillatge, el vestuari i la gestualitat dels intèrprets caracteritzen un art escènic ple de personatges marcats per la tradició: guerrers i còmics; bons i dolents.
Enfrontaments dinàstics, tragèdies amoroses i lluites territorials són la base de les històries que representen cantants, actors, ballarins i acròbates. La versió actual de l'òpera xinesa té uns 200 anys d'antiguitat, però arrenca d'una tradició mil·lenària. "La deessa del riu Luo" és una adaptació de la novel·la medieval "El romanç dels Tres Regnes", un llibre clàssic d'estratègia militar popularitzat al món occidental gràcies a un joc de videoconsola.
