La cimera del clima presenta un esborrany d'acord sense tancar els punts conflictius

Compte enrere en la cimera del clima que es fa a Le Bourget, prop de París. Aquest dimecres s'ha fet públic un nou esborrany de l'acord que divendres han de firmar els representants dels 195 països que hi participen.

El ministre d'Afers Exteriors francès i president de la Cimera, Laurent Fabius, ha estat l'encarregat de presentar l'esborrany, que encara s'haurà de continuar negociant. De fet, el plenari ha començat una nova reunió a les 20.00 d'aquest dimecres i es treballa amb l'objectiu que divendres, quan està previst que acabi la cimera, el puguin acceptar el màxim de països. L'esborrany ha passat de les 48 planes que tenia després de les negociacions de la setmana passada a 29. També té tres quarts parts menys de punts entre parèntesi, on hi ha les opcions que poden escollir les delegacions.

Ara bé, el ministre francès reconeix que segueix sense resoldre els principals punts conflictius de la negociació. En primer lloc, la diferenciació a l'hora d'assumir responsabilitats entre països rics i pobres. En segon, l'ambició del futur acord -de quants graus de sobreescalfament es parla-. I en tercer lloc, la transferència financera per a la mitigació i adaptació a l'escalfament en els països en desenvolupament. Fabius vol aconseguir que es compleixin els terminis previstos:

"Es negociarà dimecres a la tarda i a la nit, i el dijous. I espero que llavors hàgim avançat prou perquè es pugui proposar un text final que es pugui aprovar divendres a la tarda."

L'esborrany no fa cap referència al fet que  l'acord surti de la trobada sigui vinculant. De tota manera, el ministre francès ha qualificat l'esborrany de base per a un acord jurídicament obligatori, ambiciós, equilibrat i durador.

L'objectiu és limitar les emissions que provoquen l'escalfament de l'atmosfera per evitar que la temperatura global del planeta pugi més de dos graus durant aquest segle, encara que les veus més ambicioses reclamen que el límit es fixi en un grau i mig. El problema és posar d'acord els països per repartir-se els esforços per aconseguir-ho, sobretot entre els països industrialitzats d'Occident i els pobres i emergents del Sud.

De moment els negociadors de la Unió Europea ha tancat un acord vinculant per a la reducció d'emissions amb 79 països de l'Àfrica, el Carib i el Pacífic. Ara intenten que les potències emergents, sobretot la Xina, l'Índia i el Brasil, s'afegeixin a aquest compromís.

Però aquest dimarts, el ministre de desenvolupament de l'Índia, Prakash Javadekar, s'ha mostrat "decebut" pels compromisos oferts pels països desenvolupats, i ha exigit, juntament amb els seus col·legues xinès, brasiler i sud-africà, un "augment substancial" de l'ajuda financera promesa.

Mentrestant, els països més reticents continuen reivindicant-se, tant els que demanen més com els que demanen menys. Per exemple, els 43 països que es calcula que patiran més amb l'escalfament global, reclamen que l'objectiu màxim no siguin dos graus, sinó un i mig, i que podrien aconseguir que es baixés a aquesta xifra. I d'altra banda, països productors de petroli com l'Aràbia Saudita es resisteixen a la majoria dels punts.

En plenes negociacions, hi ha veterans que consideren que estan encarrilades. És el que creu Eliot Diringer, nord-americà observador en moltes cimeres:

"Les àrees de negociació són clares. Els progressos no són significatius, però això no és sorprenent: fins que no s'ha tancat la negociació no hi ha res segur."

Algunes ONGs s'han mostrat preocupades perquè en l'acord final s'acabi excloent temes que consideren fonamentals i ja han advertit que l'esborrany que ha presentat Fabius els sembla insuficient.