La ciutat intel·ligent serà la que sàpiga gestionar i aprofitar millor els milions de dades que obté
Les "smart cities" o ciutats intel·ligents més avançades no seran les que tinguin més sensors per obtenir dades, sinó les que gestionin millor una gran quantitat d'informació per extreure'n conseqüències rellevants i útils. Aquest seria el plantejament bàsic per a qualsevol població, gran, mitjana o petita, que vulgui aprofitar les eines tecnològiques que en molt poc temps canviaran la forma de gestionar les estructures urbanes i fins i tot moltes periurbanes o rurals.
Barcelona es troba entre les ciutats capdavanteres en aquest salt cap a l'eficiència. A la capital catalana ara hi ha al voltant de 150.000 sensors que capten i transmeten dades molt diverses: soroll, nivells de contaminants, volum de residus en els contenidors, pluja o radiació solar en punts concrets, nombre de persones o de vehicles que passen per un lloc... Però això per sí sol no fa una ciutat més intel·ligent. Una plataforma elaborada a Barcelona i premiada diverses vegades en reunions internacionals permet obtenir informació rellevant d'aquests sensors o de bancs de dades. Es tracta de Sentilo.
Els exemples del que ja es pot fer amb aquests sistemes i del que aviat es podrà fer són nombrosos i pràcticament només estan limitats per la imaginació dels que planifiquin els sistemes de captació i gestió de dades, i per la potència de les eines tecnològiques. Així, tenim sensors de presència que permeten encendre l'enllumenat públic només quan és realment necessari, sensors a contenidors que indiquen quan estan plens i cal buidar-los -i així estalviar viatges innecessaris dels camions o que en alguns llocs els dipòsits desbordin-, indicadors de places lliures d'estacionament al carrer o en pàrquings -perquè una bona part de la contaminació i del consum energètic a les ciutats provés dels conductors que donen voltes buscant on deixar el vehicle-, sensors d'humitat i pluja en jardins o en arbres de carrer -per regar només aquells que ho necessiten i així estalviar aigua i no perjudicar les plantes-, sistemes que detecten el recorregut que han de fer cotxes de bombers i que els faciliten un corredor de semàfors en verd... Segur que en el Congrés Mundial de Smart Cities que fins al dia 20 se celebra a Barcelona n'hi haurà molts més d'aquest estil.
Però aquests aplicacions són molt directes i es basen en dades molt concretes. Com es va veure en el segon Fòrum Mundial d'Internet de les Coses celebrat a l'octubre a Chicago -la primera edició es va celebrar a Barcelona- combinar dades molt diverses permet pronosticar lloc i moment on és més probable que es produeixi un problema. Informacions sobre humitat, acumulació d'escombraries, queixes de veïns, estat dels edificis i nombre dels que estan abandonats, etc., combinades permeten predir on i quan hi haurà una concentració elevada de rates. En això i en moltes altres coses -on hi ha més risc que els nens s'intoxiquin amb plom de pintures o canonades?, a quins llocs s'haurà de reforçar la seguretat en les pròximes hores?- no s'obté la dada exacta, però sí una aproximació que permet una actuació més efectiva i un estalvi de recursos respecte a si anéssim a cegues o amb les fonts d'informació tradicional.
Tot això facilitarà la feina als gestors, però també serà útil a ciutadans, professionals, entitats i empreses. Les trucades de "roaming", tractades estadísticament, indicaran de quina nacionalitat són els turistes més nombrosos en determinades èpoques de l'any -i comerços i restaurants podran preparar-se amb prou temps. El mòbil servirà perquè qualsevol ciutadà denunciï un problema o faci una observació i la resposta pugui ser gairebé immediata. De fet, els sensors més abundants i efectius es preveu que seran els mateixos ciutadans -i la gent que ve de fora a treballar o per lleure, i els turistes. Tot això no ens farà més intel·ligents, però ens beneficiarà molt si som prou intel·ligents per utilitzar-ho bé.
