La Comissió Europea autoritza amb condicions l'opa de Mittal sobre Arcelor
La Comissió Europea ha autoritzat amb condicions l'oferta pública d'adquisició (opa) de la siderúrgica angloíndia Mittal Steel sobre el grup europeu Arcelor. En cas que finalment es produeixi la fusió, l'empresa resultant s'hauria de desprendre de tres factories a Alemanya, Itàlia i Polònia. L'executiu comunitari considera que l'operació no afectarà negativament la competència en el marc europeu, amb l'única excepció del sector de les vigues pesants. Per aquest motiu, la Comissió condiciona l'autorització a l'operació a la venda d'aquestes tres plantes.
Segons els resultats de la investigació engegada des de Brussel·les, el sector de les vigues pesants és l'únic en què se solapen les activitats de Mittal Steel i Arcelor. Pel que fa a la resta d'àmbits, l'executiu comunitari creu que les dues companyies són gairebé complementàries, tant des del punt de vista geogràfic com de producció.
En aquest sentit, assenyala que l'activitat d'Arcelor es concentra principalment a l'Europa Occidental, l'Amèrica del Nord i la del Sud, amb una presència menor a l'Europa de l'Est i Àsia, mentre que Mittal Steel opera fonamentalment a l'Amèrica del Nord, l'Europa Central i de l'Est i Àfrica, amb una presència minoritària a l'Europa Occidental.
Pel que fa als productes, el dictamen de la Comissió Europea considera que la producció de totes dues companyies només se solapa en la producció i venda directa d'alguns productes d'acer al carboni, i que Mittal no produeix els tipus d'acer inoxidable o específic, en els quals Arcelor és especialista.
Respecte als productes d'acer al carboni, Mittal obté la major part de les seves vendes en productes de mida gran (barres i vigues), mentre que Arcelor es dedica principalment als productes plans (planxes i bovines). A més, Mittal compta amb una activitat limitada en la distribució d'acer, mentre que Arcelor disposa d'una posició potent en aquest mercat a l'Europa Occidental.
L'executiu de la UE conclou, doncs, que l'entitat resultant d'una fusió no perjudicaria significativament la competència en els mercats de la majoria de productes d'acer al carboni, a causa del reduït increment de la quota de mercat de l'empresa final i a la presència de competidors de certa mida en aquests mercats. L'única excepció és el mercat de vigues pesants, en el qual la unió de Mittal i Arcelor donaria com a resultat el líder indiscutible del mercat, amb una quota majoritària de producció i la limitació de les alternatives per als clients.
Per resoldre aquesta qüestió, Mittal Steel va proposar a la Comissió Europea desfer-se de dues fàbriques d'Arcelor per a productes pesants i mitjans a Alemanya (Unterwellenborn) i Itàlia (Pallenzano), així com una planta de Mittal de fabricació de barres a Polònia. Les tres factories sumen una capacitat de producció equivalent al 10% del total del sector de productes pesants a l'espai econòmic europeu.
