La Catalunya Nord es mobilitzarà pel judici del procés
L'alcalde de Prats de Molló ha posat un pis a disposició dels familiars dels polítics catalans que són a la presó per si en volen fer ús
Les relacions institucionals entre el govern de la Generalitat i el poder local nord-català fa temps que s'estrenyen i ara alguns veuen una hipotètica República de Catalunya com l'oportunitat per recuperar l'ús social del català i també per donar impuls a una economia castigada per la manca d'inversions de l'estat francès.
Des del 20 de setembre del 2017, el dia que la Guàrdia Civil va entrar a la Conselleria d'Economia, a la Catalunya Nord s'hi han secundat totes les convocatòries populars i les protestes que s'han fet al sud i el paper d'aquest territori ha estat cabdal en els moments més rellevants dels últims mesos.
L'alcalde de Prats de Molló, Claude Ferrer, explica que fa anys va tenir una conversa amb l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, en què ha pensat molt els últims mesos:
"La Carme Forcadell ja havia vingut aquí fa tres anys i parlàvem de tot el que posava en risc en fer tot això. Per això li vaig dir a la Carme que si tenia por de poder acabar a la presó un dia, que podia venir aquí a casa meva, a Prats de Molló, perquè fins i tot el president Macià es va amagar a Prats de Molló l'any 1928. Això li vaig dir en to de broma i juro que mai hauria pensat que això arribaria. I ara això ha passat a Catalunya!".
Claude Ferrer ha viscut en els últims mesos unes quantes situacions que semblaven inimaginables. Per exemple, quan la Guàrdia Civil buscava el president Puigdemont, va veure com agents espanyols entraven mig quilòmetre endins de territori francès per escorcollar els seus veïns:
"Deu o dotze cotxes, i també hi havia un autocar amb mainada de l'escola de Prats de Molló, eh? No és possible això, pels atemptats de Barcelona ningú no va passar la frontera i per mirar d'atrapar en Puigdemont, sí?"
La Catalunya Nord sempre ha estat una terra de refugi pels catalans del sud, i el sentiment d'estimació i ajuda no ha desaparegut mai.
Ara, l'alcalde de Prats de Molló ha posat un pis a disposició dels familiars dels presos polítics per si en volen fer ús. Abans que comenci el judici, Claude Ferrer anirà, amb un centenar més d'alcaldes, a Lledoners i Puig de les Basses a expressar el seu suport als membres del govern català empresonats.
Tots han firmat un manifest per reclamar als líders europeus que condemnin la repressió de l'estat espanyol. L'alcalde de Pesillà de la Ribera, Jean-Paul Billés, subratlla que donar suport a aquestes pràctiques pot establir un precedent perillós per a tothom:
"La primera cosa ha de ser alliberar aquesta gent, deixar els exiliats polítics tornar a Catalunya i després obrir un diàleg. Les coses polítiques s'han de tractar políticament, no es poden tractar amb violència institucional o violència al carrer. Aquí tenim violència al carrer, és innacceptable".
És ara, sobretot amb els Armilles Grogues, a qui es referia Billés, que els catalans del sud ens hem fixat més en el nord, però el paper d'aquest territori dels Països Catalans va ser clau durant la preparació de l'1 d'octubre. Sabem que les urnes van passar per Elna, que a la Catalunya nord s'hi van imprimir milions de paperetes i que un dels últims consells del govern de la Generalitat es va celebrar al poble del qual és alcalde Billés, a Pesillà de la Ribera.
Hervé Pi, activista que presideix l'entitat cultural Aire Nou a la petita localitat de Baó, i que també lidera la secció de l'ANC, fa dècades es deixa la pell defensant la catalanitat d'aquest territori. Es queixa que no tothom té clar el mapa de la nació completa:
"Els catalans del sud, a vegades tenen pas cap consciència que la Catalunya nord també és Catalunya perquè venen aquí i es fixen en l'ús de la llengua. I l'ús de la llengua, malauradament, ha minvat molt. És molt preocupant. I com que la gent parla pas castellà i parla pas un poc català. Llavors diuen això està acabat a França. Bé, doncs aquí no es parla català sempre, i també és Catalunya. I això no ho té clar la gent".
Tanmateix, aquests últims temps s'han estret les relacions institucionals entre el nord i el sud. Aquest 2018, a Prats de Molló hi va haver una trobada entre alcaldes del sud i del nord i aquest 2019 els tornaran la visita.
El president Quim Torra va fer una visita oficial a la capital nord-catalana ara fa quatre mesos i el 16 de febrer anirà a Prats per recordar els 80 anys de la Retirada.
De totes, però, potser la visita més significativa va ser la que va fer ara fa tres setmanes l'exconseller Lluís Puig, a l'exili, per presentar el Consell de la República. Més que un desafiament a l'estat espanyol, molts ho van llegir com un gest de reconeixement.
