La Belle Époque de Toulouse-Lautrec, en una retrospectiva a París

Va morir a principis del segle XX amb només 37 anys, però està considerat un dels grans transformadors del llenguatge de la pintura
La Belle Époque de Toulouse-Lautrec, en una retrospectiva a París

La Belle Époque de Toulouse-Lautrec, en una retrospectiva a París

Va morir a principis del segle XX amb només 37 anys, però està considerat un dels grans transformadors del llenguatge de la pintura
Actualitzat
TEMA:
Art
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El retrat del París bohemi de finals del segle XIX i començament del XX torna a la capital de França de la mà de qui millor el va plasmar: el pintor d'origen aristòcrata Henri de Toulouse-Lautrec, un cronista social del que es va anomenar la "vida moderna".

Una vida al límit, amb obres abans reservades a unes elits que ara es mostren de forma oberta. Una pintura d'una gran diversitat temàtica i plàstica, allunyada d'academicismes estrictes, amb la qual Toulouse-Lautrec retrata la realitat sense edulcorar-la, on la dona, des de la seva mare –la comtessa de Toulouse-Lautrec– fins a les prostitutes de Montmartre, hi juguen un paper destacat.

Segons el comissari de l'exposició, Stéphane Guégan, Toulouse-Lautrec no és el pintor de la dona, sinó de les dones.

"Ell no estableix categories i, per tant, més enllà de les prostitutes, o a través de les prostitutes, veu la dona, les dones. I veu les possibilitats del destí femení en la societat burgesa de finals del segle XIX."

 


Toulouse-Lautrec va aconseguir la seva gran popularitat com a artista gràfic a través dels seus cartells destinats al gran públic, que reflectien l'ambient del París de la Belle Époque.

 

El més famós, el del Moulin Rouge, amb la suggestiva vedet La Goulue i el ballarí Valentin Le Désossé, una impactant composició plàstica amb què Lautrec va revolucionar el cartellisme.

"El conjunt atreu de seguida la mirada, pel dinamisme de les seves línies, pels colors enlluernadors, punyents."

 

 

El Grand Palais de París explora l'obra d'aquest aristòcrata deforme marcat pels seus orígens i el seu físic, que va rebutjar la seva classe social i es va burlar de la nit sexual en els seus quadres.

L'exposició el retrata com un observador capficat a mostrar la realitat sense sucre ni idealismes.

"No hi ha una dimensió moral en la seva obra, sinó una actitud de plaer, de descobrir l'altre. Les prostitutes als seus quadres són dones normals."

La mostra no oblida que Toulouse-Lautrec va ser un artista precinematogràfic amb la seva voluntat de posar la pintura en moviment.

 

Oberta fins al 27 de gener, la mostra recupera les múltiples facetes del pintor que va morir jove, als 37 anys, víctima de l'alcohol i de la sífilis, però que va deixar una extensa obra entre llenços, dibuixos, cartells, imatges per a la premsa i, fins i tot, una vidriera.

"La modernitat de Toulouse-Lautrec és alhora una revolució en les formes, en la invenció d'una pintura radical i dinàmica, sòbria en recursos però eficaç visualment, i revolucionària en els subjectes i els costums."

ARXIVAT A:
Art

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS