La "batalla audiovisual" de les eleccions catalanes ja ha començat a internet
Els partits polítics catalans i ciutadans anònims amb simpaties clares fan córrer per internet vídeos de precampanya per defensar posicions pròpies i atacar els adversaris. Tot i que encara es tracta de produccions sense gaires recursos, sembla l'inici d'una "batalla audiovisual" que el 3cat24 ha volgut avaluar amb l'ajuda de dos observadors atents a aquest paisatge.
Les eleccions al Parlament de Catalunya encara no tenen una data més concreta que el final previst de la legislatura la tardor d'aquest any, però moltes formacions polítiques ja han començat la seva precampanya, com demostren les tanques publicitàries al carrer i als autobusos.
La precampanya és visible a internet a causa dels anuncis que alguns partits han col·locat en webs molt seguits i a les xarxes socials com el Facebook, i per l'arribada d'eines exclusives de les noves tecnologies, però també perquè la "batalla dels vídeos" ja ha començat.
Xavier Peytibi, consultor de comunicació política, creu que si més no hi ha "una sensació de moviment, per demostrar que ja es treballa en la campanya" i ho atribueix a la "necessitat dels partits d'aglutinar més persones". També hi fa molt la simplicitat, opina, ja que reenviar un enllaç és a l'abast de tothom.
YouTube ha celebrat fa poc els seus cinc anys de manera que a les eleccions anteriors encara era una eina recent. De fet, una polèmica d'aleshores tenia a veure amb un DVD, un suport que avui ni tan sols es contempla com a material polític. La popularitat dels repositoris de vídeo fa creure que la confrontació audiovisual a la xarxa podria tenir molta més rellevància.
Albert Medran, un altre consultor expert en el trasllat de la política a la xarxa, assegura que "la videopolítica és una de les coses que més influeixen" i anota que aquests materials pretenen "reafirmar posicions, mobilitzar i crear expectativa".
La creació d'una xarxa social pròpia per part de CiU facilita la relació entre persones amb idearis semblants i també l'emissió d'aquest tipus de producte. Una ullada a Cativistes desvela una presència important de vídeos suposadament anònims o en tot cas desvinculats de la coalició que troben aquí més que un refugi, un espai apte per a la seva disseminació.
L'adversari com un extraterrestre
La moderació que s'exerceixi, d'acord amb el manual de ciberactivisme de què es va informar en aquest mitjà, no ha impedit que s'hi pugui trobar un vídeo molt agressiu amb l'esposa del president de la Generalitat, una burla dels pentinats de dues conselleres del govern combinada amb una de les falques de CiU que es poden sentir a les emissores de ràdio o una paròdia d'una sèrie televisiva que presenta els socialistes com a "visitants" d'un altre planeta.
La disputa de l'espai audiovisual va començar en certa manera quan el PSC va promoure el vídeo "Temps difícils, gent seriosa" (en resposta al vídeo que feia pública la xarxa Cativistes). Des d'aleshores els simpatitzants dels dos partits amb més representació no han deixat de penjar les seves creacions a internet.
Des d'un costat s'apunta a l'oratòria de José Montilla i des d'un altre es pregunta on és Artur Mas quan van mal dades. En un vídeo es recorda el "cas Filesa" i en un altre s'insinuen relacions entre el cas Fèlix Millet i les finances de CiU. En un vídeo es fa aparèixer el símbol de l'euro al logotip de Convergència Democràtica i en un altre es compten les esmenes que el PSC va presentar durant el debat sobre l'Estatut.
Sense recursos no hi ha qualitat
Fa pocs dies, el candidat del PSC demanava als seus ciberactivistes que l'ajudessin sense haver de rebre consignes. N'hi ha que després d'escoltar-lo es deuen dedicar a l'edició domèstica de vídeos digitals.
Però uns i altres s'hi hauran d'esmerçar més perquè tant Medran com Peytibi observen la poca qualitat de la majoria d'aquestes produccions i ho atribueixen més a la falta de recursos que a la de formació. "Els partits decideixen on volen invertir", puntualitza Medran.
Tot i això, hi ha algun assaig de superar aquesta dificultat. Una certa espurna imaginativa es troba en una producció proconvergent basada en un sistema rudimentari de "stop motion", que permet animar les joguines.
Però quan els vídeos són dels partits tenen una altra factura, com seria el cas de la recent producció audiovisual "Tornarem a vèncer", que fa circular Esquerra Republicana.
Com una prova que la capacitat de reacció forma part del nou estil de comunicació, fins i tot aquest vídeo estrenat fa poc ja s'ha guanyat una reacció, de part dels joves de Ciutadans.
Ningú no es deslliura d'aquestes missives amb la punta enverinada, des del PP fins a IC. Però la seva eficàcia queda en suspens davant el baix nombre de visites que la majoria d'aquestes peces solen aconseguir.
Desmobilitzar o convocar
Peytibi creu que convencen més els vídeos emocionals, encara que els que contenen atacs tinguin més visionats i siguin més "virals" (tendència a ser reenviats), i Medran hi afegeix un matís: els vídeos negatius i d'atac desmobilitzen mentre que els emocionals i positius proven de convocar la participació.
A la campanya electoral per a la presidència del Barça, les xarxes socials i internet s'han utilitzat de maneres diferents i no es pot descartar que l'assaig hagi permès aprendre noves accions per a les eleccions legislatives.
Com subratlla Antoni Gutiérrez Rubí, un altre expert en comunicació política, en una presentació que ja ha interessat diversos equips de campanya, les xarxes socials i els mòbils s'han convertit en un objectiu destacat de les campanyes electorals.
De moment, però, els vídeos de política catalana amb un nombre més alt de visionats corresponen a produccions professional, com els gags del programa satíric "Polònia", o un material documental de TVC sobre el perfil de l'ultradretà Josep Anglada.
La precampanya és visible a internet a causa dels anuncis que alguns partits han col·locat en webs molt seguits i a les xarxes socials com el Facebook, i per l'arribada d'eines exclusives de les noves tecnologies, però també perquè la "batalla dels vídeos" ja ha començat.
Xavier Peytibi, consultor de comunicació política, creu que si més no hi ha "una sensació de moviment, per demostrar que ja es treballa en la campanya" i ho atribueix a la "necessitat dels partits d'aglutinar més persones". També hi fa molt la simplicitat, opina, ja que reenviar un enllaç és a l'abast de tothom.
YouTube ha celebrat fa poc els seus cinc anys de manera que a les eleccions anteriors encara era una eina recent. De fet, una polèmica d'aleshores tenia a veure amb un DVD, un suport que avui ni tan sols es contempla com a material polític. La popularitat dels repositoris de vídeo fa creure que la confrontació audiovisual a la xarxa podria tenir molta més rellevància.
Albert Medran, un altre consultor expert en el trasllat de la política a la xarxa, assegura que "la videopolítica és una de les coses que més influeixen" i anota que aquests materials pretenen "reafirmar posicions, mobilitzar i crear expectativa".
La creació d'una xarxa social pròpia per part de CiU facilita la relació entre persones amb idearis semblants i també l'emissió d'aquest tipus de producte. Una ullada a Cativistes desvela una presència important de vídeos suposadament anònims o en tot cas desvinculats de la coalició que troben aquí més que un refugi, un espai apte per a la seva disseminació.
L'adversari com un extraterrestre
La moderació que s'exerceixi, d'acord amb el manual de ciberactivisme de què es va informar en aquest mitjà, no ha impedit que s'hi pugui trobar un vídeo molt agressiu amb l'esposa del president de la Generalitat, una burla dels pentinats de dues conselleres del govern combinada amb una de les falques de CiU que es poden sentir a les emissores de ràdio o una paròdia d'una sèrie televisiva que presenta els socialistes com a "visitants" d'un altre planeta.
La disputa de l'espai audiovisual va començar en certa manera quan el PSC va promoure el vídeo "Temps difícils, gent seriosa" (en resposta al vídeo que feia pública la xarxa Cativistes). Des d'aleshores els simpatitzants dels dos partits amb més representació no han deixat de penjar les seves creacions a internet.
Des d'un costat s'apunta a l'oratòria de José Montilla i des d'un altre es pregunta on és Artur Mas quan van mal dades. En un vídeo es recorda el "cas Filesa" i en un altre s'insinuen relacions entre el cas Fèlix Millet i les finances de CiU. En un vídeo es fa aparèixer el símbol de l'euro al logotip de Convergència Democràtica i en un altre es compten les esmenes que el PSC va presentar durant el debat sobre l'Estatut.
Sense recursos no hi ha qualitat
Fa pocs dies, el candidat del PSC demanava als seus ciberactivistes que l'ajudessin sense haver de rebre consignes. N'hi ha que després d'escoltar-lo es deuen dedicar a l'edició domèstica de vídeos digitals.
Però uns i altres s'hi hauran d'esmerçar més perquè tant Medran com Peytibi observen la poca qualitat de la majoria d'aquestes produccions i ho atribueixen més a la falta de recursos que a la de formació. "Els partits decideixen on volen invertir", puntualitza Medran.
Tot i això, hi ha algun assaig de superar aquesta dificultat. Una certa espurna imaginativa es troba en una producció proconvergent basada en un sistema rudimentari de "stop motion", que permet animar les joguines.
Però quan els vídeos són dels partits tenen una altra factura, com seria el cas de la recent producció audiovisual "Tornarem a vèncer", que fa circular Esquerra Republicana.
Com una prova que la capacitat de reacció forma part del nou estil de comunicació, fins i tot aquest vídeo estrenat fa poc ja s'ha guanyat una reacció, de part dels joves de Ciutadans.
Ningú no es deslliura d'aquestes missives amb la punta enverinada, des del PP fins a IC. Però la seva eficàcia queda en suspens davant el baix nombre de visites que la majoria d'aquestes peces solen aconseguir.
Desmobilitzar o convocar
Peytibi creu que convencen més els vídeos emocionals, encara que els que contenen atacs tinguin més visionats i siguin més "virals" (tendència a ser reenviats), i Medran hi afegeix un matís: els vídeos negatius i d'atac desmobilitzen mentre que els emocionals i positius proven de convocar la participació.
A la campanya electoral per a la presidència del Barça, les xarxes socials i internet s'han utilitzat de maneres diferents i no es pot descartar que l'assaig hagi permès aprendre noves accions per a les eleccions legislatives.
Com subratlla Antoni Gutiérrez Rubí, un altre expert en comunicació política, en una presentació que ja ha interessat diversos equips de campanya, les xarxes socials i els mòbils s'han convertit en un objectiu destacat de les campanyes electorals.
De moment, però, els vídeos de política catalana amb un nombre més alt de visionats corresponen a produccions professional, com els gags del programa satíric "Polònia", o un material documental de TVC sobre el perfil de l'ultradretà Josep Anglada.
