La ciència insisteix: amb fenòmens meteorològics extrems, prevenir abans que curar

Els fenòmens meteorològics inusuals que hem patit ens els últims temps a casa nostra, com les inundacions a Alcanar, el setembre de 2021, o el temporal Glòria i el Filomena, han posat sobre la taula el debat sobre si els sistemes de predicció meteorològica de què disposem són suficients i si s'han de fer més inversions davant d'un escenari de crisi climàtica amb una climatologia que cada cop tendeix a ser més extrema. 

A casa nostra, el Servei Meteorològic de Catalunya, encarregat de gestionar els equipaments de control arreu del país, ja estan treballant per renovar la xarxa de radars. Ara mateix n'hi ha quatre: a Vallirana, a Puig d'Arques, a les Gavarres, a la Panadella i, l'últim i més nou, el de Tivissa-Llaberia, inaugurat el 2008.

Radars meteorològics: què són i perquè serveixen?

Permeten detectar a distància la presència de precipitacions i, per tant, són imprescindibles per fer una previsió immediata de pluges intenses. Són, doncs, bàsics per prevenir danys personals i materials. Malgrat això, encara no hi ha data per renovar-los.

Pel director del Servei Meteorològic de Catalunya, Eliseu Vilaclara, la renovació és urgent "amb i sense canvi climàtic". Assegura que ja s'està dissenyant un projecte d'actualització tecnològica de la xarxa de radars, perquè siguin més precisos.

"La tecnologia va avançant i han passat vint anys des de la posada en marxa de la nostra xarxa de radars. Amb millor tecnologia, podrem identificar amb més precisió si hi ha neu, si hi ha pedra... i també tindrem més visibilitat davant de pluges molt intenses."

Tot i així, des de la institució insisteixen que encara no existeix la tecnologia per predir casos com els d'Alcanar, i que, encara que haguéssim tingut eines més precises, ens hauríem trobat amb el mateix. El cas d'Alcanar, amb precipitacions inusualment fortes en un període curtíssim de temps, va ser totalment excepcional.

El que ja constata la ciència, i així ho va deixar clar el darrer informe sobre canvi climàtic del Panell Interguvernamental del Canvi Climàtic (IPCC), és que, amb l'escalfament global, ens haurem d'enfrontar a fenòmens meteorològics cada cop més extrems i sovintejats. Així que, precisament, en indrets com la Mediterrània, on l'escalfament és un 20% més gran que la mitjana planetària, haurem d'estar especialment preparats.

"És obvi que, davant del canvi climàtic i fenomens meteorològics extrems més grans, és més important que mai poder pronosticar bé per evitar desgràcies i pèrdues humanes i materials", assegura Vilaclara, que afegeix:

"Hem d'estar preparats i tenir eines que funcionin bé en precipitacions intenses, perquè la pluja intensa pot atenuar el senyal del sensor. I ens podem trobar amb intensitats de pluja que encara no coneixem".

Eliseu Vilaclara recorda que, amb les inundacions d'Alcanar, "vam estar a punt de batre el rècord d'intensitat de pluja que teníem". "En els últims 20 anys, des que tenim lectures de pluja per minut, el rècord és de 85 litres en 30 minuts, registrats el 2016 a Cabrils. A Alcanar, vam caure 78 litres en mitja hora", conclou.

Com es fan les prediccions meteorològiques?

En una sala plena de pantalles d'ordinador, amb infinitat de mapes i dades diferents, ens rep el cap de l'Area de Predicció del Servei Meteorològic de Catalunya, Santi Segalà. A la paret, hi ha una pantalla gegant on es projecta un mapa de Catalunya que mostra el temps de l'endemà.

Els meteoròlegs treballen amb moltíssimes eines, entre les quals els radars, i el que s'anomenem models, programes informàtics que processen multitud de variables com la temperatura, la humitat, la nuvolositat, el vent, la radiació solar, la pressió atmosfèrica...

Per decidir la previsió, poden estar consultant desenes de mapes amb prediccions que poden ser molt diferents. Això és perquè hi ha nombrosos tipus de models desenvolupats per diverses agències i organismes que es dediquen a estudiar la meteorologia. Els més coneguts són el Sistema Global de Predicció de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA) o l'ECMWF, el model de pronòstic europeu.

"Al Servei Meteorològic de Catalunya rebem aquests models. La nostra feina de predictors és discernir què és el més probable que passi i, si s'escau, poder fer un avís per prevenir la població a través de Protecció Civil", assegura Segalà.

Protecció Civil de Catalunya treballa, a més, amb un programa informàtic dissenyat pel projecte Anywhere, una iniciativa europea que vol anticipar-se a les catàstrofes abans que passin. Coordinats pel professor d'enginyeria ambiental i director del Centre Recerca Aplicada en Hidrometeorologia de la UPC (CRAHI), Daniel Sempere, han creat la plataforma multiriscos de fenòmens meteorològics i climàtics extrems.

Segons Sempere, la renovació dels radars és necessària, i ara més que mai perquè "els quatre radars que hi ha a Catalunya són un equipament molt important," però "els tenim en un estat que, jo diria, que és com el d'un cotxe vell". 

Sempere lamenta que, sobretot arran de la pandèmia, el finançament no s'ha destinat a aquest tipus d'equipaments i defensa:

"Hem de fer un esforç perquè els radars que tant utilitzem siguin d'última generació. Per què? Doncs perquè el que invertim en prevenció, ho estalviarem després en pèrdues humanes i materials".

I, de fet, així ho corrobora l'Organització Meteorològica Mundial, que assegura que per cada euro que invertim en aquest tipus d'eines de predicció i adaptació, s'estalvien pèrdues materials per un valor 10 cops més grans. I, sobretot, salven vides. Per això, Sempere insisteix que s'ha d'invertir més en eines, no només de prevenció, sinó també d'adaptació.

"Els governs s'han oblidat en general de l'adaptació. I ja ho tenim aquí. La freqüència de focs, onades de calor, sequeres, neu... augmentarà i els veurem amb més intensitat. Necessitem mesures per adaptar-nos-hi," assegura.

Segons Sempere, encara que ara reduïm substancialment les emissions de gasos d'efecte hivernacle, els canvis hi seran, en menor proporció si fem més mitigació, però hi seran. "Hem de fer examen de consciència, perquè moltes coses que ara plantegem que s'han de fer tocava fer-les fa 20 anys. Deixar de cremar combustible fòssil i canviar de model energètic ho hem de fer, però anem tard. I, a més, no n'hi ha prou amb això".

Més que prediccions meteorològiques

Una de les coses en què Daniel Sempere insisteix és el canvi el xip: passar de pensar només en el temps que farà per fer-ho en com prevenir el desastre en si.

"En lloc de parlar dels mil·límetres de pluja que cauran, o de la força  que tindrà el vent, hem de fer-ho de la probabilitat que caiguin arbres o que el carrer s'inundi. Perquè, així, el missatge es converteix en previsió d'impactes. És el que té sentit per a la població a l'hora de prendre mesures. Necessitem un canvi de mentalitat."

Això permetria, per exemple que si es prediu una gran nevada, es pugui decidir que la gent treballi des de casa i que les escoles tanquin.

"Per exemple, aquest estiu --recorda Sempere-- ho hem vist a Alemanya. A la gent li van dir "plourà molt," però no es va anar més enllà. Com que no estan acostumats a pluges tan fortes, no es van quedar a casa i vam haver-hi 180 morts."