La Berlinale acull la "Pocahontas" de Malick i es divideix davant l'adaptació de Houellebecq
El Festival de Cinema de Berlín ha rebut l'última pel·lícula de Terrence Malick, "El nou món", protagonitzada per Colin Farrell; una versió de la "Pocahontas" de Disney amb el segell del guanyador d'un Ós d'Or per "La delgada línea roja" que no ha aparegut a la roda de premsa. La Berlinale també ha presentat l'adaptació de la novel·la de Michelle Houellebecq "Les partícules elementals". El director Oskar Roehler ha hagut de fer cabre en 105 minuts l'esperit de l'escriptor francès, però retallant-ne la pornografia i la sàtira social.
La productora i la protagonista de "The New World" s'han trobat soles davant la premsa en la presentació de la nova pel·lícula de Terrence Malick. El director, que no és gaire amant de les fotografies i les preguntes, ha defugit la presentació al·legant que es trobava enfeinat en el seu proper treball. Però això no ha afectat l'èxit de la pel·lícula al festival. L'adolescent que interpreta Pocahontas, Q'ortianka Kilcher, no només enamora Colin Farrell, que interpreta el capità que arriba a la costa nord-americana el 1607, John Smith a la pel·lícula, sinó que també deixa bocabadada la premsa per la seva bellesa d'aparença indígena, tot i ser d'origen alemany. Amb "El nou món" de Malick, la Pocahontas de Disney passa a tenir una nova visió més propera al cinema de culte.
Bernd Eichinger, el productor d'"Elementarteilchen", ha saltat a la fama amb "El hundimiento", però també ha viscut estrepitosos fracassos en intentar endinsar-se a l'obra de Wagner amb "Parsifal". Ara ha fet realitat el que era una obsessió: dur al cinema la novel·la de Houellebecq amb el director Oskar Roehler. Això sí, Roehler era conscient que tota la pornografia que té la novel·la no tindria cabuda a la gran pantalla, així que el mateix director ha admès que s'ha limitat a reproduir "alguna cosa de l'esperit" de l'obra de Houellebecq.
La controvertida adaptació ha portat divisió a la Berlinale: hi ha els seguidors de l'escriptor francès que no el troben en l'adaptació cinematogràfica; hi ha també els que coneixen l'obra i no els fascina i, per tant, no entenen per què s'ha hagut de traslladar al setè art. I, en últim lloc, hi ha els que no han llegit Houellebecq i es troben amb la tasca d'entendre'l des de la versió de Roehler.
