Hugh Hefner amb les seves dues amigues Kendra Wilkinson i Bridget Marquardt a la seva festa d'aniversari a Munic (2006)‎.
Hugh Hefner posa amb dues de les seves nòovies, Kendra Wilkinson i Bridget Marquardt, a la seva festa d'aniversari del 2006 (Wikimedia)

La cara oculta de la mansió Playboy, al descobert: violacions, humiliacions i bestialisme

Les testimonis d'una sèrie documental detallen els abusos i violacions que s'amagaven dins la mansió Playboy i la marca del conillet que va fundar Hugh Hefner

Toni Noguera MartínezActualitzat
TEMA:
Agressió sexual

Hugh Hefner, el fundador de la revista Playboy, defensava públicament la llibertat d'expressió i la llibertat sexual com a mitjans per alliberar homes i dones i assolir l'empoderament femení. En realitat, però, aquella revolució sexual que abanderava Hefner per rebel·lar-se contra el puritanisme dominant estava destinada només a complaure els seus desitjos lascius i els dels seus amics de l'elit nord-americana. Els drets de les dones, especialment els del seu cercle més pròxim, eren secundaris, quan no activament reprimits.

El canal nord-americà de televisió per pagament Arts & Entertainment Network (A&E) destapa a "Secrets of Playboy", una sèrie documental de 10 episodis, els múltiples abusos que patien les dones que visitaven la mansió del carsimàtic magnat de la indústria sexual o hi vivien, així com les que treballaven en qualsevol negoci de la marca Playboy. L'emissió ha començat també recentment a Espanya a través del canal de pagament AMC Crime.

El documental per episodis està protagonitzat per diverses de les "nòvies" de Hugh Hefner (sempre es vantava de tenir-ne múltiples alhora), que van descrivint detalladament "el cantó de Playboy del qual ningú vol parlar". Moltes el titllen de "monstre" al llarg dels episodis en què es relaten casos escabrosos de violacions, abusos, drogues,  sobredosis i, fins i tot, escenes de bestialisme (relacions sexuals amb animals) i una mort.

Són especialment reveladors els testimonis de Sondra Theodore, una de les "nòvies oficials" de Hefner més longeves; Jennifer Saginor, la filla d'un dels seus millors amics i metge de confiança que va viure a la mansió des dels 11 anys; Miki Garcia, cap de Promocions de Playboy als anys 70, o els detalls que exposen els mateixos treballadors de la mansió.

 

Un "equip de neteja" per als escàndols

El capítol més ben valorat pels usuaris de la plataforma IMDB és el tercer. En l'episodi es revela l'existència d'un "equip de neteja" que s'encarregava de tapar els escàndols al voltant dels abusos que patien les "playmates" (les famoses "conilletes" que vivien dins la mansió Playboy o treballaven en els seus negocis relacionats).

Les agressions i violacions, els casos de segrest i, també, d'assassinat, haurien estat tapats i silenciats ràpidament perquè no transcendissin a l'opinió pública. Les víctimes eren apartades i se les desposseïa de tota mena d'empara legal o assistència mèdica, segons el documental.

Hugh Hefner posa sobre un sofà amb el seu famós batí vermell
El carisma de Hugh Hefner, el fundador de Playboy, era una façana que amagava un depredador sexual, abusador i controlador.(Creative Commons/ Don Sniegowski / BY CC 2.0 )

La mansió Playboy estava coberta de micròfons i càmeres, tal com explicava de forma pública, i amb sornegueria, el mateix Hefner. Sondra Theodore assegura que Hefner mantenia gravacions de "tot i de tothom", i el documental especula que aquest és el principal motiu que mai s'arribessin a denunciar les barbaritats que es cometien a la mansió: els convidats a les festes de sexe desenfrenat eren persones amb poder que no volien veure's esquitxats.

Segons els testimonis del documental, les dones que habitaven la mansió Playboy estaven subjectes a estrictes horaris i tocs de queda. Les relacions socials i laborals de les "playmates" estaven controlades i limitades de forma estricta. Els abusos sexuals eren constants i les drogues facilitaven les múltiples violacions i humiliacions. Testimonis del documental expliquen com Hefner decidia sobre l'estil de pentinat i el to exacte de ros tenyit que havien d'aplicar-se totes al cap.

Vista aèria de la Mansió Playboy
La mansió Playboy, una fortalesa plena de càmeres i micròfons on es convidava l'elit del cinema i la televisió nord-americanes a orgies sexuals on les dones eren tractades com objectes (Creative Commons/ Highsmith, Carol M. / BY CC 2.0)

Tal com recorda Jennifer Saginor, les dones eren tractades com objectes sexuals des del començament. Un cercle d'homes les captava en clubs nocturns i establiments similars. Un cop "fitxades", eren puntuades de l'1 al 10 i s'escollia qui seria el cirurgià plàstic responsable dels retocs que decidien davant les seves fotografies, en les reunions de tria.

Saginor tenia accés a molts dels racons i reunions de la casa i ho va veure i viure tot de primera mà. Després de la separació dels seus progenitors, va acabar vivint amb el seu pare a la mansió, on es va criar sota l'ombra de Hefner. El va arribar a considerar un tiet, però gradualment va anar descobrint l'autèntica cara de l'home del batí vermell. Hefner va acabar proposant-li fer un trio amb la noia amb qui Saginor mantenia una relació sentimental dins la mansió.

El pare de Jennifer Saginor hi era conegut com el "Doctor Feelgood" pel seu costum de receptar drogues legals per aguantar el ritme d'orgies i esdeveniments publicitaris o de negocis que marcava el fundador. Tal com expliquen els testimonis del documental, els sedants no eren l'únic tipus de droga que corria per la casa. Sovint, ni les mateixes dones eren conscients d'haver-ne consumit.

Segons els relats de les persones presents, les festes dins la mansió eren salvatges, les dones hi eren tractades com a objectes. Per exemple, un cop a la setmana, s'afirma que Hefner celebrava les "pig nights", "nits porques" en les quals es recollien prostitutes del carrer i s'hi feia un sopar on es convidava magnats i estrelles del cinema i de la televisió nord-americana. El sopar acabava en habitacions tancades.

 

L'actual Playboy se'n desmarca

L'empresa Playboy, que no manté en l'actualitat cap relació amb el cognom Hefner, va publicar una carta oberta en previsió del llançament del documental als Estats Units, a principis de gener. En la publicació, Playboy assegura creure i donar validesa als testimonis del documental, que a més anima a escoltar amb atenció, i es desmarca dels actes del seu fundador:

"El Playboy d'avui no és el Playboy de Hugh Hefner. Avui dia, la nostra organització està dirigida per una força de treball que és més del 80% femenina, i junts estem construint sobre els aspectes del nostre llegat que han tingut un impacte positiu, incloent-hi servir com a plataforma per a la llibertat d'expressió i convocant de converses segures sobre sexe, inclusió i llibertat."

Hugh Hefner va acabar morint als 91 anys, el setembre del 2017, poc abans que naixés el moviment #MeToo als Estats Units. El personatge abusador, controlador i depredador sexual que descriu el documental "Secrets of Playboy" desmunta la imatge de llibertat i inhibició sobre la qual la marca Playboy s'havia edificat. Un miratge que es va construir amb la connivència de tots els estaments de poder i la passivitat d'un món que es negava a mirar als ulls la cara més esfereïdora del masclisme estructural.

ARXIVAT A:
Assetjament sexual TelevisióAgressió sexualSèries
Anar al contingut