La carta d'un jove afusellat arriba a la seva família 80 anys després
Josep Saumell amb les cartes del seu tiet Isidre Saumell

La carta d'un jove afusellat arriba a la seva família 80 anys després

Una parella de col·leccionistes van trobar uns documents de l'Isidre Saumell, afusellat el 1940

Núria Sabaté Fontova Actualitzat
TEMA:
Memòria històrica

"Tiet, et busquen al Facebook!" Així va ser com el Josep Saumell Palau va saber que al grup de Facebook  "No ets de la Conca si no..." buscaven la família de l'Isidre Saumell Nadal, afusellat el 1940. De l'espant inicial van passar a la curiositat.

El Josep Saumell va contactar amb l'administrador del grup, el Jaume Parés, que li va explicar que una parella de col·leccionistes havien trobat uns documents de l'Isidre Saumell. Creien que era descendent de la Conca de Barberà i volien regalar els documents si trobaven els familiars, en especial una carta que l'Isidre havia escrit el dia abans de ser afusellat.

El Josep, de 76 anys, i tota la seva família de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) estaven emocionats per poder rebre aquells documents i van quedar amb el Jaume i els col·leccionistes a Vallmoll (Alt Camp).

La Núria Ujaque i el David de Sandes, aficionats a les antiguitats, sovint van al mercadet de segona mà que es fa a l'aparcament del restaurant La Bona Cuina, entre Valls i Vallmoll.

Allà van comprar un lot de documents i postals. Un cop a casa van mirar-se'ls amb deteniment i van comprovar que el nom d'Isidre Saumell es repetia. I llavors van veure la carta, com explica el David:

"La sorpresa va ser quan vaig treure un foli que estava plegat i era del mateix noi. Era la carta d'acomiadament de la família... que li quedaven poques hores de vida. "

 

Carta de comiat l'Isidre Saumell a la familia
Carta de comiat de l'Isidre Saumell a la família


La carta és de l'1 agost del 1940. L'endemà, l'Isidre era afusellat. La Núria i el David li van donar els documents al Josep. La història els havia marcat i volien complir l' "última voluntat" de l'Isidre en escriure la carta, fa 80 anys:

" Que la família el recordessin i el tinguessin en la seva memòria."

El Jaume Parés es va emocionar en llegir la carta i destaca un fragment on la tinta ha quedat borrosa. Pel Jaume, podria molt ben ser que les llàgrimes de l'Isidre haguessin provocat que la tinta es desdibuixés.

Pel Josep Saumell, nebot de l'Isidre, aquest regal és un tresor perquè la seva família no solia parlar de la guerra ni dels tiets que havien estat assassinats.

"No els podré pagar mai a la Nuria i al David buscar-me i fer-me arribar això, va ser un acte que no oblidaré."

La història de l'Isidre i un altre oncle afusellat són d'aquelles que se saben però no s'expliquen, que formen part dels silencis de la postguerra.

L'Isidre va escriure la carta i les postals mentre era a la presó de Pilats de Tarragona i les va enviar a unes cosines de Barcelona, no a la família de Vimbodí per por de represàlies.

El que no saben és com la carta ha fet cap en un mercat d'antiguitats de Vallmoll ni quants anys fa que els documents han anat de mercat en mercat.

 

La història de l'Isidre

El Josep explica que el seu pare, el Francesc, sí que es va quedar a Vimbodí a finals de la Guerra Civil. Però els altres germans, l'Isidre, el Josep (el germà gran) i la Maria (la germana petita), havien fugit a França amb els pares, que eren del comitè de la FAI de Vimbodí.

Però els dos germans van decidir tornar al seu poble perquè creien que no corrien perill. Tots dos van ser detinguts durant el trajecte de tornada. El Josep tenia 36 anys.

Un consell de guerra del 26 d'abril del 1939 el va condemnar a la pena de mort i va ser afusellat el 31 de maig del 39. L'Isidre va estar captiu a la presó de Pilats.

El 18 d'abril del 1940 es va celebrar un consell de guerra que el va condemnar a mort, i va ser afusellat el 2 d'agost de 1940 (l'endemà d'escriure la carta). Els cossos dels dos germans descansen a la fossa comuna de les víctimes de la repressió franquista del cementiri de Tarragona.

Tot i que l'Isidre demana a la carta que no plorin per ell, el seu nebot Josep no pot evitar fer-ho cada cop que rellegeix la carta a casa seva. Perquè no es faci malbé, ha emmarcat la carta amb un vidre que permet llegir les dues cares del document.

Ho guarda com un tresor i ho comparteix amb els nets, perquè aquest cop no es perdi la memòria familiar.

Els col.leccionistes que van trobar la carta amb el nebot d'Isidre i Jaume Parés
Els col·leccionistes que van trobar la carta amb el nebot d'Isidre i Jaume Parés


La fossa comuna de les víctimes de la repressió franquista de Tarragona

Els noms de totes les víctimes que hi ha a la fossa del cementiri de Tarragona es poden consultar aquí.

En aquesta web hi trobareu la recerca històrica, coordinada per l'Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona i feta per l'historiador Francesc Xavier Tolosana.

L'historiador va poder identificar 766 víctimes (757 homes i 9 dones) de la repressió franquista a Tarragona entre el 15 de gener de 1939 i el desembre de 1948. La fossa va estar en funcionament fins als anys 60.

 

 

ARXIVAT A:
Memòria històrica

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut