La cimera per trobar solucions a la crisi financera mundial arrenca oficialment a Washington
Arrenca la cimera del G-20 a Washington. Després de setmanes de parlar-ne, finalment els líders mundials han arribat a la ciutat nord-americana per trobar el desllorigador de la crisi financera. Els presidents i dirigents que conformen el G-20 han arribat a Washington, on han estat rebuts pel president dels Estats Units, George Bush, amb un brindis a la Casa Blanca. Entre ells hi ha el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que ha estat rebut per Bush a la porta de la Casa Blanca amb una encaixada de mans. Durant el sopar de benvinguda, el polític nord-americà ja ha avisat que faran falta més cimeres per trobar la solució a la crisi del sistema financer mundial.
Els dirigents de diverses entitats mundials i els membres del G-20, més Espanya, la República Txeca i Holanda, ja són a Washington. Els primers a arribar han estat el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon; el president del Banc Mundial, Robert Zoellick, i el director gerent del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn. Minuts més tard han arribat el primer ministre italià, Silvio Berlusconi; el japonès, Taro Aso; l'australià, Kevin Rudd, i el britànic, Gordon Brown.
L'acte de benvinguda ha permès veure una imatge esperada: la de la salutació del president dels Estats Units al seu homòleg espanyol a les portes de la Casa Blanca. S'ha produït cap a dos quarts de dotze de la nit, hora d'aquí, i tots dos mandataris han posat breument per als reporters gràfics abans d'accedir a la sala de banquets on es fa el sopar. "Encantat de veure't i gràcies per venir" ha estat la frase que li ha dirigit Bush a Zapatero. Somrients, tots dos han mostrat menys tensió que altres vegades. Les relacions entre ells sempre han estat fredes i distants arran de la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq.
Caldran més cimeres
Durant aquest àpat de benvinguda, l'amfitrió, George Bush, ha dit que totes les delegacions treballaran en aquesta cimera per identificar les causes que han portat a la crisi financera, revisar quines de les mesures adoptades no han funcionat i buscar solucions. Durant el sopar, el president nord-americà ha confirmat el que ja s'esperava: caldran més cimeres. Bush considera que la trobada de Washington no serà definitiva i que faran falta més reunions per trobar la solució a la crisi del sistema financer mundial.
La resta dels membres de les diferents delegacions internacionals, com ara els ministres d'Economia, han sopat en un altre edifici a la seu del Departament del Tresor. Zapatero ha viatjat a Washington acompanyat pel vicepresident econòmic, Pedro Solbes, i pel secretari d'Estat d'Economia, David Vegara.
Dues posicions diferenciades
La cimera comença amb alguns acords previs, com el que aposta per crear un organisme que treballi per prevenir crisis futures. Però també hi ha desavinences de fons, com les discrepàncies sobre quin ha de ser el grau de regulació que ha de tenir el sistema financer.
Des de la Unió Europea, el president de torn, Nicolas Sarkozy, advoca per una reforma dels organismes financers internacionals, com el FMI o el Banc Mundial. El president rus, Dmitri Medvédev, li dóna suport, tal com va fer palès en una trobada que van celebrar la Unió Europea i Rússia a Niça hores abans d'anar a Washington. Rússia també coincideix amb els 27 a demanar més transparència, més control sobre l'especulació financera i, sobretot, més regulació.
Als Estats Units creuen que no cal refundar el sistema i argumenten que el capitalisme ha funcionat de meravella durant dècades. Bush ja ha declarat que l'actual crisi "no és un fracàs del lliure mercat", sinó el fruit de mesures desfasades i d'una mala gestió dels riscos.
L'acte de benvinguda ha permès veure una imatge esperada: la de la salutació del president dels Estats Units al seu homòleg espanyol a les portes de la Casa Blanca. S'ha produït cap a dos quarts de dotze de la nit, hora d'aquí, i tots dos mandataris han posat breument per als reporters gràfics abans d'accedir a la sala de banquets on es fa el sopar. "Encantat de veure't i gràcies per venir" ha estat la frase que li ha dirigit Bush a Zapatero. Somrients, tots dos han mostrat menys tensió que altres vegades. Les relacions entre ells sempre han estat fredes i distants arran de la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq.
Caldran més cimeres
Durant aquest àpat de benvinguda, l'amfitrió, George Bush, ha dit que totes les delegacions treballaran en aquesta cimera per identificar les causes que han portat a la crisi financera, revisar quines de les mesures adoptades no han funcionat i buscar solucions. Durant el sopar, el president nord-americà ha confirmat el que ja s'esperava: caldran més cimeres. Bush considera que la trobada de Washington no serà definitiva i que faran falta més reunions per trobar la solució a la crisi del sistema financer mundial.
La resta dels membres de les diferents delegacions internacionals, com ara els ministres d'Economia, han sopat en un altre edifici a la seu del Departament del Tresor. Zapatero ha viatjat a Washington acompanyat pel vicepresident econòmic, Pedro Solbes, i pel secretari d'Estat d'Economia, David Vegara.
Dues posicions diferenciades
La cimera comença amb alguns acords previs, com el que aposta per crear un organisme que treballi per prevenir crisis futures. Però també hi ha desavinences de fons, com les discrepàncies sobre quin ha de ser el grau de regulació que ha de tenir el sistema financer.
Des de la Unió Europea, el president de torn, Nicolas Sarkozy, advoca per una reforma dels organismes financers internacionals, com el FMI o el Banc Mundial. El president rus, Dmitri Medvédev, li dóna suport, tal com va fer palès en una trobada que van celebrar la Unió Europea i Rússia a Niça hores abans d'anar a Washington. Rússia també coincideix amb els 27 a demanar més transparència, més control sobre l'especulació financera i, sobretot, més regulació.
Als Estats Units creuen que no cal refundar el sistema i argumenten que el capitalisme ha funcionat de meravella durant dècades. Bush ja ha declarat que l'actual crisi "no és un fracàs del lliure mercat", sinó el fruit de mesures desfasades i d'una mala gestió dels riscos.
