La cimera de París s'allarga a aquest dissabte per arribar a un acord

La presidència de la cimera del clima ha aconseguit tancar un document de consens després de dues setmanes d'intenses negociacions. El text s'ha enllestit de matinada i es presentarà al migdia, més tard del que estava previst inicialment.

Els delegats de cada país tindran temps per examinar-lo i discutir-lo, i previsiblement a la tarda, esgotant el termini, el votaran. Algunes veus ja critiquen que serà un acord de mínims.

Els equips negociadors de la trobada de París van decidir allargar fins avui el termini per aprovar un document d'acord final. La negociació no havia avançat prou divendres per culminar amb un resultat satisfactori.

La presidència francesa ha instat els participants a adoptar compromisos per superar els desacords pendents. El ministre d'Afers Exteriors francès i president de la Cimera, Laurent Fabius, havia mostrat el seu convenciment que es podria arribar a un acord divendres, cosa que no ha pogut ser:

"Amb els progressos que hem fet en el text aquesta tarda i que farem aquesta nit, crec que demà podré presentar davant el Comitè de París la meva proposta de text final"

Les delegacions han estudiat aquest nou text, que hauria de ser el penúltim, al llarg de la nit de dijous. El text presentat no resol els principals esculls, que són els que ja s'apuntaven en el presentat dimecres per Fabius: el finançament, el sostre de l'escalfament global i els compromisos vinculants jurídicament per als països firmants. Al llarg de dijous s'esperava la difusió d'un nou document, però s'ha anat ajornant.

L'esborrany de dimecres, redactat per la presidència francesa de la Cimera, té 29 pàgines, 14 menys que el fixat dissabte passat. el finançament, el sostre de L'han definit com a més "net", perquè se n'han eliminat aspectes no essencials que podien frenar el debat, tal com ha explicat el secretari de Medi Ambient de la Generalitat, Josep Enric Llebot:

"No hi ha coses supèrflues pel mig que puguin fer soroll, que intervinguin molt en les decisions, i que són tàctiques que s'han utilitzat en altres cimeres. És a dir, temes no gaire rellevants que feien molt soroll, i impedien afrontar els punts forts."

Fabius ha dit que l'objectiu immediat és aconseguir un esborrany més concret, que ha de ser un pas més per presentar divendres un document acceptable per tothom. La presidència francesa està rebent molts elogis per com està liderant les negociacions, però encara s'ha de veure si podrà superar els obstacles crònics que arrosseguen aquestes cimeres: decidir qui paga i que tothom accepti l'acord com a vinculant.

Els països del sud demanen més ajuda

Els països pobres i els emergents reivindiquen el principi de "responsabilitat comuna però diferenciada", establert a la cimera del 1992, i que diu que els països desenvolupats han d'assumir el gruix de l'esforç d'adaptació per limitar les emissions que causen l'efecte hivernacle. Segons Prakash Javadekar, ministre de Medi Ambient de l'Índia, l'esborrany actual no recull prou aquest principi:

"Un acord que ha de durar no es pot redactar diluint les responsabilitats històriques i posant els contaminadors i les víctimes en el mateix nivell".

En el mateix sentit s'expressen altres representants de països del sud. En nom de l'anomenat G77, grup de 134 països emergents i en desenvolupament, la sud-africana Edna Molewa ha afirmat que tal com està el text no es garanteix un finançament adequat per adaptar l'economia a les energies netes. El malaisi Gurdial Singh Nijar ha acusat els països desenvolupats de no voler assumir les seves responsabilitats:

"Si intenten de manera directa o indirecta no respectar el principi fonamental de responsabilitat diferenciada, no tindrem una altra opció que resistir-nos-hi."

Vinculant o no?

Un punt crucial és si l'acord serà d'obligat compliment o no, i això dependrà de si, a l'últim moment, hi ha països que es resisteixen a acceptar-ho. Per exemple: les principals economies del planeta, i també les més contaminants, els Estats Units i la Xina, s'estan mostrant reticents a acceptar un acord vinculant si el text final no els satisfà. En tot cas, s'està treballant perquè l'acord obligui, però que alhora tots els països el puguin complir després, tal com ha apuntat aquest dimecres Isabel Garcia Tejerina, ministra de Medi Ambient espanyola:

"Part de la negociació és buscar la fórmula jurídica que ens lligui el màxim possible, però que a la vegada no sigui un impediment per països com Estats Units, que han d'aconseguir després que el Congrés ratifiqui l'acord."

Objectiu: aturar el canvi climàtic

L'acord que surti de la Cimera del Clima hauria de fixar com s'ha d'afrontar la lluita contra el canvi climàtic a partir del 2020, i hauria de marcar com s'ha d'adaptar l'economia mundial per deixar de fer servir combustibles fòssils, que són els principals responsables de l'escalfament del planeta. Això implica desenvolupar i implantar energies renovables arreu, i encara no és clar com es farà. Un dels punts crucials en les negociacions és com ha de ser l'ajuda financera per aconseguir-ho: quins països l'han de pagar, com s'ha de comptabilitzar -com a préstecs o com a donacions-, i a què s'ha de dedicar exactament aquest finançament.

També està encara obert quin objectiu concret tindrà l'acord, si es manté el de treballar l'adaptació per aconseguir un màxim de 2 graus d'escalfament a finals de segle, o si es baixarà aquest objectiu fins a un grau i mig, que és el que reclamen el grup de països que es preveu que resultaran més perjudicats pel canvi climàtic. Un objectiu com aquest comportaria que les mesures a adoptar haurien de ser molt més ràpides i profundes.