La comicitat dels 80

Passa ben poques vegades. Un polític, en una entrevista, admet que hi ha alguna cosa que no l'estan fent bé. Lògicament, empra subterfugis, matisa, suavitza, mira de posar el focus en una altra banda per dissimular. Hi posa, professional com és, tanta vaselina com pot. Però, al capdavall, Oriol Pujol (Ferrussola), nou secretari general adjunt de CDC, va admetre ahir a l'"Àgora" que amb la revisió i implantació de la velocitat variable als rodals de Barcelona té, gairebé, aires "de comicitat".

I dit això, després d'aquest moment de flaquesa, va tornar-se a posar la cuirassa per defensar tot allò que faci el govern del seu partit, ni que sigui un embolic de ca l'ample. I com més llarga vols fer la resposta, vas entrant en més terrenys pantanosos i et vas enfangant una mica més. Per exemple, quan torna a sortir amb l'argument de l'anticicló inoportú quan, durant tots els anys a l'oposició (allò que Oriol Pujol en diu els anys de "mastegar herba") no s'han cansat de dir que no hi ha cap estudi que permeti vincular velocitat i contaminació.

Ho deia Felip Puig, actual conseller del ram del trànsit, i ho mantenia amb vehemència en Ramon Espadaler, que havia estat, precisament, conseller de Medi Ambient. Ara, en canvi, un anticicló –com tants n'hi ha cada any a Catalunya, per més que ens vulguin dir que és excepcional- els ha engegat a can Pistraus la seva estratègia i, sobretot, el seu argument gastat.

Un altre convergent, fora d'antena (la sinceritat màxima sempre és fora d'antena) m'ha arribat a dir, sobre aquest afer, "hem semblat el tripartit". Això, en boca seva, és l'admissió del desastre més absolut. Això sí, sobre un tema molt menor com és córrer poc o córrer una mica més. Un problema molt de primer món que es pensa que té les necessitats bàsiques cobertes "ad infinitum".