La Bauma dels Fadrins es revela com un jaciment clau dels últims caçadors prehistòrics

La Bauma dels Fadrins és un gran abric de pedra a prop de Queralbs i al cor dels Pirineus més orientals, on s'han trobat restes vegetals i animals, així com utillatge de quars tallat del 6700 aC, que confirma l'activitat humana
La Bauma dels Fadrins es revela com un jaciment clau dels últims caçadors prehistòrics
Queralbs

La Bauma dels Fadrins es revela com un jaciment clau dels últims caçadors prehistòrics

La Bauma dels Fadrins és un gran abric de pedra a prop de Queralbs i al cor dels Pirineus més orientals, on s'han trobat restes vegetals i animals, així com utillatge de quars tallat del 6700 aC, que confirma l'activitat humana
Redacció Actualitzat
TEMA:
Arqueologia
La Bauma dels Fadrins, Queralbs
La Bauma dels Fadrins, Queralbs (Foto ACN)

La Bauma dels Fadrins, descoberta a Queralbs, al Ripollès, és un important jaciment arqueològic que va servir de refugi dels últims caçadors i recol·lectors de la prehistòria a Catalunya.

La Bauma dels Fadrins és un gran abric de pedra a prop de Queralbs i al cor dels Pirineus més orientals, on s'han trobat restes vegetals i animals, així com utillatge de quars tallat del 6.700 aC, que confirma l'activitat humana

Un equip d'investigadors liderat per Carles Tornero i Eudald Carbonell han fet la descoberta a partir del material extret en la primera excavació feta el maig de l'any passat.

Carles Tornero, arqueòleg:

"No sabíem la cronologia ni si a sota hi hauria un jaciment fins que es va començar a excavar l'any passat"

La recerca es va fer a partir d'unes notes que Carbonell tenia en uns diaris de camp de finals dels anys 70 on es parlava de "restes prehistòriques en superfície" a la Bauma dels Fadrins.

Carles Tornero:

"No és una troballa puntual, donarà per treballar-hi durant anys per la magnitud i importància que té"

 

En un nivell, més recent, han recuperat restes dels primers pastors del Pirineu del 5.200 aC. però la sorpresa ha estat descobrir que, a sota, hi ha restes del 6.700 aC. dels últims caçadors i recol·lectors de Catalunya.

Un jaciment de referència

El jaciment es pot situar en el Mesolític, un període molt desconegut encara, amb molt pocs exemples a Catalunya. De fet, a Girona feia vint anys que no apareixien restes arqueològiques d'aquest període.

El darrer va ser la Bauma del Serrat del Pont, coetani del de Queralbs, situada a Tortellà i descoberta l'any 1981 per Miquel Duran i Ramon Sacrest.

Carles Tornero:

"Per les dimensions de l'abric, la intensitat de l'ocupació, pel volum de restes i la seva preservació el fan un jaciment de referència"

Un espai estacional

Els investigadors sostenen que l'ocupació d'aquest espai era estacional, un refugi per passar-hi pocs dies i poder travessar els Pirineus, i aprofitar els recursos de l'entorn.

Entre les restes recuperades hi ha fragments de fustes cremades, llavors carbonitzades, peces de morters i ossos d'animals caçats, cuinats i consumits a l'abric com ara cérvols, cabres salvatges i conills.

Destaquen també els fragments de quars arrodonits i treballats per fer servir com a eines davant l'absència de sílex a la zona així com alguns fogars.

L'excavació forma part del projecte Arrels centrat en la Vall de Ribes i amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i l'Ajuntament de Queralbs.

 

Continuaran les excavacions el juliol

Aquest juliol està previst ampliar la superfície excavada del nou jaciment seguint els protocols de seguretat de la Covid-19.

Carles Tornero:

"S'ha obert una finestra per estudiar aquest moment de la prehistòria i s'hi destinaran anys d'esforços, el jaciment s'ho val"

Tornero apunta que hi poden haver més sorpreses perquè es desconeix si a sota hi poden haver nivells més antics. Fins ara s'ha excavat a poc més d'un metre de profunditat en una superfície d'uns 7 m2.

Els primers resultats d'aquesta troballa seran presentats al pròxim Congrés Mesolític Europeu que es farà el setembre a França.        

ARXIVAT A:
Arqueologia
Anar al contingut