La comissària d'Exteriors europea justifica l'enduriment de la legislació comunitària contra la immigració clandestina
La nova directiva europea sobre immigració fa equilibris entre els diferents països de la Unió. El nou marc estableix que els immigrants clandestins podran estar un màxim de 18 mesos en centres d'internament i estipula que els expulsats no podran tornar en els cinc anys posteriors. La comissaria d'Exteriors de la UE, Benita Ferrero Waldner, justifica aquesta mesura perquè calia equilibrar les polítiques d'immigració que apliquen els diferents països europeus. En una entrevista a TV3 assegura que era vital arribar a un consens.
Ferrero-Waldner creu que la polèmica mesura europea que permet retenir els immigrants sense papers fins a 18 mesos, busca harmonitzar les posicions dels diferents països. La comissària justifica la mesura perquè hi ha països en què aquesta xifra era de 40 dies, com a Espanya, o il·limitada. Per això assegura que calia un consens al qual era molt difícil d'arribar. La UE ha optat doncs per donar un marge ampli que alhora suposa una restricció pels països on no hi havia límit.
La política austríaca també ha parlat en la seva entrevista a TV3 sobre les possibilitats de Barcelona de ser la seu de la futura Unió pel Mediterrani. Ferrero-Waldner és una de les responsables d'haver dinamitzat el procés Barcelona, de cooperació entre Europa i tots els països de la ribera mediterrània. Reconeix que la capitalitat li sembla una gran idea però avisa que hi ha altres candidatures com a Tunis i Malta. Assegura que fins al 13 de juliol no hi haurà cap novetat en aquest punt.
Finalment, també ha fet una reflexió sobre la crisi mundial dels aliments. Afirma que hi ha diverses causes i que no tot és imputable als biocombustibles. De fet, rebaixa la responsabilitat d'aquest en l'alça del preu del menjar que imputa sobretot a factors com l'augment de la demanda, les restriccions en l'exportació, el canvi dolar-euro i el preu del petroli. Desastres naturals, com el del cicló de Birmània, que ha arrasat camps d'arròs també és un element que directament o indirectament complica la crisi. Ferrero-Waldner avisa, però, que part de la culpa la té l'especulació.
Una austríaca dialogant
Ferrerro Waldner va començar a ser coneguda quan es va convertir en ministra d'Afers Estrangers austríaca el 2000. Ella era la cara amable d'un govern conservador que s'havia aliat amb l'ultradreta de Jörg Haider, que preocupava Europa. Allà, Benita Ferrero-Waldner es va formar en l'art de llimar diferències, qualitat que practica ara sovint a Europa.
Casada amb un valencià, la seva és una llarga carrera en el món de la política i la diplomàcia. La seva discreta feina va ser clau, per exemple, en l'alliberament de les infermeres búlgares acusades a Líbia d'haver contagiat pacients de sida.
Benita Ferrero-Waldner va optar a la presidència austríaca fa quatre anys, però no vol tornar a repetir.
La política austríaca també ha parlat en la seva entrevista a TV3 sobre les possibilitats de Barcelona de ser la seu de la futura Unió pel Mediterrani. Ferrero-Waldner és una de les responsables d'haver dinamitzat el procés Barcelona, de cooperació entre Europa i tots els països de la ribera mediterrània. Reconeix que la capitalitat li sembla una gran idea però avisa que hi ha altres candidatures com a Tunis i Malta. Assegura que fins al 13 de juliol no hi haurà cap novetat en aquest punt.
Finalment, també ha fet una reflexió sobre la crisi mundial dels aliments. Afirma que hi ha diverses causes i que no tot és imputable als biocombustibles. De fet, rebaixa la responsabilitat d'aquest en l'alça del preu del menjar que imputa sobretot a factors com l'augment de la demanda, les restriccions en l'exportació, el canvi dolar-euro i el preu del petroli. Desastres naturals, com el del cicló de Birmània, que ha arrasat camps d'arròs també és un element que directament o indirectament complica la crisi. Ferrero-Waldner avisa, però, que part de la culpa la té l'especulació.
Una austríaca dialogant
Ferrerro Waldner va començar a ser coneguda quan es va convertir en ministra d'Afers Estrangers austríaca el 2000. Ella era la cara amable d'un govern conservador que s'havia aliat amb l'ultradreta de Jörg Haider, que preocupava Europa. Allà, Benita Ferrero-Waldner es va formar en l'art de llimar diferències, qualitat que practica ara sovint a Europa.
Casada amb un valencià, la seva és una llarga carrera en el món de la política i la diplomàcia. La seva discreta feina va ser clau, per exemple, en l'alliberament de les infermeres búlgares acusades a Líbia d'haver contagiat pacients de sida.
Benita Ferrero-Waldner va optar a la presidència austríaca fa quatre anys, però no vol tornar a repetir.
